Hostal La Muntanya: Cuina tradicional de muntanya per llepar-se els dits

Anem a cal Castellet de Castellar de n'Hug. Aquesta és la casa familiar on des de fa seixanta-dos anys hi ha l’Hostal La Muntanya, un lloc ideal per menjar plats del receptari tradicional català i, si s’escau, descansar després de passejar pel poble i els voltants. Els seus responsables són en Ferran Rial Orriols i la seva dona, Crina. A l’inici del segle XX a la vila només hi havia una fonda i, quan estava plena, repartien els comensals en altres cases particulars per satisfer les necessitats dels visitants. L'àvia d’en Ferran cuinava molt bé i en veure l’èxit dels seus guisats, els avis Cecília i Isidre van decidir, l’any 1963, obrir un hostal-restaurant. Posteriorment, seria la Sisqueta, la mare d’en Ferran, qui es faria càrrec del negoci convertint-lo en un referent a la comarca. Ara exerceix impecablement el paper d’àvia i de boletaire, és una dona molt activa que de tant en tant treu el cap per comprovar que tot és al seu lloc.

Ja és l’hora de dinar i en Ferran ens ofereix una carta plena dels millors plats de la cuina catalana de muntanya. Tot i que encara no ha arribat el fred més exigent tastarem els productes més representatius d’aquesta zona privilegiada del nostre país. Comencem amb una escudella i carn d’olla que ens recorda que Nadal ja és a tocar. No podia faltar el trinxat fet amb cols del seu propi hort. El trinxat és un plat molt senzill, però difícil de trobar sobretot per la matèria primera. Imprescindible fer-lo amb col verda arrissada tocada pel fred. S’ha de collir quan glaça perquè fa una substància anticongelant que li canvia el gust i la fa més saborosa.

La trilogia dels primers plats es corona amb un de pèsols negres. El plat tradicional es fa amb cansalada, suc de rosta i saltat d’alls tendres, però nosaltres els hem menjat amb sípia i amb una picada seguint també el receptari clàssic català. Aquest pèsol és una varietat autòctona que només es troba al Berguedà, a la part alta del Solsonès i en un trosset de l’Alt Urgell. És un llegum sec més semblant al cigró que no pas al pèsol verd.

"Els caçadors del poble mai ens deixaran sense cérvol"

Els segons no es queden enrere: calamars amb rossinyols, adoptant un recepta d’en Miquel Márquez, un cuiner i erudit dels bolets que durant molts anys va regentar el restaurant Sala de Berga; xai autòcton a la brasa i cérvol estofat. Per complementar aquestes viandes ens hem fet acompanyar d’una ampolla de Les Brugueres, un vi negre que mostra el caràcter del Priorat. Amb les postres (mel i mató de cabra, crema catalana i gelat de torró amb garapinyades) hem rematat l’àpat amb un xarrup de la ratafia reserva dels Bosch de Sant Quirze de Besora. En Faust i en Josep han convertit el seu destil·lat més personal en el rei de la sobretaula.

Abans de tornar a passejar pels carrers empedrats d’un poble d’altura construït sobre un terreny preciós i, alhora accidentat, parlem amb el Ferran del restaurant, de Castellar de n'Hug i de la seva gent. “Volem servir producte local o de proximitat. La col del trinxat és de l’hort, el xai forma part de la nostra història perquè fa cent anys hi havia deu mil ovelles repartides en tretze o catorze ramats. Els més importants eren els de cal Fanxicó i els de cal Peremiquel. A més, també us puc garantir que els caçadors del poble mai ens deixaran sense cérvol”.

A l’hostal La Muntanya hi trobareu plats tradicionals per llepar-vos els dits i un tracte exquisit per part d’una família que fa un munt d’anys que reivindica el producte local i les virtuts de Castellar de n'Hug i dels seus vilatans.