"Una de braves!": més enllà del Bar Tomás

Les patates braves són un plat d'estiu, terrasseta i dolce far niente per excel·lència. N'hi ha versions per parar un tren. Algunes de molt elaborades, ratllant l'alta gastronomia, i d'altres de terribles. Però fins i tot les que són més calamitoses s'esfumen un cop arriben calentes a taula. És un plat amb tanta entitat que saber quines són les millors és tota una feina i un objecte de debat. En algunes poblacions, com a Santa Coloma de Gramenet, se serveixen indiscutiblement amb allioli a tot arreu. Hi ha llocs on les braves no piquen (contravenint una mica al seu nom) i d'altres que fan caure una llàgrima. En alguns establiments guarden el secret de la seva recepta com si fos la fórmula de la Coca-Cola. Un dels llocs on ho fan, per raons òbvies, és un dels més mítics: el Bar Tomás, a Sarrià. Si preguntes a molta gent de Barcelona et diran que són les millors. Efectivament, són excel·lents, però hi ha vida més enllà del Bar Tomás.

Un altre establiment on les braves són un èxit assegurat és el Fragments Cafè, a la plaça de la Concòrdia del barri de les Corts. És un restaurant que té el privilegi de tenir terrassa i pati interior. A la terrassa, mentre la mainada juga a pilota i –encara– es llegeixen diaris, el plat més demanat són les patates braves. Així m'ho confirma Ricardo Feriche, el seu propietari. La combinació d'un allioli suau i la seva salsa secreta fan de la terrassa del Fragments un dels llocs més desitjats el cap de setmana.

La Taverna del Clínic és un bon exemple del fet que les patates braves tenen prou caixet per saltar dels xiringuitos de plats fregits als restaurants fins amb estovalles blanques. La Taverna del Clínic mereix una visita per molts motius, però les seves braves en són un de pes. Són cilíndriques, buides per dins i farcides de salsa. Van ser uns dels primers a repensar la forma i la presentació, i les van convertir en una menja unitat a unitat que es pot gaudir (de fet s'ha de fer així) amb les mans.

Un lloc una mica més gamberro però amb un nivell de cuina per treure's el barret és La Mundana, al carrer Vallespir, a Sants. Les seves conegudes braves tenen forma de lingot, i a sobre hi van disposant dues salses, allioli fumat i salsa brava. A la carta les tenen sota la categoria "Els intocables". Dono per segur que si algun dia a alguna llumenera si li acut retirar-les de la carta tindrà un problema gros amb la clientela habitual.

Finalment, us presento unes braves en forma de gofra. Són les del Bar But (carrer Bonavista, 8), que els hi han posat el nom de l'establiment: braves Bar But. Tinc un amic que sempre diu que ningú posaria el nom de l'establiment a un plat del qual no n'estigui orgullós. Són molt instragramejables, i s'han de menjar amb forquilla i ganivet. Sé que no és l'objectiu de l'article, però si hi aneu no deixeu de tastar els seus deliciosos baos.

I fins aquí un repàs de braves diferents. No cal dir que n'hi ha un munt més i que amb la creativitat de les cuineres i els cuiners que tenim davant dels fogons encara n'hi haurà més. Que tingueu un bon estiu, carpantes meus.

Declaració d'intencions

Aquest text no és contingut publicitari. Tots els llocs els he visitat com a clienta i he pagat el compte com qualsevol altra persona.