Pèsols, arrossos i peixos: els grans plats del Catalina, a Gavà mar

GavàEl Catalina, a Gavà mar, és un altre món, amb un bosc de pins verd, amb molt d'espai lliure, amb uns reservats grans, amb una sala de menjador que toca al bosc, i, a taula, amb el millor producte. M'ho havien dit, i hi he anat a comprovar-ho un migdia de desembre, quan la gent celebrava el goig de tornar a ser en les festes assenyalades de l'any. Els reservats, plens, amb regals a les mans de la gent que s'hi asseia. A la terrassa, famílies, amb gossos, perquè a l'aire lliure ho permeten. I a la sala interior, amb molta llum, grups d'amics i famílies que s'arreceraven a les llars de foc portàtils. És un restaurant per fer-se un gran regal, el regal de viure bé.

Em rep la Nicole Manresa, que em diu que el Catalina ja té tres anys. El van inaugurar el juny del 2021, i és una concessió de l'ajuntament de Gavà per a la família Manresa durant quinze anys. Ella és una apassionada de l'ofici: des dels 16 anys que recorda de treballar amb el pare, que hi va haver un dia que li va dir que si volia dedicar-s'hi, havia d'estudiar bé en què consistia la feina. Es va matricular al CETT, escola d'hostaleria i turime, i va estudiar cuina i direcció d'hotels. Quan va acabar, va viatjar pel món, a Austràlia va fer de cambrera, va treballar a l'Hotel Ohla de Barcelona com a encarregada de beguda i menjar, i quan va començar el covid, la família va aconseguir la concessió del Catalina, que aleshores no es deia així. "El nom de Catalina l'hi vam posar nosaltres, perquè és com es deia la meva àvia materna, la mare del meu pare", explica la Nicole.

Pa i oli picual i arbequina

Sec a taula, i ens arriba el primer aperitiu, un pa torradet, molt fi amb fuet. També un pa rodó, tendre i de crosta cruixent, amb dues ampolles d'oli d'oliva extra verge Bargalló, de varietats d'oli diferents: una d'arbequina i una altra de picual. La vaixella, preciosista, és d'antiquaris; els gots, de vidre reciclats, i també ho és el suport on s'aguanten els coberts. "Els encarreguem nosaltres a partir de les ampolles buides que fem servir al restaurant, i hi col·loquem el logo del Catalina", diu la Nicole.

Em miro la carta, i em decanto per plats per compartir. De fet la carta està pensada en gran part d'aquesta manera, malgrat que als migdies hi ha menús, en què hi ha plats com calçots, cigrons, peix i carn. Sempre dues opcions de cada plat per triar, vi i aigua per quaranta euros. Els plats que trio són els tòtems que em recomana la Nicole, que em diu que són les grans estrelles: els macarrons farcits de peus de porc amb trompetes de la mort i salsa Idiàbal i tòfona per sobre; les cocotxes; els pèsols; el turbot a la brasa, i un arròs, que costa de decidir quin, perquè en fan de sis tipus diferents, i tots llaminers. Per a un altre dia, deixo la bomba de Barcelona, que preparen amb xuleta frisona a l'interior, i que la Nicole assegura que, per fora, l'aspecte és el de les bombes de la Barceloneta, però que el pare li ha donat una volta, i hi ha anat més enllà, l'ha fet més gurmet. Un altre dels tòtems és el turbot a l'andalusa, que serveixen amb els daus arrebossats, i al damunt de les mateixes espines del peix. Però serà tot plegat per a un altre dia.

El turbot a la brasa és un encert. Arriba sencer, amb la safata que et presenta la cambrera, i una salsa en un pot de vidre treballat, que sembla un flascó de perfum. "Li diem l'aigua del Carme, però és una broma, és la salsa feta amb els sucs del turbot i oli d'oliva perquè cadascú se'n posi per sobre a mesura que va menjant el turbot". A més, el peix, un cop triat, es queda a taula, perquè cadascú en vagi triant aquelles parts que han quedat entre els pinyons, és a dir entre les espines gelatinoses, que són preuades per tan gustoses. La peça que he triat és d'un quilo dos-cents, que, d'entrada, semblava molt gran, però a mesura que la vaig menjant ja no m'ho sembla tant, per la qualitat de la cocció i la saborositat.

Per continuar, les cocotxes, que ens arriben a taula amb pèsols, però que no sempre és així. "Depèn de si tenim o no pèsols del Maresme, de la varietat llàgrima; si no les servim soles", diu la Nicole. Aquells que busqueu sempre textures diferents en el que mengeu ja sabeu que les cocotxes són un èxit segur, i un perill al mateix, perquè la textura gelatinosa fa que se'n vulgui menjar més. I tot seguit arriba l'arròs, que posarà el punt i final a un gran àpat en un bosc de pins de la nostra costa, que és un regal, el regal del bon viure i menjar.

Per acabar, de postres, un gran bol de fruita, que és l'enveja dels que han demanat pastissos, perquè el bol és atractiu, arriba amb totes les peces tallades minuciosament, i hi ha especialment fruits vermells, com gerds. El preu, per menjar a la carta, oscil·la entre els 70 i 100 euros, segons el que es demani de beguda, que pot ser a copes, i hi trobareu vins catalans.