Consum

Terrícola: la beguda amb què es vol popularitzar el brandi entre els joves

El primer celler de brandi de xerès busca maneres imaginatives per seduir públics que no coneixen el seu producte

Terricolas
23/07/2025
4 min

Jerez de la FronteraEn aquesta història passarem per Holanda i Tarragona i acabarem demanant un cop de mà als influencers. La missió? Popularitzar el brandi entre un segment de població que no sap ni què és. Per fer-ho, han creat un concepte senzill però força ocurrent, el Terrícola.

Fem un salt al passat per saber d’on venim. A Jerez de la Frontera era habitual destil·lar vins per fer aiguardents i licors. Al segle XVII ja se servien destil·lats als Països Baixos. L’origen etimològic del brandi és de fet el mot brandewijn (vi cremat). A Jerez, dels aiguardents de vi se’n deia Holanda, ja que eren el lloc de destí de la majoria.

La cantant Lola Flores visitant el celler Fundador.
L'actor Charlton Heston visitant el celler Fundador.

Ara fem un salt endavant i visitem el celler Fundador, on es va crear el brandi de Jerez, que per això té aquest nom, esclar. S’hi va arribar una mica per accident, com sol passar amb les coses bones de la vida. En aquell moment, al capdavant hi trobem un visionari: Pedro Domecq Loustau. El 1850 el celler rep un encàrrec molt curiós: “500 bocois d’aiguardent sense límit de temps ni preu”. L’encàrrec arriba de Tarragona. A causa de l’exclaustració dels cartoixans de França, els frares de Chartreuse estaven refugiats a Tarragona. Tenien els ingredients per produir el seu aiguardent, però els faltava el licor. Li demanen a Pedro Domecq Loustau si s’atreveix a elaborar un alcohol excepcional per a la fabricació de Grand Chartreuse. Dos anys més tard, Domecq Loustau ho té llest. És alcohol setinat, cristal·lí. En aquell moment, però, els compradors es fan enrere. No l'hi poden pagar. I aquí entra en joc un factor clau. Domecq Loustau se’l queda, i l’emmagatzema en les botes de roure de la casa, on abans hi havia hagut els seus vins de xerès, tan aromàtics som són. S’havia inventat el sistema del Sherry Cask, l’envelliment de licors en botes que han tingut vi de xerès. Així és com neix el brandi de xerès, tot i que durant un bon temps n'hi van dir conyac.

Fem un gran salt en el temps. En l'actualitat, les cases de whisky van boges per tenir aquestes botes preuades. Fins al punt de comprar cellers de vins de xerès, facin fino, amontillado, oloroso o palo cortado, per disposar de les botes. Pel que fa a Fundador, ha crescut moltíssim. Forma part del grup Emperador, del filipí Andrew Tan. Un apassionat i gran entès en la matèria. Són un grup amb un repertori increïble de productes. Entre ells, alguns que a Espanya van ser sempre presents als bars i les cases. La gent comprava ampolles i els donaven discos on els cantants volien ser per sonar als menjadors, sortejaven regals, van inventar l’entranyable personatge Don Pedrito, que va acabar tenint vida pròpia, i van ser referents publicitaris de l’època. Com amb l'anunci d’una noia amb un cavall a la platja, en què declarava que “Terry me va”. Terry és una de les marques de Fundador i és amb la que volen arribar al jovent.

Per a molts, el brandi era la beguda dels avis. Els més joves, directament no saben de què els parlen. Així que Fundador s’ha tret de la màniga una idea per formar part de l’imaginari i el consum de la gent jove: el Terrícola (o Terrycola).

El personatge de Don Pedrito.
Publicitat del centenari de Terry.

Alberto Pizarro és un reconegut cocteler. Fa formacions i consultories i és també el trade ambassador de Fundador. Amb ell parlem per saber quina estratègia han traçat. De tots els brandis que tenen, han triat el més assequible per al jovent. Li han canviat l'estètica subtilment, per no espantar els clients de sempre. Mantenen la xarxa que l'ha fet famós, però n'han rejovenit l'etiqueta. "Per popularitzar el brandi, ha de ser accessible. Terry és a tots els bars i canals de distribució. La gent jove no va a licoreries o a botigues especialitzades", diu. De refrescos de cola també n'hi ha a tot arreu, explica. "Partim de dos productes fàcils d’aconseguir, el seu preu no és prohibitiu i el gust, el de cola, agrada a molta gent". El nom els va venir sol i és la combinació entre Terry i cola.

La marca ha explorat fer combinacions amb brandis Fundador més prèmium, ginger beer i pomelo. També amb cafè, però fugint del cigaló, sinó com a beguda freda. Tot això, esclar, va dirigit a un altre segment de la població. Ara, per seduir els joves, són conscients que han de fer una important feina de màrqueting. "Volem estar presents al lloc on interaccionen els joves i treballar amb influencers, que són gent rellevant per a ells", diu Pizarro. És possible que aviat us comencin a aparèixer terrícoles per les xarxes. Se'n sortiran? Fa uns dies parlàvem de les claus de l'èxit de l'spritz. Veurem si tenen la mateixa fortuna.

stats