'Bimi', l'última invasió dels nostres plats

MADRIDDesprés de la invasió de la quinoa i la 'kale', ha arribat el moment del 'bimi'. Es tracta de la nova verdura de moda, que s’ha fet un forat a les cartes de molts restaurants i que s’ha convertit en un imprescindible per als amants de la vida sana (i de l’Instagram). Per als que no l’hagin vist mai, s’assembla a un espàrrec verd, té una tija llarga i una flor al final. Forma part de la família de les crucíferes, com el bròquil i la coliflor, i és una gran font de fibra i de vitamines. Però, si té pràcticament els mateixos beneficis que altres verdures, per què s’ha posat tant de moda?

D’entrada, tal com opina el professor emèrit de nutrició i bromatologia de la Universitat de Barcelona (UB) Abel Mariné, a molts consumidors els atreu la novetat. “El fet que sigui una cosa diferent, fins i tot exòtica, crida la curiositat”, opina Mariné, que afegeix amb ironia que a alguns la col ja els sembla “una vulgaritat”. Tal com apunta l’Organització de Consumidors i Usuaris (OCU), Múrcia és una de les regions on es cultiva més 'bimi' d'Europa, però amb prou feines es comercialitza a Espanya. Bàsicament s'exporta a altres països de la UE.

A part de la novetat, una altra de les claus de l’èxit és el gust que té. “S'està posant de moda perquè és mes gustós que el bròquil i es pot menjar pràcticament tot”, apunta la psicòloga sanitària, dietista nutricionista i professora de la Universitat Oberta de Catalunya (UOC) Andrea Arroyo, que afegeix que és molt pràctic cuinar-lo. Es pot fer a la planxa, al vapor, cuit i fins i tot també es pot menjar cru.

Precisament per aquests motius, el Borja, de 29 anys, en consumeix aproximadament un cop a la setmana. Preocupat per tenir una alimentació sana i una vida no sedentària, consumeix tot tipus de fruites i verdures cada dia. Recordava haver menjat 'bimi' quan havia viatjat a Àsia i, quan fa més d’un any va veure’l al seu supermercat, no va dubtar a comprar-ne. Ara, de la mateixa manera que les bledes, el bròquil, la coliflor i la col 'kale', el 'bimi' no falta mai al seu cistell setmanal. “És molt pràctic cuinar-lo, perquè puc aprofitar tot l’aliment i no he de pelar-lo ni llançar-ne cap part”, explica el Borja, que afegeix que també li agrada que al súper venguin el 'bimi' en poca quantitat. Ell el cuina amb tot tipus d’aliments i se’l menja tant com a plat principal com d’acompanyament. “Menjo 'bimi' amb pit de pollastre, amb bistec, amb peix, amb l’arròs i, fins i tot, amb sopa”, explica.

En un moment en què la preocupació per l’alimentació és cada vegada més gran, és evident que un altre dels motius pels quals està triomfant el 'bimi' és pels seus beneficis nutricionals. Els experts admeten que és un aliment amb moltes propietats positives, però recorden que també ho són les altres verdures. “Actualment, s’està estudiant si el 'bimi' també té efectes antioxidants i anticancerígens”, apunta Arroyo, que afegeix que “totes les verdures de la família de les crucíferes són una bona font de fibra i de vitamines”. Tal com apunta l’OCU, el 'bimi' és un aliment amb “interessants propietats nutricionals, però no és un aliment miraculós ni indispensable en la dieta (cap ho és)”. Un altre benefici del 'bimi' –segons l’OCU– és el seu alt contingut en vitamina C: en té un 20% més que el bròquil. No obstant, també té un alt contingut d’aquesta vitamina el pebrot cru, la mandarina o la taronja, entre d’altres.

Els superaliments no existeixen

“Tot i que a vegades s’intenta vendre aquesta idea, cal recordar que no hi ha cap superaliment que et doni superpoders”, recorda la dietista nutricionista, que apunta que no s’aconseguirà una gran salut només pel fet de consumir certs aliments. En aquest sentit, insisteix que si es menja 'bimi' combinat amb aliments processats com el 'bacon' o el frankfurt, tampoc s'està fent una alimentació saludable.

Com la majoria de coses a la vida, l’exotisme i el gust no surten gratis. Segons apunta l’OCU, 1 kg de 'bimi' costa al voltant de 7,16 euros, mentre que el bròquil tradicional costa 2,49 euros el kg. “Si la teva butxaca se’l pot permetre, el 'bimi' és una manera interessant d’introduir noves verdures a la dieta”, apunta Arroyo, que recorda que permet canviar de gustos als àpats. No obstant això, la nutricionista insisteix que el que de veritat és important és consumir vegetals, siguin els que siguin. Segons recomana, cal consumir al voltant de cinc racions de fruita i verdura al dia. Per consumir el 'bimi', Arroyo recomana combinar-lo amb altres proteïnes vegetals, amb peix, ou o amb amanida, entre moltes d’altres fórmules.

Precisament pel seu gust i pel seus valors nutricionals, el restaurant de cuina sostenible Bump Green (Madrid) ha incorporat el 'bimi' en diversos plats. “És un element que fem servir tant com a element principal a l'amanida de 'bimi' i 'kale', com d’acompanyament d'altres plats”, explica el xef creatiu del restaurant, David Ariza. A Bump Green afegeixen el 'bimi' com a acompanyament per al peix de rebuig, per als 'noodles' de moniato o per al salmó amb cítrics. Tot i que només l’incorporin en aquests plats, el xef creatiu recomana usar 'bimi' amb plats que portin col, peix, amanida, verdura, guisat i carn, entre d’altres.

“El 'bimi' és una crucífera que té un gust molt agradable, i això és fonamental perquè un aliment entri a la carta”, apunta Ariza, que també destaca els seus valors nutricionals i “la seva quantitat de vitamines, minerals i àcid fòlic”. Justament, assegura que utilitzen 'bimi' en lloc d’altres verdures “pel gust, per la textura i pel valor nutricional que té”.

La verdura de moda a Instagram

Com el Bump Green, són molts els restaurants de moda que han incorporat el 'bimi' a les cartes. Conseqüentment, Instagram també s’ha omplert d’aquest aliment. De la mateixa manera que passa amb el 'kale' o la quinoa, sota l’etiqueta #bimi es poden trobar tot tipus de fotos, de plats i de receptes relacionats amb aquesta verdura. Tant 'influencers', models, com 'foodies' pengen fotos mostrant la seva suposada alimentació sana, on no hi falta el 'bimi' cuinat de diferents maneres. “Estem a l’era de la sobreinformació i tothom té més accés a les dades”, apunta la nutricionista, que considera que ara hi ha més preocupació per l’alimentació que fa uns anys. Un exemple d’això és que l’alimentació sana sigui tendència a les xarxes socials.

Per a la nutricionista, és una bona notícia que actualment la gent sigui més conscient de la importància d’una bona alimentació i de com és de perjudicial fumar. “Ara sabem que menjar bé prevé malalties i això és un avenç molt important”, celebra Arroyo, que recorda que abans no es feien tantes campanyes informatives.

Tot i que hi ha més preocupació per l’alimentació, Arroyo denuncia que la gent acostuma a fer un consum excessiu de proteïnes i recorda que això pot repercutir en la salut. “S’hauria de prioritzar el consum de vegetals diari, tant de verdura com de fruita”, recorda la nutricionista, que afegeix que si són de temporada “molt millor”. En la mateixa línia es posiciona el professor emèrit de nutrició i bromatologia de la UB Abel Mariné, que recorda la importància de menjar fruita i verdura, així com de tenir una vida no sedentària. “Si no et fa res el preu, menjar 'bimi' és igual de positiu que menjar col”, reivindica Mariné, que recorda que l’important és tenir una vida saludable en tots els sentits.