Isabel Hidalgo Garrido, cuinera i copropietària de La Grangeta del Raval: “Amb el menjar per emportar no ens surten els números per pagar el lloguer del restaurant i fer-nos un sou"

La cuinera i copropietària de La Grangeta del Raval, Isabel Hidalgo Garrigo, assegura que el tancament dels restaurants els ha deixat en una situació molt precària, amb números mensuals negatius. El menjar per emportar, que suposa una inversió en material de carmanyoles i coberts, no cobreix el cost del lloguer ni tampoc els sous, que en aquest cas són per al matrimoni i per al germà de la Isabel. Malgrat això, La Grangeta ha mantingut el servei de plats per emportar per la clientela, que s'hi manté fidel i els compra diàriament els plats calents. Un servei essencial quan es treballa fora de casa i es vol menjar calent, com si s'hi estigués

A les tardes esteu més tranquils que als matins, perquè us enganxava fent els menús per emportar quan us demanava per parlar.

Sí, a les tardes ja respirem. Tampoc no et pensis que estem fent tants menús per emportar al migdia. Avui n'hem fet set, però també fem entrepans i cafès per esmorzar.

Els vostres menús agraden perquè són molt casolans. Hi ha les opcions de les verdures, el peix a la planxa, la carn. Cobriu tots els gustos i amb una manera de fer casolana i gustosa.

Aquesta fama és la que ens hi manté, la que fa que estiguem cada dia aquí, de les 6.45 a les 22 h, de dilluns a divendres. I els dissabtes, de 8 a 22 h. Fent aquests horaris, aquest mes no ens donarà ni per pagar el lloguer ni tampoc per fer-nos un sou cap dels tres que hi som. I penso que encara podria ser pitjor, perquè no tenim treballadors, com altres restaurants. Hem pogut pagar-nos els autònoms, nosaltres dos; al meu germà, la seguretat social, i l'IVA, que tampoc no ens l'han perdonat.

¿El lloguer no us l'han rebaixat?

Ara, en aquesta segona onada de confinament, ens l'han rebaixat. Paguem 2.100 euros, i aquest mes n'hem pagat 950. Ara bé, en el primer confinament no ens van rebaixar cap euro. Tot el contrari, que em van fer pagar 50 euros per haver sol·licitat a l'agència una rebaixa en el lloguer. De fet, el que sol·licitava era que m'allarguessin el temps en què m'estarien cobrant el lloguer, perquè tinc un contracte per a sis anys més. Llavors els vaig demanar que l'allarguessin a sis anys i els mesos que durés el confinament. Doncs res. No vaig aconseguir res. Ara, per això, he aconseguit la rebaixa aquest mes i el pròxim, el de desembre.

¿Heu aconseguit l'ajuda que s'ha atorgat als autònoms?

Vam aconseguir introduir la sol·licitud després de passar-nos tot el dia amb el mòbil intentant-ho. Va ser desesperant. Però no tinc esperança ni que ens la donin. Malgrat tot això, et dic que, quan miro al meu voltant, penso que podria ser pitjor. Hi ha molta molta gent que s'ho està passant malament en la restauració. Com que nosaltres només som tres, i tot familiar, podem anar resistint. També hi perseverem perquè tenim uns clients molt bons, que considerem amics.

Què us diuen els clients?

M'emociono quan hi penso. N'hi ha que m'han trucat per demanar-me si necessitem res. Mai no els demanaríem res, però només el gest el valorem molt. Pensa que tenim grups de clients que venen cada dia, que valoren els plats que fem. Justament per a ells no volem rebaixar res de la qualitat dels nostres plats. I et poso un exemple: els nostres entrepans els fem amb el pa de massa mare del forn del barri, d'aquí del carrer del Carme. El tomàquet amb què el suquem és de penjar. Vull dir que no és de pot, ni tampoc l'untem amb pinzell. Tomàquet de veritat. I el mateix et puc explicar dels plats.

Els envasos i els coberts per emportar, veig que també són biodegradables i de qualitat.

És que això també ho hem volgut tenir en compte. No volíem crear més residus. Això dels embolcalls del menjar per emportar és un món, i nosaltres hem volgut fer-ho bé. Ara bé, et dic que el negoci de menjar per emportar va per una banda i el de menús va per una altra. És a dir, nosaltres no hem sabut fer bé els números per guanyar-nos la vida amb el menjar per emportar. Nosaltres sabem fer menús, que cobrem a 10,50 i a 13,50. És el que vam fer quan vam començar, quan vam agafar el traspàs de La Grangeta, fa setze anys, i el que voldríem continuar fent.

La Grangeta del Raval és centenària.

Sí. El meu home coneixia els propietaris antics perquè hi venia a esmorzar i a berenar de petit. Quan va sortir l'ocasió, ens vam animar a agafar el traspàs, perquè a mi, com a cuinera, m'entusiasmava el projecte. És la nostra vida. Pensa que tinc dos fills que estan estudiant els graus universitaris de psicologia i dret i tots dos ens diuen que la nostra vida és molt sacrificada, que ells no voldrien fer el que fem nosaltres.

A partir de dilluns hi haurà canvis.

Ens han dit que podrem servir tres taules a l'interior. Tres taules! I quatre o cinc a la terrassa. La bona notícia és que l'Ajuntament no ens cobrarà el cost de la terrassa. I això, i cistelles de menjar per preparar a casa amb salses i plats, és el que anirem fent.