La DO Penedès ha declarat el seu amor més sincer per la varietat de raïm xarel·lo. Potser per aquella idea que la reducció ajuda a entendre el món o potser perquè certament el xarel·lo “permet fer vins joves, frescos i afruitats, però a la vegada elaboracions més complexes amb les quals s’obtenen grans vins que envelleixen bé a l’ampolla”, explica Enric Roca, del celler Avgvstvs Forvm.
Hi ha denominacions d’origen que han optat per l’especialització. La DO Rueda fa verdejo; la DOQ Priorat, vins negres amb cos, especialment amb garnatxa i carinyena; Rías Baixas, albariño; la DOQ Rioja, ull de llebre (tempranillo), per esmentar-ne uns exemples. Ara bé, la DO Penedès “no s’hi ha encasellat, amb el xarel·lo, perquè té un territori amb climes tan diferents, des del mar fins als peus de les muntanyes de Montserrat, que li permet elaborar moltes altres varietats”, explica ara Joan Tarrada, president de l’associació Tastavins-Penedès, confraria bàquica que promou la cultura del vi, i sobretot la de la DO Penedès.
Per la seva banda, el president de la DO Penedès, Francesc Olivella, indica que “fa deu anys que els cellers hi van apostar per màrqueting malgrat que històricament sempre havia estat la varietat blanca que millors vins blancs havia donat al Penedès, per als vins joves i per als de criança”.
Ara bé, mentre la denominació d’origen fa aquesta aposta s’han alçat veus, com la del sommelier David Seijas, que han alertat sobre altres varietats blanques de qualitat. “El chenin blanc també és una varietat per a vins blancs de molta expressió”, afirmava en un certamen dels Premis Vinari, organitzat al Casal de Vilafranca del Penedès.
Seguint aquest fil, Olivella, president de la DO Penedès, i també Joan Tarrada, de Tastavins, sostenen que no és així. Per exemple, “els vins negres no queden enrere, perquè el 37% dels vins que surten al mercat com a DO Penedès són negres, així que estem fent comunicació i promoció dels vins negres també”.
De la mateixa opinió és Enric Roca, d’Avgvstvs Forvm, amb tres hectàrees per conrear el xarel·lo, que afirma que “el fet que s’hagi començat apostant per una punta de llança tan important i diferencial com el xarel·lo no significa que es deixi de potenciar els negres”. Tot i això, Roca assegura que “no és gens fàcil vendre negres del Penedès, però la DO també en fa difusió constant”.
Al celler Recaredo, Toni Mata explica que el projecte de vins tranquils que porta per nom Celler Credo “ha apostat decididament per la varietat xarel·lo, fins al punt de consagrar tot el projecte a aquesta varietat”. Les cinc varietats que hi elaboren són monovarietals de xarel·lo, amb l’excepció del vi Ratpenat, elaborat també amb macabeu, “i vinculat a un projecte de responsabilitat social ambiental amb el Museu de Ciències Naturals de Granollers”.
Mata sosté que el xarel·lo “és una gran varietat”, però encara és desconeguda internacionalment. “Ens etiqueten amb el nom de xarel·listes pel nostre compromís a representar els paisatges del Penedès a partir d’aquesta varietat, mentre que nosaltres, a les etiquetes dels vins, hi indiquem: «cultivadors de xarel·lo»”.
El perquè de l’aposta, segons Toni Mata, és el següent: “Els vins poden convertir-se en ambaixadors d’un territori, i opino que la varietat xarel·lo és una aliada”. Té uns nivells alts d’acidesa i un PH baix, cosa que “es tradueix en vins amb un gran potencial de criança”. De fet, l’aposta és tan decidida que el cava Turó d’en Mota, de Recaredo, va ser “el primer cava monovarietal de xarel·lo i amb una criança superior als cent mesos”.
Per la seva banda, el sommelier Ferran Centelles, col·laborador del Bulli Foundation i delegat de la Jancis Robinson a l’estat espanyol, opina que “l’especialització és la via per fer-se conèixer al món”. És una manera de difondre’s amb un estil propi i encara més “amb una varietat que genèticament està preparada per fer vins molt bons”. De fet, el camí que la DO Penedès ha marcat aquests últims anys, Centelles el considera molt positiu. “Fa quinze o vint anys no hi havia gairebé vins monovarietals de xarel·lo”, recorda.
Al celler Maset del Lleó, a la Granada del Penedès, Jesús Barberán, responsable de màrqueting i comunicació, recorda com les vinyes del celler pertanyien al feu del monestir de Montserrat fa segles. “El 1917, al nostre celler, la família Massana, propietària del celler, va fer el primer cava de la DO Cava amb les varietats clàssiques, macabeu, xarel·lo i parellada”.
Ara, un segle després, un dels vins dels quals estan més orgullosos és el Blanc de Blancs, preparat amb el monovarietal xarel·lo. “Una de les nostres característiques és que venem els vins i els caves per sistema de telemàrqueting, trucant casa a casa, i també online ”.
Per acabar, a l’hora de fer hipòtesis de futur, Enric Roca, d’Avgvstvs Forvm, apunta: “Tots junts ens ho hem de creure més, per remar plegats”. Segons Roca, “la DO Penedès ha conviscut i compartit territori amb dues DO més, i això no ha ajudat gaire a donar-se a conèixer”. “Ara demostrem que podem fer grans vins, que tenim una gran diversitat de terroirs i microclimes que ens permet fer grans productes”.
Per la seva banda, el president de la DO Penedès, Francesc Olivella, sosté: “Ens estem reinventant aquests últims anys amb projectes molt importants com són la zonificació, la producció ecològica, la millora en la qualitat dels vins, la recuperació de varietats, l’encreuament per trobar resistències a la sequera i la utilització de tècniques de control de plagues ecològiques”, conclou.
INFUSIONS DE XAREL·LO
El celler Recaredo acaba de crear les infusions “Vespres de Verema. Infusions de Vinya”, preparades a partir de raïm i fulles de ceps de la varietat i també de les plantes aromàtiques procedents de les vinyes del Celler Credo, vinculat a Recaredo.
“El protocol de degustació és tant en copa de vi blanc com també en tassa típica d’infusió”, explica Toni Mata, de Recaredo. El concepte “infusions de vinya” conté la idea que “el paisatge no només s’embotella, sinó que també s’infusiona”, explica.
Les recomanacions a l’hora de beure la infusió, ecològica, en copa de vi són deixar-la refredar, després abocar-la en un decantador i utilitzar la glaçonera fins que la infusió arribi als 15 graus. I es beu, segons aconsella, sense afegir-hi sucre.
LES CARACTERÍSTIQUES CONCRETES DEL XAREL·LO
Segons el sommelier Òscar Villagarcía, cofundador de la fira Temps de Vi, a Vilanova i la Geltrú:
La varietat de raïm xarel·lo té característiques molt marcades de sotabosc, fonoll, fruita blanca, ametlla amarga, amb una bona estructura i acidesa.
Històricament era utilitzada per al cava, com la varietat principal que hi aportava estructura i cos.
Actualment al Penedès s’està vinificant de totes maneres, i s’estan aconseguint grans productes de diferents productors (Alemany i Corrió, Enric Rovira, Pardas, Pares Baltà, Mas Candi, Can Descregut, Mas Comtal, Can Ràfols dels Caus, Viladellops, Clos Lenticus i més).
Xarel·los amb castanyer, amb roure, amb àmfora, sense sulfurós, treball amb lies.
Cada cop tenen més experiència i sabem que és una varietat que pot envellir bé.
La DO Penedès ha fet bandera de la DO, cosa que és bo per agafar una identitat dins d’un mercat tan globalitzat, però el Penedès és zona de molts vins i també de negres, com els que s’havien fet històricament al Garraf.
