NI UN DIA A CASA
IVAN DÍEZ / ADRIÀ ALBETS / CARLES DOMÈNECH

Cèntric 35: Michael Jordan entra fins a la cuina

“Oriol, demà venim. Som tres. Prepara’ns el que vulguis”. Aquestes paraules són la millor motivació per a Oriol Heredia, xef i propietari del Cèntric 35 al Poble-sec. “ És el que vull a la vida, aquests reptes diaris. Buscava alguna cosa més personal, deixar els precuinats, i amb aquest restaurant ho estic aconseguint”.

El seu objectiu és, bàsicament, continuar creixent al restaurant, dedicar-se als esdeveniments (batejos, comunions) i a la cuina privada. Per aconseguir-ho, primer s’ha de consolidar en un mercat tan difícil com el de la Ciutat Comtal. Des del 2012 s’aixeca cada matí hi passeja per diferents mercats de Barcelona, com la Boqueria i la Concepció, o per les botigues de menjar del barri, per remenar personalment els productes.

Combina la seva passió per la cuina amb el bàsquet, dues devocions que van lligades per tres branques: “Disciplina, control i seriositat”, explica l’Oriol. De fet, molts jugadors se’n van al Cèntric després dels partits. “Moussa Diagne, de l’Andorra, ve i ja sé el que vol. Amb dos entrecots de vegades no en té prou i, a més, vol la carn cremada”, ens confessa el xef.

“Menys fregits, puc i vull cuinar totes les receptes catalanes que em digueu”. Amb aquesta premissa comença l’espectacle al Cèntric. Ens ha preparat un menú digne del pivot senegalès. De primer, un plat al mig de la taula amb embotit de primera qualitat (pernil, xoriç, llom adobat i una bona ració de formatge) i pa torrat. Tot seguit, ens ha cuinat uns daus de tonyina com manen els cànons de la gastronomia, fets per fora, crus per dins.

Les gambes i les croquetes que tastem just després acaparen la conversa de la taula per la seva mida. Són XXL, ideals per a un pivot de l’ACB.

L’orada cuinada amb senzillesa, a la planxa, amb allet fregit i després al forn, demostra que l’Oriol ha fet molt camí abans d’arribar al Cèntric. “Al Roig Rubí, de línia clàssica, els peixos que jo tenia a la mà eren molt valuosos. Manipules productes de molta qualitat i allà he après les millors tècniques”.

No cal dir com era l’entrecot que ens va cuinar després. “Me’l porten del País Basc”. Ja us el podeu imaginar, doncs. Per dominar la cuina modesta, primer l’Oriol ha passat hores en restaurants amb estrella. “ N’he après molt en locals com l’Àbac o el Windsor”.

De les postres destaquem l’inevitable sorbet de gintònic i el meravellós pastís de poma, fi i contundent. A la nit, el Cèntric ofereix un altre menú: uns entrants al mig de la taula i el segon a triar per part del client d’entre quinze plats, en els quals destaquen l’espatlleta de xai o el foie. Al migdia, el menú és superlatiu i a bon preu.

I durant el cafè i les copes, més bàsquet. L’Oriol encara hi juga amb els amics, que, com tots quan érem joves, somiaven que eren Michael Jordan. “Has d’esperar coses de tu mateix abans de poder-les fer”, va dir un dia el millor jugador de tots els temps. L’Oriol ho fa cada dia.