Guia Macarfi
Mengem  /  Restaurants 02/12/2022

Manuel Carreras Fisas: “Som una classificació diferent, i en tots els detalls ens volem distingir”

Creador de la guia Macarfi

4 min
Manuel Carreras Fisas promotor de la guia Macarfi.

En la setmana que has fet saber el nou rànquing de restaurants, els cuiners afirmen que valoren la teva guia perquè és propera i perquè les votacions les fa gent que estan segurs que han anat als seus restaurants. 

— Hi estic d’acord. Som una guia propera, i jo hi afegeixo que a la nostra guia recomanem restaurants on pots anar cada dia a menjar. És a dir, que també indiquem restaurants que tenen un bon plat de llenties a la carta, i no només menús de degustació de més de cent euros.

Vas començar el 2015 amb un rànquing de restaurants de Barcelona, i ara, en la guia per al 2023, ja hi ha Girona, el País Basc, la Rioja i Madrid.

— I aviat hi afegirem València i Màlaga, que són les novetats més immediates que puc avançar. 

Cada territori que amplies per prescriure restaurants deu suposar una recerca d’ambaixadors del territori, les persones expertes en què expliques que tens confiança perquè votin els restaurants.

— Aquesta és la gran feina que ens suposa ampliar territoris nous, sí. Ara bé, he de dir que els ambaixadors, és a dir les persones en qui confiem perquè sabem que tenen criteri, perquè visiten restaurants de forma freqüent, no són els únics que voten. També en demanem les recomanacions als cuiners, i també a periodistes i influencers especialitzats. Et puc dir que tots els que ens envien els seus missatges sabem qui són.

¿Podríem dir que tant els ambaixadors del territori, que entenc que són comensals en general, com l’altre grup tenen un nivell adquisitiu alt? Gran part dels restaurants recomanats tenen un tiquet que està per sobre dels 70 euros.

— És cert. No hi ha restaurants econòmics, però la nostra llista té en el top 10, a Barcelona per exemple, restaurants que no apareixen amb estrelles a la Guia Michelin. És al cas del Gresca. I també hi tenim la Granja Elena, on pots menjar per uns 50 euros. Nosaltres ens guiem pel criteri dels missatges de les persones en qui confiem, que són gent a qui els agrada menjar.

A través de la vostra pàgina web es poden fer reserves d’àpats als restaurants.

— Sí, però no és el més important de tot el que fem.

Què ho és?

— Els esdeveniments que organitzem per a empreses, per a les quals fem actes exclusius amb dos cuiners, a quatre mans, com en diem nosaltres. Portem els cuiners a les seves seus, perquè les empreses gaudeixin d’una gastronomia única, perquè no es pot reproduir en cap altra banda. Aquesta fórmula ens agrada molt, i funciona, perquè són empreses molt bones que confien en nosaltres. Actualment, puc dir que cada setmana tenim un acte d’aquest tipus. 

Les vendes de la guia en paper també deuen ser una font de finançament.

— Sí, també ho és, però amb el paper també tenim l’app. I ara el 2023 posarem en marxa el Club Macarfi, que també serà en línia.

En què consistirà?

— Si pagues cada mes sis euros, t’informarem dels actes gastronòmics a quatre mans que organitzem, com el que vam fer a Madrid amb els restaurants Via Veneto de Barcelona i el Horcher. Per formar part del club podràs accedir com a comensal a aquests àpats, amb un preu a part que s’haurà de pagar. Hi haurà actes que també seran gratuïts. La meva idea és que puguem visitar cellers, fer viatges gastronòmics i molt més.

Així doncs, la guia Macarfi és el que engloba altres negocis amb què finances el projecte editorial.

— La guia Macarfi es finança amb els àpats exclusius per a empreses, l’any vinent amb el club en línia i també hi haurà una altra pota de finançament, que serà la venda de productes gastronòmics exclusius per als nostres socis. Per exemple, un mes tindrem tres-centes ampolles de vins de la regió de Bordeus, d’un celler que costi molt de trobar. Nosaltres els posarem a la venda als nostres socis. I qui diu vins de Bordeus diu també espàrrecs de Tudela, fabades del cuiner Nacho Manzano, tòfona, és a dir productes de temporada sobretot.

Torno a la guia. Alguns cuiners m’han explicat que la guia és molt fàcil de consultar perquè té set criteris amb què es resumeix molt bé com és un restaurant. 

— A mi també m’agraden els criteris que fem servir. Valorem el menjar, la decoració, el servei i assenyalem el preu de l’àpat. 

I la gala en què fèieu saber el rànquing també va ser molt elogiada.

— Perquè en una hora ho vam tenir tot fet, i ja ens vam posar a menjar el còctel, que el va servir el cuiner Nandu Jubany, que ja es troba més bé després de la caiguda amb la moto. Per a mi és molt important que la gala dels premis sigui molt àgil, perquè, si no, és un tostonazo, i la gent m’agraeix que sigui així. A més, després els cuiners parlen entre ells, se’n van junts i allarguen la festa. Som una classificació diferent, i en tots els detalls ens volem distingir.

Recordo que en la gala del 2015, en què vas presentar la guia per primera vegada, a la seu de RBA, em vas dir que el teu model de guia era la nord-americana Zagat.

— I ho mantinc. Va ser la guia en què em vaig basar. Quan treballava en el món de la banca, i feia viatges i àpats constants a restaurants, era la guia que seguia, i sempre l’havia tingut de capçalera. Quan em vaig vendre la companyia Valors, que ja tenia edat de jubilar-me, em vaig posar amb la meva guia.

Em vas dir que el nom de Macarfi havia donat molta feina.

— [Riu.] Vaig contractar una empresa de naming i tot. Macarfi té la primera síl·laba del meu nom i cognoms: Manel Carreras i Fisas.

Continues pensant en la jubilació?

— És que ara tinc un embolic gros, i mira que ho vaig començar com a afició. A més de tots els nous projectes del 2023, contractaré més personal. Actualment som deu en plantilla, i al final de l’any vinent acabarem amb vint-i-quatre persones. És a dir, doblem i més la plantilla. 

stats