Casa Petra: compartint el record de l’àvia

El Ferran és un home inquiet i inconformista per naturalesa. Ja ho ha fet tot a la vida i podria dedicar-se a gaudir d’una jubilació que s’ha ben guanyat, recordant la seva etapa com a porter del Lleida i supervisant des de la distància l’empresa que té a Guijuelo (Salamanca), vinculada a la indústria càrnia, que ara gestiona el seu fill. Però a aquestes altures de l’aventura, ell encara té ganes de gresca. “A casa em diuen si amb setanta anys encara val la pena emmerdar-se així”, confessa amb un mig somriure que deixa entreveure la seva resposta. Ara fa un parell d’anys, dos amics el van haver de convèncer per obrir un altre restaurant quan ell ja es donava per satisfet amb el funcionament de Casa Dorita, a tocar del Mercat de Sant Antoni. Raul Longhi, exjugador de l’Espanyol, va oferir el local d’un bon amic seu, i Ernest Farrés es va sumar a la pressió per aconseguir que Ferran Farrà veiés clar el projecte i fins i tot el nom del nou espai: Casa Petra.

Tots tres són els socis d’aquest restaurant que va obrir l’1 de juny del 2022 al carrer Manila de Barcelona, en una zona benestant de la ciutat. El Ferran en va proposar el nom i sobre la taula en va posar un altre: el de la persona que podria encarregar-se de la cuina. “Tots teníem molt clar que sobretot era clau trobar la persona adequada per fer-se càrrec de la cuina”, explica el Ferran, que, com van fer amb ell, també va haver de picar pedra per convèncer Júlia Olucha, del Via Veneto, que els encaixava a la perfecció. “El que més em va costar va ser fer-li entendre que nosaltres volem fer ous ferrats”, reconeix entre rialles. Al final ho va aconseguir, acceptant de paraula que la Júlia li posés com a condició que un dia muntin un restaurant amb estrella Michelin: “Li vaig dir que em deixés uns quatre o cinc anys de marge, fins que això arrenqués, i en tornaríem a parlar”. Ho recorda somrient i confiant que el bon funcionament de Casa Petra faci oblidar aquella promesa que es va aventurar a fer.

Seiem en una taula alta mig amagada davant la barra i envoltada d’ampolles buides de grans vins i xampanys. Compartim tres gildes per obrir boca mentre inaugurem l’ampolla de Lafou El Sender (DO Terra Alta) i consensuem la resta de plats que, com habitualment, ens repartirem. Escollim com a entrants l’amanida de tomàquet amb ventresca i ceba tendra, la cecina de wagyu, una tapeta de xistorra, els calamars a l’andalusa amb maionesa d’all negre i el biquini de llom ibèric i formatge comté. Tots ells platets de producte magnífic, ben elaborats i ideals per compartir. Com a segons, hi afegim dues racions de linguine amb salsa americana i tàrtar de gamba vermella i una d’ous trencats amb pernil. El toc dolç final el posem amb dues postres: el pa amb oli i xocolata, i el pastís de formatge.

El Ferran i el Raul ens fan passar a la sala principal, elegant com la resta del local, per assaborir el nostre gintònic de clausura i algun cafè. Ens parlen d'Isabel Coll, responsable dels restaurants (els que ja tenen i els que obriran), i de la felicitat de veure Casa Petra cada dia ple, fins i tot de bon matí amb els esmorzars. El Ferran va pensar en l’àvia Petra per posar-li nom al nou projecte. La seva àvia materna, amb qui ell es va criar i a qui volia homenatjar. “Casa Petra vol que relacionem els records amb els sabors, com avui en dia continuo fent jo”, s’explica a la carta del restaurant. I el record de l’àvia Petra s’assaboreix i es comparteix al voltant d’una taula.