Receptes 08/06/2017

Gambes, pastissos, pizzes... el menjar que s’imprimeix en 3D

Alguns restaurants ja incorporen aquesta tecnologia, que aviat podria arribar també a les cuines de les cases particulars

Natàlia Costa
5 min
Gambes de diversos colors impreses en 3D

BarcelonaCom seria poder-nos imprimir el menjar que més desitgem? Tenir el control absolut pel que fa a la forma, als components i a les quantitats dels aliments? Aquesta és la idea revolucionària que planteja la impressió 3D en el sector de la gastronomia. José Ramón Tramoyeres, director creatiu de l’empresa d’impressores 3D Just Make, explica que aquesta tècnica consisteix a utilitzar la tecnologia “per crear formes tridimensionals comestibles”. El funcionament d’aquests aparells és molt senzill: primer es posen els ingredients, que prèviament s’han triturat, dins uns cartutxos que té la impressora, i després, mitjançant uns botons exteriors, s’escull el plat que es vol fer. El gust no canvia però la textura sí. De fet, s’ha de menjar amb cullera.

Els plats més fàcils d’imprimir són els que, un cop processats i a temperatura ambient, tenen estabilitat i no són gaire densos, com ara la xocolata, el sucre o les cremes de formatge. Tot i així, l’univers de possibilitats que ofereix aquesta nova tecnologia és amplíssim: es poden imprimir diversos tipus de pasta, hamburgueses, quiches, pizzes, gambes, galetes, pastissos i xocolates, entre d’altres. La impressió 3D alimentària permet, amb certes limitacions, generar “qualsevol tipus de forma i de combinació d’aliments”, cosa que significa un gran pas per a la producció de menjar.

Els cuiners s’hi llancen de cap

Els usuaris més habituals de les impressores 3D en gastronomia són els cuiners de restaurants. N’és un exemple Paco Morales, que va ser el primer a Europa a fer-la servir durant una presentació a Milà l’any 2012. Ferran Adrià, si bé assegura que no ha treballat mai amb aquesta tècnica, comenta que és un dels temes que vol treballar en el seu projecte El Bulli 1846. També en són destacats usuaris Paco Pérez, Joel Castanyé i Mateu Blanch, xefs de La Boscana, que van obrir a Londres un restaurant amb plats parcialment elaborats amb impressió 3D. Tot i l’èxit que estan començant a tenir aquestes màquines, Tramoyeres se segueix mostrant prudent i considera que, més que una revolució gastronòmica, la impressió 3D serà “una tècnica més”. El professional assegura que, malgrat el que es pugui pensar, cuinar amb impressores 3D no és “ni més bo ni més dolent” per a la salut i que el menjar pot aportar els mateixos nutrients que cuinat d’una altra manera. “Hi ha persones a qui no els agrada la idea d’imprimir-se el menjar perquè ho veuen com una amenaça a la tradició. En la meva opinió simplement és una eina més”.

Una impressora a casa?

Pel que fa a les cuines particulars, “aquesta tecnologia pot tenir un gran futur però encara ha d’evolucionar molt”, opina Tramoyeres, que considera que, per exemple, serà una gran eina per a les dietes, ja que permetrà controlar exactament el que mengem. Al contrari del que podria semblar, el moment de tenir una impressora a casa potser no queda tan lluny. Ho demostren projectes com el de l’empresa amb seu a Barcelona Natural Machines, que està dissenyant una màquina, la Foodini, adreçada tant a restaurants com a cuines particulars. Els fundadors de l’empresa, Lynette Kucsma i Emilio Sepúlveda, defensen que aquestes impressores obriran una nova dimensió sobretot pel que fa a la presentació dels plats: “Al cap i a la fi, mengem amb els ulls tant com amb la boca”. Kucsma i Sepúlveda opinen que la seva impressora, un cop estigui acabada, “farà que cuinar sigui una activitat més senzilla i divertida”.

Precisament per això, els professionals opinen que pot ajudar a fer que els consumidors deixin de comprar tants aliments processats i tornin a cuinar a casa. Asseguren que aquesta tècnica permet fer el mateix que es feia artesanalment però de manera automatitzada i deixant la cuina més neta. “Amb això no estem dient que s’hagi de cuinar tot amb aquesta tecnologia”, diuen Kucsma i Sepúlveda, que opinen que menjar productes envasats no és tan diferent de la impressió. “El fabricant agafa els ingredients, els posa a les màquines i els hi dona forma. La diferència és que si tens una impressora a casa, tu pots escollir utilitzar ingredients frescos”. A més, també pot ser una manera de deixar anar la imaginació. “Amb una impressora pots fer, per exemple, una quiche d’espinacs amb forma de dinosaure”.

A parer d’aquests professionals, d’aquí deu o quinze anys les impressores 3D “seran en moltes cuines tant particulars com de restaurants, de la mateixa manera que avui tenim un forn o un microones”. Per la seva banda, el dissenyador especialitzat en gastronomia Martí Guixé opina que “és possible que arribin a les cuines de les cases però a llarg termini”. Guixé també subratlla que això provocaria grans canvis en l’economia i en la manera de viure de les famílies. De moment, el tema està sobre la taula, com a mínim en forma de xerrades entre especialistes, com la de 'Food printing', que es va celebrar fa unes setmanes en el marc de l’exposició 'Tapas. Spanish design for food' al Museu del Disseny. Segurament el fet que el preu d’una impressora 3D oscil·li entre els 2.000 i els 4.000 euros fa que encara sigui un electrodomèstic força inassequible per alsparticulars.

Tot i que aquesta tecnologia ha avançat molt en els últims anys, és evident que encara li queda un camí llarg per recórrer. I haurà de passar encara bastant temps perquè imprimir el menjar es deixi de veure com una cosa totalment artificial i es normalitzi com a eina culinària. A més, també s’hauran de superar molts reptes tècnics, com ara adaptar-se a un nombre il·limitat d’ingredients, trobar noves textures i aconseguir més velocitat sense perdre qualitat. Ara es necessiten uns vint minuts per imprimir una figura de xocolata. ¿Arribarà un moment que es podrà fer només en uns quants segons?

+ Detalls

Un bar imprès en 3D

¿Com seria un bar on tot, no tan sols el menjar, ha estat imprès en 3D? Això no és cap bogeria, és la idea que planteja l’Ex-Designer Project Bar: un bar íntegrament imprès en 3D, situat al número 3 del carrer Entença de Barcelona. Es tracta de l’últim projecte del dissenyador Martí Guixé, pioner en food design a escala internacional, que ha exposat al MoMA de Nova York, al Centre Pompidou de París i a la National Gallery of Victoria, de Melbourne, entre d’altres. En aquest projecte tot ha estat imprès en 3D, des de la barra de bar i els tamborets fins a tots els utensilis que s’utilitzen per menjar -gots, plats, ganivets i forquilles-. Una autèntica immersió en el món de les tres dimensions. El bar es va començar a imprimir el novembre del 2015 i la previsió és que, amb una mica d’optimisme, estigui acabat d’aquí dos anys aproximadament. És a dir, que encara està en procés de construcció. L’objectiu del seu creador és fer reflexionar sobre aquesta nova tecnologia que pot influenciar tant el disseny i redefinir la relació que aquesta disciplina artística estableix amb la cultura.

stats