NI UN DIA A CASA
ADRIÀ ALBETS / CARLES DOMÈNECH / IVAN DÍEZ

Fermí Puig, repàs al receptari tradicional català

D’esquerra a dreta, Fermí Puig i Alfred Romagosa al seu restaurant del carrer Balmes. / PERE VIRGILI Zoom

“A lfred, parla amb el Fermí i decidiu els entrants, nosaltres escollirem el segon!” Amb aquestes paraules vam pactar un àpat que teníem moltes ganes de fer plegats. Fermí Puig i Alfred Romagosa són socis des de l’any 1999. Van viure l’èxit i el reconeixement més absolut amb el restaurant Drolma, però ara són feliços oferint cuina tradicional catalana sense cap altra ambició que la de donar un bon servei al client. El negoci de l’hoteleria és bàsicament una qüestió d’hospitalitat. Sentir-se a gust quan surts a menjar fora de casa. Al restaurant Fermí Puig hi menges bé i l’atenció és excel·lent.

El Fermí i l’Alfred es van instal·lar al carrer Balmes de Barcelona l’any 2013 amb la voluntat de crear “un utilitari de qualitat”. Un restaurant de preu assequible amb fórmules de menú tancat amb tot inclòs. En aquesta ocasió ens acompanyen familiars nostres, excusa perfecta per poder reservar el saló Les Corts, un autèntic museu on es rendeix un sentit homenatge a les personalitats més influents de la història del Barça: Kubala, Cruyff, Guardiola i Messi, entre d’altres. Una de les peces més destacades és un tros de la barana original de l’antic camp de les Corts amb una fotografia dels presidents Sunyol i Companys, tots dos assassinats pel franquisme.

Els entrants triats van ser: pernil ibèric de gla, anxoves 00, torrades de botifarra blanca, bricks de gambes, amanida de pedrer de pollastre, mongetes amb bacallà i un gran plat de gambes. L’inici va ser prou bo perquè els nostres acompanyants reconeguessin el bon gust que tenim a l’hora d’escollir un bon restaurant. I encara restaven els segons i les postres.

Mandonguilles amb sípia, ous mollet amb crema de cranc i gambetes, galtes de porc, canelons de rostit, melós de vedella com un fricandó i un filet de vedella amb brisura de tòfona van ser la tria de cadascun dels comensals. Una bona manera de repassar alguns plats del receptari tradicional català fets amb bon producte, bona mà i servits amb cura i professionalitat. Després de les postres (formatge amb codonyat, carquinyolis amb moscatell, postres de músic, milfulls de nata, tiramisú i escuma de crema catalana), dels gintònics i de satisfer el compte, vam fer asseure el Fermí Puig per parlar de cuina i del seu tarannà professional.

El Fermí sembla que estigui de tornada, però amb la felicitat de qui fa el que vol: “Vivim del dia a dia i del fet que la gent s’ho passi bé i ho expliqui. És el restaurant que volem tenir. Treballem per a nosaltres. Aquest ofici és la nostra manera de viure”, ens explica somrient. I a continuació reconeix: “L’època del Drolma ja ha passat. Estava cansat de pensar plats. He estat tant compositor com intèrpret. Ara no haig de pensar res. Si cuino cap i pota no haig de pensar en la recepta i no em preocupa gens com emplatar-lo. Tot això forma part d’una altra generació, d’una història passada i de l’esperit d’una altra gent”.

Quan sortim ens trobem la famosa llegenda del general MacArthur, que l’11 de març de l’any 1944, després d’haver de fugir de les Filipines, va prometre “ I shall return ” (Tornaré). Aquest lema s’ha convertit en una paraula clau per als fondistes, i el restaurant del Fermí Puig n’és un bon exemple. Bon menjar, bon beure i bon tracte. Hi tornarem!