NI UN DIA A CASA
IVAN DÍEZ OLIVER / ADRIÀ ALBETS / CARLES DOMÈNECH

El suculent: per sucar-hi pa i el que calgui

El Suculent és la gran proposta gastronòmica de Toni Romero a l’antic celler de la rambla del Raval de Barcelona. Renovar mantenint l’essència

El suculent de la Rambla del Raval Zoom

Quan entres per la porta del Suculent i et toca una taula de l’interior, t’hi han d’acompanyar. Sembla una obvietat, però és necessari si no et vols perdre pel laberint de sales, escales i racons encantadors de què disposa l’espai. Ens toca taula al pis de dalt, i durant el camí tenim la sensació que ens endinsem en un amagatall del Chicago dels anys 20. Passem per davant de la cuina, saludem els cuiners i intentem no molestar. Seiem en una taula de 4, tan gran que amb prou feines sentim el de davant si no alça la veu.

Quan vas a restaurants que saps que et costaran part del sou és perquè prèviament els informes dels teus amics han sigut favorables. Nosaltres venim amb la idea de degustar el menú llarg (XL - 15 plats, 75 euros). Ja que hi som, fem-ho bé, pensem. Així l’hi fem saber a la cambrera que ens pren nota de la comanda. Però al cap de poca estona, i per a sorpresa nostra, s’adreça a nosaltres una companya seva i ens recomana que, com que es tracta d’un sopar, millor que fem el menú curt (L - 12 plats, 60 euros). Som bons minyons i gairebé sempre fem cas de les recomanacions dels professionals.

A continuació ve el dilema de la tria del vi. No hi ha carta! La cambrera ens demana quin tipus de vi ens agrada i torna amb dues propostes: un Montsant del 2014, Dido, per més de 40 euros, i un Montsant del 2013, Fra Guerau, gairebé a meitat de preu. La majoria de nosaltres som pares de família, fet que ens ajuda a prendre la decisió: prendrem un Fra Guerau, convençuts que hem fet una bona tria.

Confiem que us agradin les salses. Com que suculent, com diuen ells, ve de sucar lent, gairebé tots els plats venen acompanyats de la seva salsa. Unes amb més gràcia que les altres, però presents de manera destacada en gairebé tots els plats. La qualitat del producte i la creativitat són els reclams més destacats. Per posar-li un però, us diríem que, en el nostre cas, vam trobar excessiva l’espera entre plats. Tot i així, sempre tens la impressió que ets en un lloc diferent i que darrere hi ha algú amb talent, que ha pensat el recorregut de gustos del menú.

Comencem amb unes croquetes de llamàntol, sèpia i gamba. Croquetes, sí, però espectaculars! Hauríem repetit. Ens sorprenen positivament, tant per l’estètica del plat com pel gust, uns espàrrecs blancs amb salsa carbonara d’anguila fumada.

Alguns plats després, ens porten un impactant bistec tàrtartebi sobre una catifa de gespa artificial i dins del mateix moll de l’os a la brasa. Ens recomanen menjar-lo amb cullera i assegurant-nos que amb una bona cullerada tastarem totes les capes del plat. Exquisit.

Destaquem la cua de vaca vella amb minipastanagues i la seva salsa de xocolata (com veieu no hi falta la salsa) i un ceviche de gambeta vermella amb un toc de cítrics equilibrat i refrescant.

Per acabar, uns maduixots amb xocolata blanca i vainilla dignes d’un menú suculent. Tot i el preu, vam sortir una mica més rics d’aquest meravellós santuari de la rambla del Raval

Zoom

/ C. ATSET