El preu de l'oli torna a posar el focus en la fregidora d'aire: detractors, admiradors i què s'hi ha de cuinar

A hores d'ara en un gran nombre de llars catalanes hi ha, sobre el marbre de la cuina, una fregidora d'aire, gadget d'èxit ja el Nadal de fa dos anys i regal fàcil per a cuinetes i no tan cuinetes. Passat el temps prudencial d'implantació d'aquest innovador electrodomèstic, ja se'n pot treure l'aigua clara i decidir si realment ha estat un bluf o una revolució culinària a la qual s'abonarà tota la societat al llarg del temps. De fet, des dels seus inicis aquest invent es comercialitza sota la promesa de canviar els hàbits alimentaris i permetre preparacions més saludables, gustoses i fàcils de fer. Aquest gadget ja habita les cuines de gairebé la meitat de les llars nord-americanes (que, d'altra banda, tan poc tenen a veure amb les mediterrànies). Com en tot, no hi ha una única opinió, i els fòrums de ressenyes de les empreses i botigues que els comercialitzen tenen apreciacions de tota mena entre els que defensen aquest forn com a invent que els ha canviat la manera de cuinar i els que ho consideren una andròmina que mai hauria d'haver entrat a casa seva. A més, hi ha una gran diversitat de models, gammes, preus i funcionalitats, de manera que cada cas és un món. Finalment, un nou element entra en disputa: el preu de l'oli d'oliva està disparat. Per algunes llars, ara sí, que serà el seu moment?

Una despesa energètica qüestionable

Entre els comentaris més comuns, i en ple auge dels preus per la inflació, hi ha una crítica generalitzada a la despesa energètica d'aquests aparells. Si bé se sol comparar la seva despesa amb la d'un forn com a molt menor, i és cert, això és com comparar peres i pomes, ja que la quantitat d'aliments que caben en un forn és molt superior, perquè en una fornada es poden elaborar molts més productes. A més, la seva despesa és, de mitja, de 1.500 watts (tot i que se solen moure en un ventall força ampli entre 800 i 2000 watts) i en funció del temps que s'utilitzi pot suposar costos destacats a la factura.

Aparells poc familiars

Un altre retret habitual és la poca capacitat de les fregidores d'aire respecte a la quantitat d'aliments a cuinar-hi. Aquesta crítica és especialment important entre les famílies, que necessiten diverses tongades del mateix programa per tenir aliments per a tothom. "El concepte de fregidora d'aire no és apte per a tota mena de famílies. Si s'ha de fer molta quantitat o varietat, els temps cuinant són molt elevats i es refreda el que primer s'ha cuinat", es queixa una usuària a les xarxes. D'altra banda, en les receptes que funcionen més bé, els ingredients no es poden superposar uns als altres, de manera que només hi cap una filera del que s'estigui fregint (com pollastre o patates, etc.), la qual cosa encara redueix més les possibilitats de les safates interiors.

Temps llargs de cocció

Un altre dels retrets més comuns dels usuaris és que alguns aliments, com la carn, requereixen bastant temps per cuinar-se, fet que incrementa el temps i també els costos de la preparació dels àpats, ja que hi ha programes que van més enllà dels 60 minuts. "Les patates fregides, més que cuites, són bullides", critica una usuària que, després de preparar molts plats diferents, es mostra decebuda amb els resultats. Fins i tot lamenta que unes simples crispetes ni han esclatat amb aquesta mena de forn, afegeix.

Plats secs, no fregits

Igualment, una altra crítica a aquest invent és que el resultat no és gaire semblant al de les fregidores convencionals, qualitat que només aconsegueix donar l'oli fregit, i s'assembla més a les textures que aconsegueix el forn. En aquest marc, nombrosos usuaris retreuen a aquest aparell que el peix no hi sol quedar bé: "Ni ho intenteu. Molt sec sempre per poc que en facis i polvoritzant diversos cops amb oli en esprai. Pitjor que en el microones", explica un usuari. Altres consumidors també critiquen la sequedat dels resultats en preparacions com els calamars a la romana. De fet, al funcionar com un forn de convecció petit, la fregidora d'aire té un funcionament similar al d'un forn amb ventilador que escalfa molt l'aire per aconseguir la textura del fregit: exterior cruixent i interior tendre. Aquest funcionament és el que provoca que les capes externes s'assequin, amb el risc de deixar-les dures, i per això el peix sense arrebossar i de filet fi queda massa sec.

Una neteja no sempre fàcil

Pel que fa a la neteja de l'aparell, és evident que no resulta tan pràctica com en un gadget que es pot posar sota l'aixeta. Normalment, a banda de les parts extraïbles, les fregidores incorporen una unitat d'escalfament intern i un ventilador als quals no resulta tan fàcil d'accedir per netejar-les a fons. "Ara tinc un trasto més a casa", diu amb penediment un altre usuari.

Sense olors ni fum

Ara bé, no tot són crítiques, sinó que entre els que celebren haver conegut aquest gadget destaquen com a avantatges, sobretot, el fet de poder menjar àpats molt més saludables i que d'alguna manera recorden les fritures. "No genera males olors ni fum", destaca també un usuari que fa referència a l'olor que sí que es desprèn amb els fregits a casa. Aquest usuari també celebra el resultat aconseguit en les patates fregides i el seu bon gust. Hi ha fins i tot qui fa servir aquesta màquina cada dia per fer verdures i carns. La facilitat d'ús i la seguretat pel que fa a prescindir d'olis bullint a prop de la pell són altres avantatges que remarquen els usuaris convençuts d'aquest aparell. En una cuina amb criatures, per exemple, que no hi hagi olis cremant és molt més segur.

Menys oli i menys calories

També des de la postura de recomanar aquest aparell pels seus avantatges, l'Organització de Consumidors i Usuaris (OCU) defensa la compra d'una d'aquestes màquines, de les quals ha millorat notablement la seva qualitat des dels primers llançaments al mercat, mentre que el preu ha baixat. A més, subratlla que permet un triple estalvi: "d'oli, de calories i d'energia". En primer lloc, la reducció en la quantitat d'oli resulta evident si es compara aquest forn de convecció amb una fregidora de tota la vida, un avantatge que avui té una doble lectura si es té en compte com ha pujat el preu del litre d'oli. Igualment, en relació amb el consum energètic, l'OCU compara la despesa amb la de la fregidora convencional, que és superior. Pel que fa a la reducció de calories, remarca la possibilitat d'elaborar plats menys greixosos i que tenen un efecte beneficiós per a la salut, alhora que es tracta de preparacions plaents. Dit això, tot és qüestió de punts de vista i d'encert en la compra.

Quines són les receptes que millor s'hi adiuen?

La saviesa popular construïda a partir de la prova i error té molt clar quines són les receptes que millor funcionen a la fregidora d'aire (que en realitat són molt similars a les que ja funcionen bé al forn).

• Una de les més aclamades són les aletes de pollastre, ja que el sistema d'aire extracalent aconsegueix deixar cruixent la pell i tendre l'interior, un resultat molt similar al que s'aconsegueix al fregir-les.
• Una altra de les receptes que més fans acumulen a la xarxa és el pit de pollastre arrebossat (sense filetejar perquè d'aquesta manera queda massa sec). Aquest plat aconsegueix un resultat cruixent i sucós alhora.
• Com si es fessin al forn, les patates al caliu són un altre top de vendes de les fregidores d'aire: només s'han de rentar abans de posar dins de la safata i amanir-les amb oli i espècies. Un breu temps de cocció en deixarà la pell dura i l'interior ben cuit.
• Els bastonets de mozzarella són també una idea bastant aclamada entre els usuaris. Aquest producte, habitualment congelat, només s'ha de posar uns minuts a la màquina i aviat quedarà cruixent i daurat per fora i absolutament fos per dintre.
• També amb el formatge com a protagonista, un altre bàsic de la fregidora d'aire són els sandvitxos de formatges que fonen bé com el cheddar o el gouda. En escassos minuts, el pa es torra i queda ben cruixent, i l'interior és una bomba untuosa.
• En el terreny saludable, la fregidora d'aire també és, segons les opinions dels consumidors, especialment indicada per a les verdures, ja sigui mongeta tendra (que queda rostida en el seu exterior) o en un variat amb verdures de temporada, a base de carabassó, pebrot i carabassa, per exemple, on les verdures queden cruixents com un aperitiu.