Els petons també s’han de cuinar

L’Ezequiel Devoto i la María Escobar han creat un restaurant creatiu, senzill i sorprenent. I ho han fet a base d’esforç i amor

Ivan Díez / Adrià Albets / Carles Domènech

3 min

Els petons també s’han de cuinar JORDI ROVIRALTA

No sabíem com era, no en teníem referències i ningú ens n’havia parlat. Vam entrar a l’Olivos, Comida y Vinos per casualitat i vam descobrir una joia gastronòmica a Barcelona.

Tot just posar-hi els peus ja notes que hi passen coses importants. La María és la primera persona que veus. És de Màlaga i copropietària del local juntament amb l’Ezequiel Devoto, el xef de tot plegat. Ella és qui s’encarrega que no falti res a la petita sala. “Només hi caben 25 persones, però per a nosaltres són les 25 persones més importants en aquell moment”. Es nota que volen agradar, que no volen fallar en cap detall.

El local va obrir fa dos anys i no ha perdut l’essència del primer dia. “Productes de proximitat, de qualitat, de temporada i, sobretot, cuina senzilla. No ens volem embolicar, de moment”, ens diu la María, que amb la mirada busca l’Ezequiel. Ell, argentí amb arrels italianes, ha passat per diferents restaurants a Barcelona, com el Rías de Galicia, l’Espai Kru o el Jardín Bellavista. “L’Olivos era un somni que a poc a poc anem complint”, ens diu orgullós de la seva curta però exitosa trajectòria.

Els avisem que ens posem a les seves mans. Un fet curiós de sopar a l’Olivos és veure com treballa l’Ezequiel a la cuina. Té un espai molt reduït per cuinar, i veure com crea els plats és tot un espectacle.

Per anar fent boca la María ens porta unes croquetes de cua de bou rostida amb salsa d’ umami i un altre plat amb búfala campana amb sobrassada vegetal i salsa caesar amb mostassa. De moment són fidels a la seva premissa: menjar senzill però de qualitat.

Per arrodonir aquest inici d’àpat, l’Ezequiel personalment ens porta tres ostres amb fetge fumat de bacallà i caviar. Tot just posar-nos-la a la boca, la mirada de tots tres es creua i no cal dir-nos res més. Som davant d’un plat deu.

Postres de primera divisió

Però l’espectacle no s’acaba aquí. Veiem l’Ezequiel i la María que dubten a la cuina. No saben quin plat treure primer per començar la segona ronda. Es miren amb la complicitat que l’amor els dona i es decideixen pel pop rostit amb llimona, patates i romesco. Just després arriba l’arròs. “Dubtàvem de portar-vos-el abans. Té un gust peculiar”, ens diu segura de l’èxit del plat la María. I no li falta raó. És un arròs de pagès amb calamars de llauna i allioli de tòfona. Una proposta diferent.

Per acabar arriben dos plats estrella, dos plats d’omplir: el primer, el calamar tikka masala i, després, els peus de porc “sense feina” amb hummus de mongeta vermella i iogurt de kalamantes. “Un clàssic de l’Olivos. Molta gent ens el demana”, ens comenta l’Ezequiel des de la cuina. Les postres també són de primera divisió: el pastís de formatge amb vinagreta de mel i el pastís de xocolata amb crema de taronja, sal i pa torrat. “Són per fer baixar”, diu riallera la María. Paguem i ens acomiadem de la parella. Tot just sortir del restaurant ens girem i veiem com l’Ezequiel i la María es fan un petó. Un petó cuinat amb el temps que ho resumeix tot: amor, somni i senzillesa.