NI UN DIA A CASA
ADRIÀ ALBETS / CARLES DOMÈNECH / IVAN DÍEZ

Hotel-Hostal Sport, que la tradició no passi de moda

Marta Domènech i els seus pares Maria Pilar i Rafael al pati de l’Hotel-Hostal Sport. / PERE VIRGILI Zoom

“Sí, ho heu sentit bé. Vaig deixar de ser directora de compres mundial a Mango per venir a Falset”. És l’any 2007, hi ha una crisi econòmica global i els bancs no donen diners al pare per tornar a començar. Per això la Marta deixa de viatjar per tot el món i torna al Priorat. Per aixecar de les cendres el restaurant familiar, arrasat en un incendi. “Pensava que havia fet la mili a Mango, però no, l’he fet aquí a l’Sport”.

La Marta és la quarta generació dels Domènech, que l’any 1923 van obrir l’Sport a Falset. Primer van ser els besavis Jaume i Pilar, que el dia de Nadal d’aquell any van decidir oferir ressopons als falsetans. Després es van quedar el negoci la Magda, la filla, i el gendre, el Jaume, el gran visionari del negoci. “Ell va ser qui va fer créixer la casa amunt i va decidir fer-hi habitacions”. L’Sport s’havia convertit en fonda per menjar i dormir.

I la primera decisió de la Marta després de l’incendi és clara: tornar als orígens culinaris del Priorat. Vol que els seus clients mengin productes de la terra. Ella ha viatjat molt pel món i sap què és menjar-se un plat sense ànima en un hotel fred a cinquanta mil quilòmetres d’on vius. “Els clients a l’Sport s’hi han de sentir com a casa”.

De primer demanem la truita amb suc amb bacallà, plat típic prioratí; uns extraordinaris cargols de muntanya i unes carxofes saltejades amb gambes i sofregit casolà. Aquests primers plats els reguem amb un vi blanc del Priorat, l’Ètim de garnatxa blanca.

De segon, insistim en el bacallà, en aquest cas fregit amb mongetes del ganxet, tomàquets i alls, i aplaudim quan arriben a la taula els peus de porc a la catalana i la cua de bou.

Els guisats són la gran bandera de l’Sport i és mèrit de les quatre cuineres de la comarca liderades per la Dolors. “Elles són la clau per mantenir aquesta essència, el nostre segell”. Per acompanyar aquestes carns, ens recomanen un vi negre de Capçanes, el Costers del Gravet. Acabem amb el menjar blanc, ametlles i cruixents de cereals; caneló de mató amb mel de bolets i sorbet de cítrics i una torrada de Santa Teresa amb gelat de vainilla.

A la Marta se li neguen els ulls quan recorda com els avantpassats familiars van aixecar el restaurant del no res. Ella també ha sabut evolucionar sense canviar-ne l’essència. Durant anys analitzava gustos mundials i perseguia modes passatgeres, però s’ha adonat que la gent el que vol és tradició. “Som el que som i no ens deixarem portar per les noves tendències gastronòmiques”. No deixem que l’Sport passi de moda.