Bodega Quimet, el temple de Gràcia que van salvar els germans Montero

Avui toca parlar d'un temple i dels guardians que el mantenen en vida perquè nosaltres en puguem gaudir. No és una exageració dir que la Bodega Quimet, ubicada al carrer Vic, al barri de Gràcia de Barcelona, va ser salvada pels germans Montero. L'Eugeni, el fill del Quimet que dona nom al local, es jubilava. Va penjar un cartell escrit a mà: es traspassa per jubilació. I una carambola del destí va portar el David i el Carlos Montero a fer-se càrrec del local, ara ja fa catorze anys.

La Bodega Quimet és un dels clàssics del barri. Botes de vi a doll, una nevera de fusta, rajoles amb sanefa, vermut i conserves. Tot plegat fa una olor indescriptible i perfectament reconeixible. Entre setmana hi ha estones que s'hi està tranquil·líssim. Ara, si hi aneu al cap de setmana, veureu quina vida i quina activitat. Passaran per tots els flancs els platets d'ensaladilla russa, les favetes amb pernil i ou escalfat o tomàquets confitats amb anxoves i tàpares. També els seus imbatibles variats: de formatges, d'embotits o l'especial amb olives, seitons, tonyina i altres conserves que tenen previst per fer el vermut i que serveixen amb una bona ració de pa amb tomàquet per sucar i no deixar res de res. A més a més, ofereixen algun plat calent, com ara la galta o l'estofat. La carta és molt estable, però aquests plats els van canviant en funció del dia.

És un lloc ple de clientela habitual, però també hi arriben turistes ben informats que busquen "una experiència real". De fet, just abans d'escriure aquestes ratlles hi he vist un grup de cinc estrangers amb un guia local. El noi els explicava, d'una manera molt acurada, haig de dir, el que era un celler, l'evolució que han tingut i el que era el vermut. També els deia que aquí no es beu sangria, i que si algú tanqués un lloc així per posar-hi un Starbucks "seria per posar-hi una bomba". Espero que li donessin propina. Mentrestant, darrere d'ells, un jubilat amb camisa de quadres esmorzava un entrepà de pernil acompanyat de mig litre de vi negre de la casa.

Tornem als Montero. El David és cuiner i havia voltat món. Ell i el seu germà són de la Llagosta. Els agradava Gràcia perquè, abans que estigués tan massificada, venien a la festa major. Quan va tornar a establir-se a Catalunya hi va buscar un local per obrir el seu restaurant. Li van dir que anés a la Bodega Quimet que es traspassava. Hi va arribar i hi havia una parella mirant-s'ho. Se'n va desdir i va girar cua. Al cap d'un moment s'ho va repensar i hi va tornar. Va ser entrar-hi i sentir una connexió. Aquí va morir el projecte que tenia al cap amb un altre tipus de plats. "Quan vaig arribar aquí va ser el local el que em va dir el que havia de fer", i així ha estat. El descriu com un lloc de "sota, cavall, rei: olives, seitons, banderilles, mojama i combinats".

Quan hi van arribar el 2010 els veïns els demanaven que res canviés. Van actualitzar el local, però n'han conservat tot el que calia. Amb això els va ajudar un amic seu arquitecte, el Benoît. Un amic que va fer el David de rebot en un avió compartint un entrepà de pernil. La reforma que calia la van fer amb el seu pare, tiets i amics. Cada cop que venia un especialista, els feia propostes que no encaixaven amb el local, com ara posar-hi parquet, o instal·lar llums tipus globus sobre la barra. Com que ja sabem que és més fàcil posar coses noves que arreglar-ne d'antigues, van seguir la màxima de si vols estar ben servit, fes-te tu mateix el llit.

El primer dia van fer trenta euros de caixa, però van persistir. Després de molts anys d'èxit, la pandèmia els va permetre fer alguns canvis, com acceptar reserves, que en hores punta del cap de setmana són recomanables. També tancar una mica abans, a les 23 h de la nit. I ara, durant la festa major, descansen. Ja treballen per a tots nosaltres tots els altres caps de setmana.

Declaració d'intencions

Aquest text no és contingut publicitari. Tots els llocs els he visitat com a clienta i he pagat el compte com qualsevol altra persona.