Terribles 'delicatessen'

BARCELONAEn les setmanes més terrorífiques de l'any, entre el Festival de Sitges i la celebració de Tots Sants, s'obre un ventall de plats que poden ser terribles per als uns i deliciosos per als altres, propis de cultures culinàries d'altres latituds. Aquestes menges sorprenents no són aptes per a estómacs delicats, i el boom dels insectes n'és només una part. Fem un repàs dels plats i els ingredients més aterradors (o no) de les taules d'arreu del món.

Taràntula cambodjana

Aquesta aranya és des de no fa gaire l'objectiu dels viatgers més gurmets que visiten aquest país del Sud-est Asiàtic i han descobert que els nadius fa molts anys que la fregeixen i se la mengen com a aperitiu. Aquesta és una tradició especialment destacada de la ciutat de Skuon, i també de Phnom Penh, la capital del país, tot i que també es poden trobar taràntules en parades del carrer d'arreu del país. Malgrat que l'origen del plat no és clar, es creu que va començar a popularitzar-se en una època de forta escassetat alimentària. Els que les han tastat diuen que les taràntules fregides tenen un gust bastant insípid, entre el pollastre, el cranc i el bacallà.

Peix fermentat

Molt apreciat pels sibarites internacionals, el 'hongeo-hoe' és un plat típic coreà de peix fermentat que emet una forta olor d'amoníac, ja que l'espècie de peix que se serveix (el 'hongeo') no orina com altres peixos, sinó que excreta àcid úric a través de la pell. A més, a mesura que el peix fermenta creix l'olor d'amoníac. Molts no aconsegueixen tastar-lo, però des de l'Oficina de Turisme de Corea expliquen que “és molt picant i agre, i marida molt bé amb el destil·lat coreà tradicional, el 'soju'”.

Tofu pudent

Al Raohe Street Night Market de Taipei és molt popular consumir un plat conegut com a tofu pudent o 'stinky tofu', un tofu de la cuina xinesa d'olor penetrant i gust fort que s'obté fent fermentar tofu fresc durant alguns mesos dins una salmorra de llet, verdura, carn i peix, sovint aromatitzada amb mostassa i amarant. Diuen des de l'Oficina Econòmica i Cultural de Taipei que aquest plat “com més mala olor fa més bon gust té”, i no li falten els reconeixements: per exemple, la secció Bib Gourmand de la 'Guia Michelin' ha reconegut el 2018 tres locals dels mercats nocturns de Taipei que ofereixen aquest aperitiu.

Mugrons de truja

No cal viatjar lluny per tastar un plat d'allò més gurmet i terrenal alhora: els mugrons de la truja estan confitats en llard del bo i es poden tastar, per exemple, al restaurant Dos Pebrots de Barcelona, on es preparen a la brasa i amb els quals s'aconsegueix una “combinació de textures gelatinoses i cartilaginoses” en una elaboració acompanyada amb un consomé de pernil ibèric. Aquesta delícia té gust de cansalada i es pot menjar sola o acompanyada amb una mica de pa, i maridada, per exemple, amb un bon vi negre. Com a nota històrica cal destacar que els mugrons i la vagina de la truja eren les parts més preuades entre les altes esferes de la societat romana, totes dues peces destinades als grans banquets.

Hamburguesa de camell

Qui espera al mig del Marroc un plat tan genuïnament americà com una hamburguesa? En aquest cas, però, serà de carn de camell. Aquestes hamburgueses es comercialitzen, per exemple, a la xarxa d'establiments O Clock a diverses ciutats del país, com Fes o Marràqueix; això sí, en negocis bastant orientats al turisme. També es pot menjar en forma de carpaccio. La carn de camell es consumeix en grans quantitats en alguns països àrabs, però no sol estar disponible als restaurants. També es pot demanar en molts establiments a Dubai i l'Aràbia Saudita. Aquesta carn té un gust fort, semblant al del porc senglar, i és d'un color rosa fosc. Una sorprenent delícia.

'Cuy' peruà

Més conegut com a 'cuy' peruà que com a conill porquí fregit, aquest plat viu un boom gastronòmic com mai havia registrat, malgrat que està present a l'alimentació andina des de fa molts anys. El conillet, mascota per a les societats europees, està tenint un cert èxit gastronòmic als Estats Units. Segons diuen, l'animaló té gust de pollastre i es pot assaborir en nombroses receptes: fregit, confitat, amb mostassa i a la paella. A més, el ministeri d'Agricultura peruà en vol fomentar el consum donades les seves propietats nutricionals, amb moltes proteïnes i poc greix.

Tauró en putrefacció

La cuina islandesa ofereix tauró en putrefacció, el 'hákarl', una 'delicatessen' de tauró fermentat de forta olor que es pot trobar als restaurants, com The Icelandic Bar, i als supermercats de tot el país. Fet amb tauró de Groenlàndia, amb grans dosis d'àcid úric quan està acabat de pescar, la carn d'aquest tauró passa per un procés d'assecament fins que forma una crosta seca. Suau i d'un blanc grisenc, els que han tastat aquesta carn asseguren que el seu gust es particularment ric en amoníac, similar al d'un formatge molt fort. Com a aperitiu es pren amb l'aiguardent de patata 'brennivin', considerat beguda nacional islandesa.

Serp pitó

Procedent de granges vietnamites, la serp pitó és un plat molt ben considerat al país asiàtic. A casa nostra es pot degustar al restaurant El Santuari de Vic (Barcelona). Aquí ens han explicat que la pitó “té una carn que no deixa indiferent a ningú”. Té un gust ben potent però resulta molt dura. El seu gust està a mig camí camí del pollastre i el peix d'aigua dolça. A més de servir-se a la planxa i a la brasa, també se'n fan hamburgueses i es pot dur a taula acompanyada de salses agredolces, picants i fumades.

Llom de cocodril

Sobre una planxa i de sal rosa de l'Himàlaia, la carn del cocodril de Zimbàbue és tota una combinació de gustos, que van des del pollastre fins al rap i el marisc. Segons els seus principals comercialitzadors, el llom del cocodril africà és baix en greixos i ric en proteïnes, i aporta al paladar un gust totalment exòtic precisament per la barreja de sabors que inclou. Aquest plat es pot menjar a la planxa i en forma de croquetes, o bé en una combinació amb altres carns exòtiques, també a El Santuari de Vic.

Formigues senzilles

Menjar formigues està de moda, especialment des que el cuiner apassionat pel Brasil Alex Atala les va incloure entre els seus ingredients favorits al prestigiós restaurant D.O.M. Per exemple, Atala les serveix coronant una base de pinya. El cuiner reivindica la senzillesa de la formiga amazònica, i no és l'únic, perquè també les formigues 'culonas' de Mèxic són reivindicades a la gastronomia d'aquest país. A Barcelona es poden tastar fent un encàrrec online a BcnInsects o a la seva botiga física a la Boqueria, on venen sis grams de formigues negres per cinc euros.

Farina de panerola

Un equip d'investigadors del Brasil que treballa amb la voluntat d'erradicar la fam ha presentat una farina de panerola pensada per produir pa. Si se superen les reticències que poden provocar aquests petits insectes que trobem a cases i clavegueres, hem de saber que són altament proteics (un 70% de la seva composició són proteïnes) i per tant el pa que se'n fabrica, per al qual també s'utilitza farina de blat, és un aliment econòmic amb moltes proteïnes, una bona solució per a països que pateixen fam.