La Rosa i el Jordi s’entenen amb una sola mirada. Mentre ell dirigeix la sala, ella governa els fogons. Però, tot i ocupar espais diferents, no es perden mai de vista. Són una màquina perfectament engreixada, un tàndem que fa que el seu restaurant, el Binomi de Sant Just, funcioni com un rellotge.

Fa vint-i-cinc anys que són parella, però només fa un any i mig que treballen colze a colze. “Teníem ganes de deixar de treballar per als altres i començar a treballar per a nosaltres. Fa vint anys que estem a l’hostaleria i ara era el moment”, explica el Jordi. Van decidir agafar un local sota casa seva per començar el somni de la seva vida. Reconeixen que Sant Just no és una plaça fàcil, però s’hi han fet un nom gràcies al boca-orella. “Si ho fas bé, la gent en parla. Aquí, de moment, tenim molt bona fama i omplim”, apunta ell.

L’èxit, asseguren, és el menjar. “Hem aportat un aire fresc al poble”, diu la Rosa, que afegeix: “Tenim dues línies. El menú del dia, en què fem coses més divertides, juguem amb idees i ens arrisquem més. I la carta, en què oferim plats més pretensiosos, més elaborats i també més cars, perquè la zona ens ho reclama”.

Ens deixem seduir per la fórmula del migdia i per aquesta barreja de contrastos que defineix la seva cuina. De primer, tastem els tallarins amb avellana, all escalivat i llimona; la crema d’api i rave amb col de cabdell i crostons; i un trinxat amb botifarra negra i torradetes que té poc a envejar als originaris de la Cerdanya. Tot deliciós. Abans d’afrontar els segons, recordem una frase de la Rosa: “Ens agrada fer petits homenatges a la cuina asiàtica, especialment a la coreana”. Ho comprovem de seguida amb la cansalada thai amb sèsam, ceba tendra i arròs blanc; el pollastre rostit amb llimona envinagrada, olives i cuscús; i els cigrons estofats amb espinacs, tomàquet, all i ou dur. Una nova demostració que la tradició i el joc poden conviure en un mateix plat. Les postres, totes fetes per la Rosa, tanquen l’àpat amb encert: flam de formatge i apple crumble. Dolçor i equilibri per posar el punt final gastronòmic.

Potser un trinomi

El local és petit, però està molt ben aprofitat, i es complementa amb una terrassa àmplia i còmoda. “A l’estiu és un èxit; a l’hivern, sobretot a les nits, costa una mica més omplir-la”, ens confessen. El nom el van tenir clar des del primer moment. “Binomi, perquè és cosa de dos, de dues persones que remen juntes. Tot i que el nom va fer enfadar algú”, expliquen rient. La Sira, la seva filla d’onze anys, va defensar durant mesos que el restaurant s’havia de dir Trinomi. I, en el fons, potser no anava desencaminada.

Perquè el Binomi és molt més que un projecte gastronòmic: és la suma d’una parella que ha decidit apostar per un somni compartit, d’una família que creix al voltant d’una cuina i d’una sala, i d’una manera d’entendre la feina feta amb estima. És la decisió valenta de deixar la comoditat per apostar per un projecte propi. És el risc, la il·lusió i aquella mirada que no necessita paraules per entendre’s. La Rosa, el Jordi i la Sira formen un equip que s’està fent un lloc a Sant Just a base de constància, il·lusió i plats que parlen per ells mateixos. Si continuen remant com fins ara, aquest binomi, o trinomi, té corda per a molts anys.