Leonardo da Vinci era vegetarià (i no va inventar ni les tisores ni la forquilla)
'En la mesa con Leonardo da Vinci' (Planeta Gastro) revela la seva veritable relació amb la cuina
Leonardo da Vinci, l'autor de la Gioconda conservada al Louvre de París, va ser vegetarià a causa de l'amor que professava a la natura, i no va inventar ni les tisores ni la forquilla, com erròniament s'ha dit i repetit sovint. Així ho afirma la periodista Eva Celada, autora del llibre En la mesa con Leonardo da Vinci (Planeta Gastro).
"Sabem que va ser vegetarià durant part de la seva vida, perquè ell mateix ho va escriure", assegura Celada, que afegeix que la seva filosofia vital era que l'home no havia alimentar-se a partir de la mort d'altres animals, havent-hi tants altres aliments com hi ha. A més, un testimoni coetani de la seva època també va deixar escrit que Leonardo no menjava carn perquè no li semblava bé que s'hagués de matar per menjar.
"Es podria dir que l'artista va ser un avançat a la seva època", continua explicant Celada, perquè al segle XV Leonardo da Vinci es va plantejar un estil d'alimentació que és proper "a la modernitat de cinc segles després, i tot ho va fer per amor a la natura, els animals i el seu entorn". De fet, "les raons que el van moure al vegetarianisme són similars a les que hi mouen milers de persones en el segle XXI", indica Celada.
![Portada del llibre que investiga sobre les preferències gastronòmiques de l'artista](data:image/svg+xml,%3Csvg xmlns="http://www.w3.org/2000/svg" viewBox="0 0 16 9"%3E%3C/svg%3E)
La seva ideologia alimentària era fruit de l'observació de la natura, a més de la curiositat científica. "La natura ha fet sensibles al dolor els organismes vius que tenen la facultat de moure's per preservar les parts que poguessin destruir-se pel moviment. En canvi, per a les plantes, el dolor no resulta un fet necessari", va escriure Da Vinci.
La periodista Eva Celada ha consultat els originals del gran autor polifacètic italià a l'arxiu digital que els conserva. "També he anat a diverses ciutats d'Itàlia, però afortunadament l'arxiu digital ha fet una gran feina perquè es puguin visitar arreu del món", diu Celada, que comenta que ha necessitat un traductor del toscà antic. De fet, sovint s'ha comentat que la gran dificultat d'entendre l'escriptura de Leonardo da Vinci ve del fet que escrivia de manera especular (invertida, i només llegible si es projecta l'escrit en un mirall), però la periodista sosté que és la causa és l'idioma, que encara estava empeltat de llatí.
Per continuar, l'autora afirma que l'artista només va inventar, en dibuix, dos forns per coure carn. I només eren dibuixos, insisteix. "No és l'autor ni de les tisores ni de la forquilla", com s'ha dit de l'artista. "Tot va començar amb un llibre que es va publicar a Anglaterra el 1970 i que després es va traduir a altres idiomes". Malgrat que el pròleg del llibre indicava que era una invenció, "es va donar per cert", diu Celada.
Leonardo da Vinci tampoc va ser cuiner. "Sí que entrava a la cuina per fer els seus experiments de química i física, però en cap de les 17.000 pàgines que va deixar escrites i que he consultat hi diu que fos cuiner", assenyala.
Amb els aliments també va experimentar per pintar els seus quadres. "Per aconseguir tints feia servir olis de llinet i hi afegia llavors de mostassa moltes".
El llibre de la periodista Eva Celada inclou receptes recreades a partir dels textos de Da Vinci per cuiners actuals, com Rodrigo de la Calle [vegeu la fotografia de dalt].
