Bar Canyí: el talent d’un equip que cuina passat i futur

 "L'altre dia una senyora d'uns noranta anys va sortir d’aquí plorant. Havia menjat escabetx de sardines i cap i pota, i aquests dos plats li van recordar als seus pares". Aquesta emoció és exactament la que busquen el Frank i el Nico al seu nou bar, al carrer Sepúlveda de Barcelona. Ells dos són el Francesc Beltri i el Nicolás de la Vega, xefs i propietaris de l'Slow & Low al barri de Sant Antoni, obert fa sis anys i guardonat amb una estrella Michelin. Ara han decidit engegar el Bar Canyí per fer realitat un somni: "volem oferir cuina tradicional, plats de sempre, de tota la vida. Un bar on no hàgim de fer proves i només divertir-nos", diuen. L'elecció del local no va ser casualitat; era el lloc que tots dos peregrinaven cada matí, abans d'anar a l’Slow, per esmorzar un entrepà de bacó i formatge. "Era èpic, el millor de Barcelona", recorden amb nostàlgia. Un local que precisament han decorat enyorant temps passats amb un estil que reflecteix el seu nom, "Cañí", un terme que de sempre s'ha associat a l'Espanya més tradicional, “l'Espanya del pasodoble de Manolo Escobar”, aclareix el Frank i que ells han volgut catalanitzar. "Estic obsessionat amb aquest concepte i a part hem heretat peces del bar de l'oncle de la meva dona, a Jerez, i així ha quedat", explica el Frank. L'ambient del local és un autèntic homenatge als anys 80 i 90. A les parets pengen exemplars del Tebeo, portades de diaris del 1918, cotxes de joguina amb la seva caixa de plàstic, el radiocasset de l'àvia del Frank, on ell escoltava Nirvana o Soundgarden de petit, i un tocadiscos on tant pot sonar Radio Futura com Lou Reed. "Abans era discjòquei i col·lecciono vinils des dels nou anys. He punxat tots els estils", diu el Frank amb orgull. Aquest orgull també es reflecteix en la fidelitat que mostren els seus clients, que amb només dos mesos de vida del Bar Canyí, han trobat el seu lloc per menjar. Tenen una parròquia fidel gràcies a una carta de les d'abans. "Mai faltaran un parell de guisats, dos o tres fregits, escabetxos, alguna cosa a la planxa i un parell de postres", comenta el xef que també assegura que mai sap què cuinaran, “Tot depèn del gènere que rebem cada dia”.

El que serveixen sempre és fresc i de temporada. Ens deixem portar pels seus suggeriments i gaudim menjant el cap i pota, l’ensaladilla russa, les croquetes de pernil, les gildes d’anxoves o l’escabetx de rovellons "aquest plat l'hem preparat fa poques hores, sense fer cap assaig previ". Continuem amb el calamar de platja “és fresc d’avui al matí!”, assenyala el xef mentre ens el deixa sobre la taula. La bomba de la Barceloneta té el punt picant perfecte i aplaudim després d’acabar-nos l’entrepà de cua de vaca. “Aquest plat estava a la primera carta de l’Slow. És un petit homenatge”, diuen els dos. De postres només en fan dos de diaris. Avui toca flamet de cel amb nata i recuit de Fonteta amb sèsam negre i mel. L'oferta de vins és generosa, amb ampolles de tot l’estat espanyol. Apostem per l'Olivardots vermell, un negre D.O. Empordà del Celler Vinyes Olivardots.

El Nico i el Frank són socis, amics i responsables de dos restaurants que marquen camins diferents a Barcelona: el creatiu i el tradicional. Al primer reconeixen que poden ser més artistes i minimalistes, poden deixar fluir més les idees. “L’Slow és l’intel·lecte”. Al segon, el Canyí, és tot més fàcil de cuinar. “Aquí no hi ha ni chipotle, ni kimchi ni coses rares, això és l’ànima de la cuina”, ens diuen tots dos. Per què escollir entre les dues maneres de cuinar si pots fer-les totes dues? Junts poden fer el que sigui. El talent guanya partits, la feina en equip, campionats.