NI UN DIA A CASA
ADRIÀ ALBETS / CARLES DOMÈNECH / IVAN DÍEZ

La Tartareria, despullar-se a la cuina

La Tere i el Pedro, les ànimes del restaurant La Tartareria, a l’Eixample. / PERE VIRGILI Zoom

La Tere explica, pregunta i recomana. El Pedro crea, experimenta i elabora. Tots dos fan el que més els agrada i on són millors: ella a la sala i ell a la cuina. Formen un tàndem que es complementa de meravella i que és el motor de La Tartareria, un restaurant especial situat a l’Esquerra de l’Eixample de Barcelona. Una aposta arriscada sota el concepte del raw food (menjar cru) que un any després d’obrir comença a funcionar. La fórmula, ben aplicada, és infal·lible: creativitat i producte. “L’objectiu és que la gent no s’avorreixi i valori el producte principal, que intentem potenciar”, explica la Tere. I ho aconsegueixen. La carta és una invitació a divertir-se degustant tàrtars sorprenents i la matèria primera és de qualitat.

Anem a La Tartareria amb intenció de tastar-ho tot i valorem la possibilitat d’utilitzar el comodí del menú degustació (55 euros per persona), que ens estalviaria tots els dubtes. Al menú hi ha sis tàrtars i algun plat més, a la carta l’oferta és de més d’una desena de tàrtars diferents i, per si fos poc, fora de carta hi ha unes quantes opcions més, per tant serà impossible demanar-los tots. Maleïm haver de deixar fora de la selecció final opcions tan atractives com el tàrtar de sípia amb estofat de cigrons, el de vieira, llet de tigre de yuzu i fruita de la passió i el d’albergínia blanca, llamàntol i maionesa de bonítol sec. Prioritzem fer cas dels consells de la Tere: comencem amb unes ostres al natural amb mantega d’algues, compartim un tàrtar de gamba vermella, un de peix blanc amb coco, llima i ceba vermella, una ventresca de tonyina, un tàrtar de vedella eco dels Pirineus amb patates cruixents, un de turbot, i ho rematem amb la que per a nosaltres és, sens dubte, la gran joia de la corona: el tàrtar de gambot amb pèsols del Maresme. “Justament ahir vam anar al Mercat de Sant Antoni a buscar pèsols per fer la prova, i ens va agradar tant que vam comprar-ne set quilos”, diu la Tere, que ens proposa també compartir un biquini de vedella amb foie i ametlles. És un dels pocs plats cuinats que ofereixen: “Ens agrada que hi hagi aquesta combinació, no diem que tot hagi de ser 100% cru, però sempre hi ha d’haver algun element pur, sense cuinar. Juguem amb això”.

Jugar. Això és el que fan el Pedro Silva i la Teresa Sánchez, un portuguès i una catalana que es van conèixer fa anys treballant en un hotel i que l’any passat van decidir obrir el seu primer negoci personal. La idea va ser d’ella, que veient l’èxit dels steak tàrtars i els tàrtars de salmó i tonyina al restaurant on treballava va pensar que podria funcionar especialitzar-se en aquesta mena de cuina. Durant mesos va creure que s’havia equivocat, però ara, un any després i havent superat una cursa d’obstacles per posar en marxa el restaurant, comença a arribar la merescuda recompensa. Entre setmana la gent hi va per aprofitar el menú de 15,50 €, que inclou un tàrtar, un plat de cuina (peix, carn, pasta o arròs), beguda, postres i cafè. A les nits i el cap de setmana els clients s’hi acosten per descobrir què ha inventat el Pedro. La Tartareria és puresa, transparència: la cuina és oberta i està integrada al menjador, el producte és de màxima qualitat per oferir-lo cru i la decoració és simple però elegant a base de fusta i alumini. Cuina sincera i sense trucs, és despullar-se davant el client.