CRISTINA TORRA
BARCELONA

Per què quan sento tristor vull menjar dolç?

T’expliquem quina relació hi ha entre el que mengem i el que sentim

Per què quan sento tristor vull menjar dolç? / GETTY Zoom

La Mireia arriba a casa després d’un dia dur. S’ha enfadat amb la seva cap i només té ganes de menjar galetes. El Joan ha de lliurar un projecte a final de setmana i està molt estressat, l’únic que li ve de gust per sopar és una pizza. A l’Arlet l’ha deixat la seva parella i s’asseu al sofà amb mig quilo de gelat de xocolata. Ja fa temps que diferents experts d’arreu del món asseguren que hi ha un segon cervell a l’estómac. Però en què es basen per fer aquesta afirmació? ¿Hi ha realment una relació entre el sentim i el que mengem?

“I tant que hi és. El sistema intestinal i el sistema nerviós estan estretament connectats, però és una relació molt complexa”, considera Neus Elcacho, dietista nutricionista i autora del llibre 'La dieta de les emocions', un manual que intenta explicar tots els punts d’aquesta relació. “Per exemple, s’ha vist que el 80% de la serotonina, que és l’hormona de la felicitat, es produeix als intestins; per tant, hi ha una connexió molt important”. I no és l’única que en parla. Per a Nuria Roura, 'coach' de salut i autora del llibre 'Aprende a vivir, aprende a comer', on ha analitzat aquesta relació després de patir un trastorn alimentari i on dona pautes per tenir una relació saludable amb el menjar, “la manera com ens relacionem amb els aliments és un mirall sobre com ens relacionem amb nosaltres mateixos”. “És una manera d’expressar com ens sentim”.

La relació entre la tristesa i el menjar dolç és una imatge recurrent al cinema i la publicitat Zoom

La relació entre la tristesa i el menjar dolç és una imatge recurrent al cinema i la publicitat / GETTY

La necessitat d’omplir-nos

En la manera de nodrir-nos no només hi intervenen processos físics i hormonals, també hi ha gens i records. D'una banda, l’ésser humà fa molt poques dècades que no passa gana. “Els nostres avis encara passaven gana i genèticament encara no ens hem adaptat a no passar-ne. Ara a tot arreu trobem menjar i el menjar no només és per nodrir-nos sinó que també ens genera moltes altres sensacions”, detalla Elcacho. “És impossible desfer-se’n”, afegeix Roura, ja que una part està relacionada amb una memòria sensitiva que queda al nostre subconscient. “En algun moment del passat vam menjar alguna cosa que ens va fer sentir una emoció que inconscientment necessitem recordar”, segueix Elcacho, que posa com a exemple quan només menjàvem pastissos quan celebràvem una festa d’aniversari. Per a Roura, també s’hi barreja el que ens ha inculcat la societat: “Ho veiem des de petits a la tele: qui no recorda la Bridget Jones trista menjant-se un quilo de gelat? O els pares que ens premien amb el menjar si ens portem bé. Si ens acabem el plat, tenim un tros de xocolata”. Al final, relacionar emocions i menjar “és molt fàcil, ho tenim a l’abast de la mà i ho fem tres cops al dia”, considera Roura. “En lloc de preguntar-nos què necessitem, intentem omplir-nos, i aquesta sensació de sentir-nos plens no només és física sinó que també és emocional”.

Una emoció per a cada gust?

Abans de començar a relacionar emocions amb gustos, “hem de saber que el cos sempre ens demanarà hidrats de carboni (és a dir, glucosa) i greixos perquè són els aliments que ens aporten més reserves”, explica la nutricionista de la dieta de les emocions. Però sí que és veritat que si tenim més predilecció per un tipus de gust, moltes vegades també tindrem una emoció predominant.

Tristesa i dolç

El primer gust que coneixem és el de la llet materna, que té un toc dolç. “És el primer moment que tenim memòria sensitiva i no només recordem el gust dolç, sinó que hi va integrat un sentiment de protecció, d’afecte, de benestar, de sentir que tot anirà bé. I moltes vegades a la vida necessitem aquesta sensació i no fem altres coses per aportar-nos-la, sinó que recorrem a aliments dolços per poder-ho sentir”, detalla Elcacho. “Moltes vegades hi estan relacionats sentiments de soledat i abandonament, per això també s’associen els làctics amb el vincle amb la mare”, apunta Roura, que afegeix que “com el gluten i el sucre, són addictius i ens permeten evadir-nos”.

Estrès i cruixent

Quan estem molt estressats, o ens hem enfadat amb algú i tenim un sentiment de ràbia, necessitem aliments cruixents, “perquè fem servir més la nostra musculatura de la mandíbula i allà es produeixen unes hormones que tranquil·litzen”. “Fer aquest moviment de mastegar ens tranquil·litza perquè connectem amb el cervell i ens calmem”, explica Elcacho.

Cansament i salat

“Quan necessites salat, és que et falta una mica de nervi”, resumeix Roura. “Els aliments que tenen més sals minerals es relacionen amb pujades de la tensió. I el cos ens en demana quan estem més apàtics o cansats”, detalla Elcacho, que afegeix que “de vegades confonem la necessitat de descansar amb la necessitat de tenir energia i per això continuem menjant”.

Activitat mental i cereals

Quan hi ha molta activitat mental, donem moltes voltes a les coses o hem d’estudiar, és normal que el cos ens demani cereals. “En el fons el que necessita és glucosa, perquè és la bateria essencial per al nostre cervell”, explica Elcacho.

La gestió de la gana emocional

Però Roura alerta que no podem classificar emoció per emoció, “de vegades són molts sentiments a la vegada i el que cal fer és anar més enllà i donar eines per gestionar les emocions d’una altra manera”. Una de les primeres coses que diuen les dues nutricionistes que cal tenir en compte és saber diferenciar la gana física de l’emocional. “La gana fisiològica la sentim a l’estómac i cada vegada va a més. En canvi, l’emocional se sent més al pit, ve de l’ansietat i de cop”, explica Roura. “Quan tenim gana real, qualsevol cosa ens està bé, però amb l’emocional, sovint, tenim fixació per certs aliments. Es menja més del compte i ens n’adonem quan hem acabat, quan es desencadenen sentiments de culpa i frustració”, afegeix la nutricionista. Elcacho proposa començar per escoltar-nos i fer un diari de la gana emocional per detectar en quins moments i amb quins aliments ens passa. Es tracta d’apuntar-ho cada vegada: l’hora que era, l’aliment que hem menjat, la sensació que hem tingut, i intentar recordar altres vegades que ens ha passat. “Al principi costa, però és un primer pas per saber quines emocions controlen la nostra gana, perquè ningú ens ha ensenyat a escoltar les emocions”, considera Elacho.

Descobrir si nodrim suficientment el que Nuria Roura anomena aliments primaris també és una eina per detectar si tenim algun buit emocional i saber quin és. “Bàsicament és tot allò que ens fa ser feliços: tenir una feina que ens agradi, estar en contacte amb la natura, fer esport, tenir autoestima, saber quin és el nostre propòsit de vida, estar amb una persona que ens estimi i que estimem, no tenir relacions tòxiques...”, concreta Roura. Elcacho hi afegeix la importància de descansar bé i de valorar les petites coses. “En definitiva, tot allò que ens provoca felicitat i que ens produeix benestar”, concreta Roura, que creu que “no és només saber què menjo, és anar molt més enllà, fer un exercici d’autoconeixament”. “L’alimentació només és una eina més per fer un treball psicològic molt més profund”. I Elcacho afegeix que “hi ajuda, i molt, introduir aliments saludables perquè tenen més energia i vitalitat, però segons quins problemes cal tractar-los amb un psicoterapeuta”. “No hi ha un sol mètode, cada persona ha de trobar el seu. Però sobretot no hem de deixar que l’aliment ens controli, sinó que hem de ser capaços de decidir i controlar què mengem i de quina manera”.