Ada Colau i els 'torreznos' de Sòria
Al barri del Clot hi trobem el Platillo Volador, un local amb una terrassa agradable ideal per fer el vermut
Durant aquesta campanya electoral, els companys de la secció de Política em van demanar que anés a dinar amb els alcaldables a la ciutat de Barcelona per mirar de fer-ne un retrat des del punt de vista gastronòmic. En un d'aquests dinars, Ada Colau em va dir que ella "no podia renunciar als torreznos de Sòria". Hi ha una sèrie de plats que quan algú els esmenta tens una necessitat imperiosa de menjar-ne. A mi em passa amb els torreznos.
Així que vaig començar a rumiar llocs on els feien bons: la Bodega Carol, al carrer Aragó; el Haddock, la taverna canalla del carrer València... I comentant-ho amb un amic em va dir que ell coneixia un lloc on els feien per llepar-se'n els dits. I m'hi va portar. És al Clot, i es diu Platillo Volador.
Si estic fent aquest article és perquè em van semblar excel·lents i perquè en penjar una foto a Instagram vaig veure que la febre torreznaire no era una cosa exclusivament meva i de l'alcaldessa. Els tallen fins, i tenen la combinació perfecta entre cruixent i tou. Són gustosos però no embafen. I venen perfectament presentats. Ja que hi som, els torreznos no són l'únic motiu per visitar el Platillo Volador.
És un local modern, al carrer del Clot, 75, i ocupa una cantonada molt agradable. Té espai a dins, però el que ve més de gust és seure a la terrassa, on les taules es van disposant en forma de L pel perímetre del local. És una terrassa tranquil·la, de gent que en parelles o grups de quatre van a fer el vermut i una croqueta (en tenen d'una pila de coses: pollastre thai, calamarsons, gamba vermella, verdures, ceps o escudella). O la bomba de cua de bou. També tenen dos tipus de braves, ensaladilla, Parmentier de pop i albergínia amb tempura. Les truites són grosses, acabades de fer i sucoses per dins: de patates, de bacallà, de sobrassada o amb trufa. No hi poden faltar les fustes d'embotits. Per als que els agrada el formatge, en tenen dues seleccions: els tradicionals catalans i els "divertits". Aquest adjectiu no l'he posat jo, l'han posat ells. Nosaltres vam optar per la tradició.
A banda dels torreznos, també fa molt bona cara el morro fregit (que encara no he tingut l'ocasió de tastar). El que sí que vam endrapar van ser les tires de pollastre arrebossat, que es van esfumar en qüestió de segons. Lògicament, tenen tot el carregament vermutaire de rigor: gildes, seitons, olives, xips d'aquestes gruixudes, i fins i tot aquells pebrotets farcits de formatge que mengen els italians.
És un lloc fresc, jove i de barri. L'atenció hi és excel·lent. El pastís de formatge (i mira que ja són unes postres una mica suades) ens va semblar extraordinari. També va volar, suposo que d'aquí el nom.
