Meritxell Falgueras: "El bon vi és el que s'acaba"

Has crescut al Celler de Gelida, però vas decidir estudiar humanitats. Com es compenetren l'enologia i les arts?

— Jo si el vi no fos cultura m'avorriria. Ara bé, jo sempre dic que precisament Dionís, el deu del vi, té dues cares. Hi ha aquesta primera cara, però també hi ha la cara fosca: les addiccions, la causa d'accidents... Com que soc conscient d'aquestes dues parts, és molt important que cada vegada posem més el focus en aquesta cultura i gastronomia.

Justament aquest enfocament gurmet és el que hi ha hagut en els últims anys, i el que ha generat un interès per aprendre sobre el món del vi.

— Sí, des de fa 20-30 anys hi ha hagut un canvi molt important. Però també passa amb el cafè o el te, que ara saps d'on prové i si vols te verd o chai. De fet, persones com el meu pare, el Toni Falgueras, ja van tenir molt clar des del principi que era important educar amb tots els matisos del vi, no només a nosaltres com a fills, sinó també els clients del Celler de Gelida.

¿Arran d'això creus que hi ha hagut un canvi en el consum del vi a Catalunya?

— Segur! Sobretot el que destacaria és que abans hi havia qui deia DO Catalunya com una única cosa. En canvi ara totes les zones poden fer bandera de les seves pròpies denominacions, amb les característiques que els defineixen. Catalunya té onze denominacions d'origen d'una alta qualitat, i això és preciós i únic.

Amb el reconeixement de les diferents denominacions d'origen s'obre un món per explorar.

— Totalment, i també és important perquè penso que això ajuda a definir quin és el vi que agrada a cada persona. Des d'un punt de vista molt més empíric, molt més de gaudir, molt més sensorial. És el que ha de ser, no? Al final, saber definir el vi que t'agrada requereix abans coneixe's a un mateix.

Tenint en compte que després de titular-te com a sommelier has tingut un programa a la ràdio, has col·laborat a la televisió, has escrit diferents llibres i ara també tens un podcast i un blog sobre el món del vi, quin creus que ha estat el paper de la comunicació en aquest canvi?

— Ara o comuniques o no ets ningú. Però després de provar tots els mitjans, veig que el que més m'agrada és Instagram. És la manera més directa de comunicar. En el meu cas m'encanta el món de la moda i l'estilisme. Llavors la meva batalla és que no es vegi el vi com una cosa masculina i vella, sinó que sigui fashion, divertida i healthy. Per aconseguir-ho Instagram és la millor eina.

A aquesta gent que entra en el món del vi des de la perspectiva moderna que comentes però que encara no té nocions de vinicultura, què els aconsellaries?

— Jo puc donar tips bàsics, però el primer que diria és que el bon vi és el que s'acaba. És el mateix que quan t'agrada algú: si t'agrada algú de veritat no et fas ni la dura ni estàs mil hores per contestar un missatge. No, vas directa. Amb això és igual. Després hi ha la cosa personal: si t'agrada més un tipus de vi o un altre, també igual que passa amb les parelles. Però si hagués de donar algun consell concret és que cal tenir en compte la temperatura que necessita cada vi, i també recomano tenir una DO de confiança i a partir d'aquí anar afinant el gust.

Quina seria la teva denominació d'origen de confiança?

— A mi els Montsants m'encanten, ho estan fent molt, molt bé. Jo considero cada vinicultor un artista, i al Montsant per a mi tenen tots els ideals que busques en l'art del vi: que sigui innovador, amb viticultors joves i, a més, la presidenta és una dona. Justament la DO Montsant té el valor afegit de tot el tema social, sobretot des de l'òptica feminista.

Precisament valores que siguin dones les persones al capdavant de la indústria, com és el teu cas. Com a dona, t'has trobat amb alguna situació que recordis especialment?

— Moltes, sobretot quan estava darrere el taulell. No es deixaven aconsellar per mi, quan ja tenia els estudis de sommelier a Bordeus... I passava especialment amb els homes, també perquè llavors eren gairebé els únics que venien a comprar vi. Sempre deien que cridés el meu pare, perquè "què havia de saber jo d'un bon vi". Ara sé que no em vull dedicar a atendre la gent, sinó estar davant de la gent. Parlar és el que a mi més m'agrada.