Després d’un matí en remull a la platja de Castell a Palamós, decidim descobrir per nosaltres mateixos un restaurant del qual tothom parla per aquestes terres. Quan enfilem el camí d’arribada al Mooma comencem a intuir quin és el seu secret. Un trencant amagat enmig de la carretera ens endinsa en un camp de gira-sols que sembla que ens observin i una llarga extensió de pomers que impressiona a qualsevol que ve de ciutat. Aquests arbres fruiters van ser l’inici de la història de la família Frigola.
Fa seixanta anys l’avi Pere va decidir que de la masia familiar a Fontanilles, als peus del Montgrí, en faria una granja de vaques de llet i vedelles d’engreix. Però, un cop s’hi va posar, la idea no el va acabar de convèncer. No era un bon futur per a la família. Es va reinventar i va començar a produir pomes. Tenia setanta hectàrees de pomers per intentar-ho. Com que aquest negoci va anar bé, el fill Llorenç va decidir obrir fronteres i apostar per la sidra, concretament per la modalitat anglesa, feta artesanalment i amb una mica de bombolla. Va viatjar per Europa explicant les virtuts del seu producte: entre d’altres, que, a diferència de l’asturiana, no calia abocar-la. I com que una cosa porta a l’altra, l’èxit de la sidra va fer que la família arrisqués amb la matèria primera: fer sucs de poma i visites guiades a la masia per compartir els seus secrets.
Però la nova generació en volia més. En Pau (net d’en Pere i fill d’en Llorenç) i els seus germans van creure convenient obrir un restaurant envoltat de pomes, sidres i sucs, i així neix el Mooma (unió de Montgrí i poma), amb plats tradicionals empordanesos, amb cura per la carn i amb les begudes estrella de la família com a coprotagonistes de la carta. Per això, per acompanyar els primers que vam demanar (ous estrellats amb botifarra del perol, tàrtar de salmó marinat i carpaccio de gamba amb la seva salsa), el cambrer ens va recomanar una ampolla de sidra de pera, amb el mateix procés de fermentació que el de la poma però amb un toc més dolç.
En canvi, per als segons ens van portar una ampolla de sidra gold, envellida en bota de roure, per tenir més cos. Idònia, ens va dir, per acompanyar el magret d’ànec de collverd amb melmelada de tomàquet, l’espatlla de xai cuita a baixa temperatura acabada a la brasa amb allioli negat i el bacallà amb poma i allioli gratinat.
Les postres, contundents: pastís de pastanaga amb gelat de mascarpone; crumble de poma amb llet condensada i recuit de Fonteta amb mel de mil flors de Casavells. Els cafès i licors (ratafia i aiguardent de poma) els vam fer al jardí Mooma, un lloc privilegiat enmig de la natura des d’on es veu tota la immensitat de les pomeres dels Frigola i des d’on fa sis dècades va arrencar el somni de l’avi Pere.
Mooma
Mas Saulot s.n., Fontanilles
Carta: Molt variada i amb bona carn
Must: Magret d’ànec de collverd amb melmelada de tomàquet
Vi: Carta curta però de qualitat.
Sidra: L’especialitat. De molts tipus.
Servei: Eficient
Local: Ampli amb tres espais.
Preu final per persona: 30 €
