Perpetuant el llegat familiar
Plou a la Vall de Bianya, però el temps no espatllarà una experiència inoblidable. Som a Ca l’Enric a punt per gaudir-ne al màxim
Zoom
Entrem a pas lleuger per resguardar-nos d’una pluja emprenyadora que no arriba a calar. Només entrar, el Joan Juncà ens reconeix i directament ens parla de futbol, del Barça i de Messi. Un cop tots saludats ens endinsem en un modern i acollidor restaurant que l’any 1882 havia estat botiga de queviures, estanc, barberia... Vaja, un espai on es podia trobar una mica de tot a la Vall de Bianya. El Joan, entusiasta del llegat familiar, ens mostra el celler situat a l’antic dipòsit d’aigua. Una làmpara en forma de parra escenifica les generacions que hi han passat i els tres germans. La taula té tanta història com anys té el local.
Triem un menú degustació anomenat Descobrint la Vall. És un recorregut per la Garrotxa que et fa gaudir del bo i millor de la comarca amb tocs destacats d’uns genis amb personalitat pròpia. Tot i que el Joan ens diu que el deixem fer a ell, que ens tractarà bé. El menú ens serveix com a referència. Un cop ens hem cruspit els entrants, iniciem el viatge amb un gratinat de macarrons. Sí, sí, parlem del gratinat del macarrons que només aconsegueixen les àvies o les mares. Això sí, no hi ha ni rastre de macarrons. Amb el tast del gratinat, per un moment ens n’hauríem menjat un bon plat, d’aquests macarrons. Seguim la degustació tastant, entre d’altres, el niu d’oreneta, el dry tomatini i un tastet anomenat el sotabosc, clar homenatge a la terra.
El menú és extens però volem destacar especialment els pèsols amb botifarra negra, la tripa de bacallà i garota, el remenat de cocotxes de lluç i carbassó blanc o un delicat i exquisit xai de Batet amb ceps, salicòrnia, farigola i anxova. El talent del Jordi, el germà petit, és extraordinari. Gaudim de tots i cadascun dels plats i desitgem que no s’acabi l’experiència.
Cuina tradicional innovadora
Una estona més tard arriba l’hora dels cafès o la copa i el Joan ens proposa anar davant la llar de foc, moment que aprofitem per xerrar amb ell i conèixer un mica millor el llegat familiar, el present i el futur de Ca l’Enric.
La botiga de queviures de finals del segle XIX va ser reconvertida l’any 1965 en un restaurant pel Desideri i la Dolors. L’hostal per als passavolants i, anys més tard, la casa de menjars es reconverteix en Ca l’Enric. Ara els tres fills tiren del carro. El Joan fa 25 anys que va agafar el negoci dels seus pares i avis. La Isabel, la seva germana, en fa 20, és intuïtiva i aprèn de la mare. El Jordi, innova i enriqueix el menú. Fa 10 anys que hi és.
Fa uns anys la iaia matava el conill a les onze per a l’arròs de la una. Ara, amb una estrella guanyada quan encara hi havia cremades de cigarretes a les estovalles, s’han convertit en un referent gastronòmic difícilment igualable.
Aneu-hi! Gaudireu d’una cuina tradicional amb innovacions talentoses i un immillorable tracte pel producte. L’entorn és espectacular, la Vall de Bianya t’enamora i la Garrotxa es mereix qualsevol afalac que li vulguem fer. Amb pluja, amb fred, amb sol, qualsevol circumstància no revertirà el plaer de menjar a Ca l’Enric i d’ensumar les olors d’una terra única.
