Ni un dia a casa
IVAN DÍEZ / ADRIÀ ALBETS / CARLES DOMÈNECH

Sun Taka, un japonès tocat pel Mediterrani

Un japonès tocat  pel Mediterrani Sun Taka Ni un dia a casa / PERE VIRGILI Zoom

El restaurant Sun Taka, amb Mitsu Taka al capdavant, només fa quatre mesos que ha obert les portes al carrer Bruc. No li hem donat temps per assentar-se en la jungla i ja n’estem parlant.

Mitsu Taka va aterrar per primer cop a la península Ibèrica via Màlaga. Del sud a Barcelona passant per Sòria, Alacant, Sant Celoni i Gran Canària. Li atreia molt la cuina espanyola i va decidir emigrar del seu Japó natal per estudiar i aprendre noves cultures gastronòmiques. Un dels llocs que el van marcar més va ser Can Fabes, on va poder impregnar-se dels coneixements de Santi Santamaria i Xavier Pellicer. Abans d’embarcar-se en la seva pròpia aventura, el Mitsu va ser el responsable de la barra japonesa d’El Cercle.

Era un divendres plujós a Barcelona, amb poc moviment al carrer. Tres taules a la sala i dues persones conegudes a la barra: Gemma Safont, redactora d’ Un restaurant caníbal a Berlín, i David Clupés, director del Tot gira, tots dos programes de Catalunya Ràdio. Seiem a la barra al costat de la Gemma i el David i comencem a gaudir. L’inici és brillant: ostres amb salsa de ponzu i un toc de salmó. A continuació tastem el pop amb Parmentier de kimuchi, ou escumat i papada; yakisoba de carn i verdures; makis de tonyina picant i un tataki de moll excel·lent! Mentre el Mitsu prepara les viandes ens explica la seva tècnica al capdavant de la cuina. Escoltem amb atenció, mengem i xalem de valent. Nosaltres tres també podem fer diferents coses alhora. Per acabar, demanem temaki de garota i toro i unes peces de wagyu A5. El primer que fa el xef és escalfar una mica al foc l’alga nori per donar temperatura a la garota i la tonyina. La presentació del tamaki és suggestiva i el sabor excepcional. Crec que mengem les últimes garotes de la temporada. El wagyu amb una mica d’arròs i escalfat amb un toc de bufador és diví. Res més, res menys.

Mitsu Taka no està sol en aquest nou projecte. L’acompanya a la cuina el Manel, un castellonenc que aporta el seu talent per complementar mediterràniament la cuina japonesa del Sun Taka. A la sala, el Ferran s’encarrega d’executar perfectament tots els papers de l’auca del menjador: cambrer, cap de sala i relacions públiques. I tots amb un somriure.

Després del servei continuem xerrant tranquil·lament amb el Mitsu. Ens confessa que la part més carregosa d’obrir un negoci és la paperassa. El seu limitat domini de la llengua i el desconeixement de la burocràcia el va espantar una mica, però un cop aixecada la persiana la il·lusió per aquest projecte personal és il·limitada. El Sun Taka no és un japonès estàndard. El Mitsu vol introduir a la carta productes del territori i tocs de la cuina mediterrània. Li agraden la cocció i els plats calents, i diu que ell no és “un sushiman ”.

Estem convençuts que en sentirem a parlar. Nosaltres podem donar fe de la qualitat de l’oferta del Mitsu Taka i de la frescor que ha introduït a l’immens món de la gastronomia barcelonina. Al carrer Bruc hi trobareu cuina japonesa de qualitat amb picades d’ullet cada cop més evidents a la cuina de casa nostra.