Hostal de la Granota: parada i fonda per tastar la cuina catalana més tradicional

Potser algun avantpassat vostre us ha explicat, durant alguna sobretaula, que al segle XIX es va establir la ruta Barcelona-Perpinyà en diligència; parlem de molt abans que la N-II i l'AP-7 es convertissin en un maldecap per a milers de conductors. Els trajectes fets en diligència suposaven haver de fer una parada cada vint quilòmetres i parada i fonda cada quaranta per donar aliment i descans als cavalls. En aquest context l'Hostal de la Granota, fundat l'any 1670, va esdevenir establiment clau i referent per a la parada i fonda, un punt estratègic durant els quatre dies que suposava fer la ruta fins a Perpinyà. Actualment funciona únicament com a restaurant, però si us hi arribeu descobrireu elements històrics i tradicionals ben conservats que us permetran entendre i visualitzar una manera de viatjar que ens queda molt llunyana.

Uns quants anys més tard un senyor de la societat benestant gironina va comprar l'Hostal per fer-ne habitatge i per convidar els amics a fer grans àpats. Poc li va costar convèncer els seus veïns del Mas de Can Torrent perquè s'encarreguessin de la cuina i de gestionar el negoci. Josep Maria Bancells i la seva família eren pagesos i tenien quadres amb bestiar propi. El 14 d'agost de l'any 1963 es va inaugurar el restaurant de l'Hostal amb la iaia Lola als fogons i el Josep Maria a la brasa. Un any més tard es va vendre el bestiar i va dedicar-se en cos i ànima als seus comensals. Amb el pas del temps s'hi van afegir la seva dona Maria Vall-llosera, la tieta, el tiet i algunes veïnes. Hi ha treballadores que fa més de trenta anys que els acompanyen. Ara el restaurant és dirigit pels fills, la Rosa Maria i el Josep.

Fa seixanta anys que interpreten a la perfecció la senzillesa de la cuina tradicional catalana i les virtuts d'una bona brasa. Per començar, tastem unes verdures del seu hort a la brasa, carxofes, cargols en salsa i, evidentment, unes granotes arrebossades amb all i julivert, especialitat de la casa. Destaca la qualitat del producte amb la cocció perfecta. Les granotes, quan tota aquesta zona era estanyada, proliferaven abundantment i eren un dels aliments més corrents de l'època. Continuem amb una cuixa de cabrit al forn, costelles de xai a la brasa i galtes de porc. Som davant d'una cuina sense estridències on no trobem a faltar res. Tot regat amb un porró de vi a doll de l'Empordà. Pel que fa a les postres, seguim amb els clàssics: trufes amb nata i teules de Santa Coloma de Farners amb moscatell.

Seiem amb el Josep Maria i la Rosa Maria per parlar d'una vida dedicada a la pagesia i la restauració. "Anava a comprar el gel amb la Montesa a Santa Coloma. No tenia cotxe i anava a buscar les coses en moto. Anys més tard vam tenir un Citroën dos cavalls i tot va començar a anar cap amunt. Ara amb noranta anys cada divendres encara poso l'olla al foc per fer vuitanta litres d'escudella", ens comenta el Josep Maria davant on atiava el foc per fer la brasa ara fa exactament seixanta anys. La Rosa Maria reconeix que res ha canviat: "Des del primer moment ens ha anat molt bé. Quan una cosa funciona no la canviïs, només hem anat afegint plats. La cuina és molt bàsica, l'important és el producte. No hi ha secrets". Quan arriba el bon temps les antigues cotxeres dels carruatges es converteixen en una terrassa excepcional.

La Granota és l'exemple d'èxit d'un restaurant arrelat a la terra i la seva gent. El Josep Maria, per la seva banda, forma part de la història de la gastronomia catalana. Els fills són els dignes successors d'una manera de fer que perdura gràcies a la feina ben feta més enllà del reconeixement mediàtic o les modes.

Recorda que la millor opció per gaudir d'aquesta proposta gastronòmica són els serveis de Renfe Rodalies