TRINITAT GILBERT
BARCELONA

Menjarem escarabats a la cassola?

L'augment de població dispara la recerca d'aliments alternatius que també siguin fonts de vitamines

Menjarem hamburgueses d'escarbat? Zoom

El debat sobre menjar insectes i millorar la nutrició al món ha tornat. Des de l’1 de gener ha entrat en vigor un nou reglament de la Unió Europea (el 2015/2283) que reconeix els insectes com a aliments. Per tant, en alguns mercats i supermercats se’n tornen a vendre mentre dietistes i cuiners apunten que consumir insectes és més sostenible que consumir altres carns, com la vedella, per exemple, i que menjar-ne garanteix proteïnes de bona i alta qualitat. De fet, la FAO (l’Organització de les Nacions Unides per a l’Agricultura i l’Alimentació) ja fa temps que apunta que menjar insectes milloraria la nutrició al món i reduiria la contaminació.

Però la relació dels insectes amb la legislació ha sigut complicada. Ho saben bé a la parada Petràs, una de les mítiques del mercat de la Boqueria de Barcelona, que havia dirigit el boletaire Llorenç Petràs i que ara porten els seus fills. El 2015 va haver de deixar de vendre insectes perquè l’Agència Espanyola de Consum, Seguretat Alimentària i Nutrició ho va prohibir. “Ara en tornem a vendre, torrats, i en bosses, i de diferents varietats, que comprem a l’estranger, perquè aquí encara no se’n crien per al consum”, explica Xavier Petràs. “Els insectes agraden, i jo em trobo que tant me’n demanen els estrangers com els d’aquí, que senten curiositat”, continua explicant el Xavier mentre no para d’atendre clients.

Insectes de la parada Petràs, de la Boqueria Zoom

Insectes de la parada Petràs, de la Boqueria / FRANCESC MELCION

Des del punt de vista de risc alimentari, “menjar insectes té els mateixos riscos que ingerir qualsevol altra proteïna de cultiu”, afirma Lluís Riera, director de la consultoria Seguretat Alimentària i de l’Aigua (SAIA), en contra d'una de les pors més habituals entre els que no n'han menjat mai. Petràs fill confessa que a ell no li agraden tots. “Amb els insectes que tenen potes i cap no puc, però, en canvi, els que només són cos, com si diguéssim, sí”. Li agraden perquè són cruixents, perquè es mengen com si fossin una fruita seca, com una distracció que es fa per anar entretenint la gana.

Aliments rics en proteïnes

Els insectes són ben bé alimentació en majúscules, segons opina la professora del màster de nutrició i salut de la UOC Sílvia de Lamo. “Alguns insectes, quan estan en fases metamòrfiques, tenen proteïnes d'alta qualitat, greixos i micronutrients”, afirma. Per la seva banda, a la Fundació Alícia, la biòloga Olga Felip indica que “la majoria dels insectes proporcionen energia, proteïnes, aminoàcids i àcids grassos, i són rics en micronutrients com ferro, magnesi, manganès, fòsfor, seleni i zinc a més de la vitamina B12”.

Segons De Lamo, que també és professora del departament d’enginyeria química de la Universitat Rovira i Virgili (URV) i experta en producció d’aliments, “els beneficis nutricionals dels insectes es coneixen des de fa milers d’anys”. I, avui, “es creu que més de dos mil milions de persones del món en mengen”.

Encara hi ha molta gent a qui li costa menjar insectes Zoom

Encara hi ha molta gent a qui li costa menjar insectes / FRANCESC MELCION

Països on en mengen habitualment

Un país on és molt habitual ingerir-ne és Mèxic. Per això, el cuiner Joan Bagur n’exporta cap al Restaurant Oaxaca, situat al pla de Palau de Barcelona. “Els 'chapulines', un tipus de llagostes, els servim amb el guacamole, però els posem en un bol a part, perquè sigui opcional col·locar-los a dins”, explica Ferran Escudero, el director del restaurant. En canvi, les formigues les posen per damunt d’unes postres de xocolata, que van acompanyades també de trufa amb melmelada de xili i gelat de xocolata.

En canvi, a la Xina, segons assegura Xing Bo, directora de l’Institut de Cultura Xinesa de Barcelona, només se’n venen als mercats per atreure els turistes, sobretot els de Pequín. “La població xinesa menja carn i tofu com a proteïnes, i no insectes”, afirma rotunda. “I, a l’Índia, tampoc, perquè gran part de la població és vegetariana”, diu Deepti Golani, que durant anys va impartir cursos de cuina índia a Barcelona. “Podria ser que en alguna zona molt rural en mengin, però no és la norma, perquè el receptari popular indi està format per llegums, arròs i també pollastre, per esmentar alguns productes”, diu Xing Bo.

Al Japó sí que se’n mengen. En pobles com Oishi i Saku i també en zones com Nagano i províncies com Gifu, Aichi, Shizuoka, Yamanashi, Tochigi o Miyazaku és habitual menjar llagostes, “que es compren tant cuinades com crues”, explica la japonesa Yoko Ono, que viu a Vilanova i la Geltrú i és experta en la cultura del seu país. “Les cries d’abella també es poden trobar a les botigues, i fins i tot també se’n poden comprar en forma de suplement dietètic, perquè així són més fàcils de consumir”·, afegeix Ono.

Cucs i altres insectes envasats i llestos per menjar Zoom

Cucs i altres insectes envasats i llestos per menjar / FRANCESC MELCION

Una opció més sostenible

Per acabar, el debat sobre la sostenibilitat de menjar i criar insectes es mou amb unes xifres clares. “El 2050 hi haurà 9.800 milions de persones a la Terra, i el sistema ramader actual no serà capaç de proporcionar prou carn per alimentar tota la població”, diu la professora Sílvia de Lamo. Per això, els insectes es consideren com una solució, perquè es valoren “tres factors fonamentals, que són la salut, el medi ambient i l’economia”, continu De Lamo.

Des d’un punt de vista de producció sostenible, la d'insectes emet menys gasos d’efecte hivernacle. “En la producció d’1 kg de proteïna de larves de l’escarabat de la farina s’emeten al voltant de 25 kg de CO2, mentre que per a la mateixa quantitat de proteïna de vedella les emissions poden estar entre 75 i 175 kg de CO2”, diu la professora de la UOC i de la URV.

D'altra banda, els insectes no ocupen tant d’espai terrestre. “Per cultivar 1 kg de proteïna obtinguda a partir de les larves de l’escarabat de la farina, són necessaris al voltant de 25 m2 de terreny, mentre que en el cas de la vedella, els valors s’enfilen fins als 150-250 m2, també per kg de proteïna”, afegeix De Lamo. La biòloga Olga Felip hi coincideix.

Ara bé, la biòloga sosté que la comparació de la producció de la carn també es podria fer amb la de llegums, que també suposen una proteïna, vegetal, eficient per a l’organisme humà, i també avantatjosa per al medi ambient. En aquest mateix sentit, s’expressa Alícia Aguilar, directora del màster de nutrició i salut de la UOC, que realça el valor de la proteïna vegetal, que s’aconsegueix menjant llegums i cereals. “Els insectes tenen valor nutricional com a proteïna animal, però les proteïnes vegetals també tenen un funció biològica molt important”, conclou Aguilar per oferir més perspectiva sobre la necessitat de la ingesta de la proteïna.