La mida fa l'obesitat

La mida fa l'obesitat. És el que pensen les autoritats sanitàries i també l'alcalde de Nova York, Michael Bloomberg, que han aprovat la mesura que prohibirà, a partir del 12 de març del 2013, els envasos grans dels refrescos ensucrats. Els envasos que es venguin en restaurants, cadenes de menjar ràpid, botigues de menjar del carrer, cinemes, estadis i sales de concerts no podran ser més grans de 0,464 litres.

Arran de la mesura, la polèmica ha esclatat, segons relata el New York Times , perquè un sector dels novaiorquesos opinen que el govern no els ha de dir què han de comprar, i més en el cas d'una beguda que és ensucrada però legal. Les empreses afectades per la mesura han creat la coalició New Yorkers for Beverage Choices, que aposta per l'argument de la llibertat i que ha comportat que es recullin signatures pel carrer i per les xarxes socials en contra de la mesura. Al seu torn, l'alcalde Michael Bloomberg els ha respost que, com a alcalde, vol "pal·liar l'epidèmia que afecta un terç de la població: l'obesitat".

A Catalunya, la dietista Cleofé Pérez-Portabella, de la unitat de nutrició de l'Hospital de la Vall d'Hebron de Barcelona, comenta que les begudes refrescants no són ni tan bones ni tan dolentes com es diu. De fet, beure'n amb moderació pot aportar beneficis per a la salut, com mantenir-se hidratats i ingerir minerals. És més, "es fa servir en pacients que han tingut vòmits, que estan deshidratats, perquè la beguda de cola ajuda a digerir, perquè està feta amb extractes vegetals que ho faciliten, i el fòsfor que conté també ajuda a recuperar l'energia", explica. Un altre ús a l'hospital de la beguda americana és com a desobturador de la sonda dels pacients. "Quan es tapona la sonda, el líquid més eficient per netejar-la i perquè el pacient pugui tornar a rebre el gota a gota és un raig de Coca-cola", diu Pérez-Portabella.

Ara bé, també és cert que les begudes de cola, avisa, "són un excitant, per la cafeïna que contenen, i aporten moltes calories, per la quantitat de sucre". Per això assegura que no se n'ha de beure diàriament, "sinó saber triar el moment".

De totes maneres, el més important, remarca la dietista supervisora de la unitat de nutrició de la Vall d'Hebron, és "no demonitzar els refrescos, com sembla que vulgui fer la ciutat de Nova York". Tot i que, segons ella mateixa opina, potser al darrere hi ha una campanya de màrqueting, perquè es prohibiran la mida d'uns envasos, però la gent en comprarà més de mides petites i, per tant, farà més despesa. "Cal no prohibir, el que cal és educar la població", afirma rotunda la dietista.

Per la seva banda, la professora titular de nutrició i bromatologia de la Universitat Autònoma de Barcelona, Manuela Hernández, subratlla també la idea que la Coca-cola és una beguda fruïtiva, que cal destinar a ocasions excepcionals o dies festius. Ara bé, recorda que els altres productes de la marca, els light i la Zero, porten edulcorants, com ara l'aspartam, que "està en conflicte pel seu possible problema toxicològic, però que està en fase d'investigació encara, i no hi ha res del cert".

Una altra incidència és que les begudes light i zero són contraindicades per a les persones amb la patologia genètica fenilcetonúria, és a dir, la falta d'un enzim que impedeix metabolitzar l'aminoàcid fenilalanina, que contenen aquestes begudes i que acaba provocant problemes al sistema nerviós central. "Tret d'aquesta incidència és una beguda que cal saber beure; a mi mateixa m'agrada la light concretament, i en bec ocasionalment", explica Manuela Hernández.

El més consumit

Sigui com sigui, segons dades del departament d'Agricultura, Pesca i Alimentació, durant aquest any, comptabilitzat fins al mes de juny, els catalans han begut una mitjana 3,5 litres cada mes de begudes refrescants, una dada que va augmentar al mes de juny, quan va arribar fins als 4,18 litres. És a dir, es consumeixen més begudes refrescants que hortalisses (1,72 per persona al mes de juny), llegums (0,26), peix (2,16) i pa (2,74).

"També és un signe del temps, perquè als anys 50 la situació econòmica no estava per comprar begudes refrescants, llavors els productes més venuts eren el pa i els llegums; ara són la Coca-cola i la cervesa de marca blanca", explica el catedràtic de nutrició i bromatologia de la Universitat de Barcelona, Abel Mariné, que troba d'una "eficàcia dubtosa" la mesura que ha aprovat Nova York. "La gent en comprarà dues o tres de seguides, i potser encara ho farà més per anar en contra de la prohibició".

Anfabra, l'associació de fabricants de begudes refrescants, també s'ha posicionat sobre el debat. Considera que "en nutrició no hi ha aliments bons ni dolents, perquè tots s'integren en una dieta equilibrada, variada i moderada". És més, assenyalen des de l'associació, "l'obesitat és un problema complex i multifactorial, que no només està relacionat amb el consum d'un aliment o una beguda concreta". Asseguren també que hi ha estudis que demostren que els refrescos no són una causa d'obesitat, "perquè a l'estat espanyol les calories diàries procedents dels refrescos només suposen l'1% del total de les ingerides al llarg del dia".

En aquest sentit, el catedràtic Abel Mariné opina que "el sucre de la Coca-cola també és energia i, en segons quins moments, també pot ser necessari". Adverteix, però, que és cert que "les begudes refrescants no fan passar la set". Per això mateix no cal beure'n en els àpats ni tampoc quan es té set o el cos demana líquids. "En aquests casos és millor optar sempre per l'aigua", conclou Mariné.