Berta Bernat: “En el 2024 he obert tres Parking Pizza i ha mort la meva parella i soci”

BarcelonaUn any difícil, molt difícil. La parella de Berta Bernat, Marcos Armenteras, va morir el 3 de febrer per un atac de cor. Era l’any que tots dos havien previst obrir dos nous Parking Pizza a Madrid, amb el fet que suposa arribar per primera vegada a la capital espanyola, i un altre a Barcelona, el sisè, al carrer de València de Barcelona. Cada un dels tres nous locals els havien imaginat la Berta i el Marcos junts. Fins i tot la distribució del forn de les pizzes al local del carrer de València, acabat d'inaugurar, va ser idea del Marcos. La Berta ha tirat endavant, i afirma que ara mateix està en pausa pel que fa a noves obertures, però de cara a l’any vinent, la fórmula continuarà expandint-se. 

Recordo quan va obrir fa vuit anys el primer Parking Pizza, el del carrer Londres. Servíeu pizzes, gelats i cerveses, però quines pizzes, quins gelats i quines cerveses! Allà va començar tot?

— Si tirem vuit anys enrere, quan vam obrir, hi havia un buit al mercat per a la pizza a Barcelona, per a la pizza artesana, amb bona massa, i nosaltres dos hi vam veure una oportunitat de negoci. Tots dos havíem treballat i ens havíem format en hostaleria, treballàvem per a altres negocis, i vam pensar que podíem deixar-ho tot per obrir el nostre propi restaurant. Com que no som cuiners, però sí gestors, vam veure que amb les pizzes, ben fetes, ens en podríem sortir. I així va ser. Tens raó, només teníem pizzes, gelats i cerveses. Ara, fixa’t en la carta del nou Parking Pizza que hem obert al carrer de València, hi ha molts altres plats a més de pizzes.

Com han anat les obertures a Madrid? Teniu previst un tercer local?

— Obrir-ne un de tercer no té sentit perquè és massa volum i em generaria molta incertesa. El nostre projecte és singular, anirà creixent però anem fent. Aquest local nou que hem obert a Barcelona no té res a veure amb tots els altres que tenim a Barcelona. No hi ha dos Parking Pizza iguals.

Però hi veig un fil conductor. Per exemple, les cuines sempre són obertes.

— Sí, les cuines són obertes; el forn n’és el protagonista, i els clients veuen com fem les masses i cada un dels plats. També els espais són diàfans, les taules es comparteixen entre altres comensals, malgrat que en aquest nou local tenim taules rodones que pot ocupar una família sencera, per exemple. Les cadires, els tamborets que pots obrir per desar-hi abrics i bosses, també són a tots els locals. Tot això caracteritza tots els locals. Fa uns dies just vaig anar a Madrid a recollir un premi de Fuera de Serie, que ens premiaven el nostre interiorisme. Em va il·lusionar, perquè és un premi que ens ha donat un mitjà de Madrid pels dos locals de Madrid.

El nom, també va ser un cop de sort trobar-lo? 

— Ens va agradar, sí, tant al Marcos com a mi, i ens vam inspirar en la forma com era el local del carrer de Londres, però no era un pàrquing ben bé. De fet, el Parking Pizza que vam inaugurar al passeig de Sant Joan és el que havia estat un pàrquing abans que nosaltres ens hi instal·léssim. L’espai el va trobar el Marcos, que és preciós, per l’obertura, la llum interior. És el que es mereix ben bé el nom. I mira, quan ens vam instal·lar al passeig de Sant Joan també va ser abans del boom que hi ha hagut després.

Et pregunto de nou per les possibles noves obertures. ¿Has pensat a fer-ne franquícia, de la marca? N’hi ha, en el món de la pizza, que ho han fet.

— Ho sé, però jo ho tinc descartat. Me’n vull ocupar jo, i per això vull fer-ne un creixement controlat. Amb el nostre concepte i els nostres valors de qualitat no podem fer un creixement ràpid, perquè obrir un local nou requereix molt de temps i dedicació. És més, segons el local, fem un concepte o altre, mentre que amb les franquícies el que acostuma a passar és que tot està molt estandarditzat.

¿Heu pensat altres ciutats que no siguin Madrid ni Barcelona?

— Girona. Girona ens encantaria, i penso que el nostre concepte podria agradar. Però ara mateix l’equip i jo, després de la mort del Marcos i de les inauguracions seguides que hem fet, hem decidit fer un descans. La feina actual és controlar les noves obertures, i l’any vinent, cap a la primavera, ens hi tornarem a posar. Hem entrat en una dinàmica d’anar creixent, tenim un equip molt bo i és una pena no aprofitar-ho. T’ho dic d’una altra manera: tenim mitjans per poder créixer perquè tenim uns recursos humans de gran qualitat.

Em centro en la pizza. Si les pizzes ens van agradar des que us vam conèixer al Parking Pizza del carrer de Londres va ser perquè eren diferents de tot el que havíem menjat fins ara.

— Ara et semblarà una frase típica, però el secret és la massa, que té una llarga fermentació. També et dic que no és ni una recepta napolitana ni una de romana, sinó que és la nostra pròpia. Els ingredients són de qualitat, alguns provenen d’Itàlia, i la clau, especialment, es troba també en l’ús que fem de les herbes aromàtiques. Sempre hi posem romaní, farigola, sàlvia, estragó, orenga fresca, alfàbrega. Penso que és el nostre punt diferencial. Ah, i en les nostres pizzes no hi ha molts ingredients junts, sinó que són pocs però amb bona harmonia, estan ben trobats, i hi ressalten.

Quina és la pizza estrella?

— La més demanada és la margarita, però la nostra top és la de tòfona, que també és la que té un preu més alt. També agrada molt la de formatges amb sàlvia. I la de stracciatella de burrata amb orenga fresca.

Al Parking Pizza del carrer de València he menjat antipasti com el vitello tonnato.

— Sí, agrada molt. I també les amanides. I hi tenim pastissos a més dels gelats. No hi falta el tiramisú, que és nostre, està fet per nosaltres.

Per acabar, si a la primavera vinent dius que Parking Pizza tindrà una novetat, on serà? A Barcelona o a Girona?

— Farem alguna cosa més a Barcelona.