Les barres amb vista estan de moda, i la del Sants es Crema té un plus. Tot just entrar te la trobes de cara, amb l’afegit de tenir una brasa encisadora. El menjador és petit i acollidor. El centre neuràlgic és a la brasa on Jordi Bernús executa magistralment les tècniques apreses en el seu recorregut professional. El Jordi és de Sants i, després de passar pel Bulli i per diferents restaurants d’Àsia, l’any passat va decidir tornar a Barcelona per obrir un negoci al seu barri. No volia obrir un restaurant, volia obrir el seu restaurant. Ho ha fet amb un soci advocat i home de celler que és un crac de les xarxes.

La frase feta “posar tota la carn a la graella” al Sants es Crema és certa. En Jordi dona un aire nou a la brasa de tota la vida amb combinacions sorprenents i arriscades, generalment molt encertades. Nosaltres ens vam estimar més seure a la barra que no en una taula. L’espectacle de veure passar tot el gènere per la graella de carbó és majestuós i ens serveix per obrir diferents temes de conversa, a part de l’admiració. Més enllà dels dinars o sopars de feina, una de les nostres especialitats és badar veient treballar els professionals. Iniciem l’àpat amb unes ostres amb peus de porc, sardina marinada amb soja i oli d’oliva de tòfona negra casolà i arepas de cendra amb garotes, tòfona negra i formatge Ermesenda. A l’hora de triar els segons vam confiar molt en les propostes del Jordi. Irremeiablement havíem de tastar el moll de l’os a la graella amb gamba vermella i alga dulse. Un altre plat innegociable van ser els lletons de vedella amb xelets, coliflor trufada i trompetes de la mort. Estàvem a un punt de guanyar la Lliga. Per assegurar el punt vam confiar en el llom de rossa gallega amb romesco d’albergínia i llavors de Padrón. Ja amb el títol a la butxaca, només faltava celebrar-ho i ho vam fer amb una crema catalana inspirada pel seu pas per Cala Montjoi. Un tema a part són els arrossos. Tenen un article per si mateixos. Us en podeu menjar de moltes menes i totes genials. Us en fem un tastet: arròs cremós de brou de bullabessa amb trompetes de la mort i rogers; de brou de gamba amb ou de reig i ventresca de bonítol a la graella, o d’ànec amb verdures de temporada, foie i aire de taronja sanguina. No els tenen tots sempre, però segur que el que facin quan hi aneu us agradarà. Una de les característiques del Sants es Crema és que la carta varia sovint.

Cuina apassionada

En tots els plats s’hi veu la mà de Jordi Bernús. Unes mans joves, apassionades, treballadores i viatjades. No és fàcil fer-se un espai en l’intens i variat espai gastronòmic barceloní, però el Sants es Crema ho ha fet. S’ha fet l’hora de pagar i el compte ens arriba dins d’una casset d’Eskorbuto, el grup de Santurzi que va liderar la música punk de l’estat espanyol a la dècada dels vuitanta. L’ anarkia a la graella el Jordi la dirigeix amb talent i professionalitat, ingredients que han portat el Sants es Crema a formar part del present culinari de Barcelona.