La finalista garrotxina de 'MasterChef' que vol mantenir viu el llegat de set generacions de pastissers

GironaAnna Callís Galceran (Olot, 1993) és una de les quatre finalistes de la tretzena edició de MasterChef, el popular concurs de cuina de RTVE que té el cuiner Jordi Cruz, de l'ABaC de Barcelona, com un dels tres membres del jurat. La traça de la jove garrotxina per la cuina, sumat a un do natural pel lideratge i una gran capacitat d'adaptar-se a situacions adverses, claus en un programa d'aquestes característiques, l'ha portat fins a la última fase de la competició. Dilluns que ve es sabrà si n'és la guanyadora.

Per a Callís, l’experiència de MasterChef ha estat l’última aventura d’una vida personal i professional plena de peripècies, estades a l'estranger i girs constants de guió. Filla dels propietaris de la pastisseria Callís d'Olot, en els últims anys ha fet d'actriu, periodista, organitzadora d'esdeveniments i de relacions públiques en l'àmbit de la moda, el disseny i l'esport. Amb més de 35.000 seguidors a Instagram, va començar a fer-se coneguda a les xarxes, gairebé sense voler-ho, l’estiu del 2024 a Llafranc penjant vídeos en què donava consells de vida amb un català-castellà-anglès barrejat, tan divertit com desconcertant, que va fer fortuna. A partir d'aquí, mesos després va rebre la trucada del concurs de RTVE per presentar-se als càstings de l'edició d'aquest any, i després de moltes setmanes superant proves entre milers d’aspirants, va ser escollida com una de les setze concursants.

“Quan ets allà dins, t’has de deixar portar. Has de tenir molta cintura, adaptar-te moltíssim. Hi ha gent que sap cuinar molt, però després et fan una prova amb només dos ingredients, i, si només saps seguir receptes, et desmunta. És un talent, no un reality, així que has de saber jugar les seves cartes", assegura Callís. I aquesta mentalitat és la que li ha permès arribar tan lluny: “No passa res si en Jordi Cruz et valora malament un plat. No s’acaba el món. Et dona un consell, una pista, i ja està. Has de tenir una actitud sempre positiva i no ofuscar-te", reconeix.

El programa es grava en diferit i els concursants viuen aïllats en una casa, on passen les proves i cada setmana reben classes de cuina, sense mòbil ni connexió amb l'exterior. "Això ha estat una experiència brutal. Teníem el contacte molt i molt restringit amb els familiars, i tampoc podíem tenir cap notícia de l'exterior perquè no ens contaminés. Per mi això va ser hiperestimulant i molt sa, com tornar a la infància i anar de colònies a l'estiu", explica. I, sobre el seu tarannà i manera de parlar tan característica, afegeix: "Soc així, és supernatural. Amb la meva germana, que ha viscut a Londres, sempre parlem barrejant l'anglès i amb els meus amics igual perquè es pixen de riure. Soc tal qual, 0 personatge".

Futura vuitena generació de pastissers Callís

Aïllada dins la residència de MasterChef, superant amb molt de mèrit els veredictes de Jordi Cruz i companyia, Callís ha tingut temps per replantejar el futur i reconnectar amb un llegat que portava a dins, amagat, esperant una ocasió com aquesta per aflorar. La pastisseria Callís, al bell mig del centre històric olotí, és una de les més selectes i típiques de la ciutat, famosa pels seus pastissos tradicionals o pels bombons i assortiments d'elaboracions de xocolata, amb gerds, praliné o fruits secs. Un lloc ideal per fer parada i comprar unes postres per quedar bé. El negoci, fundat el 1816, compleix més de 200 anys d'història, amb set generacions familiars al capdavant. I, després del pas pel programa, Anna Callís s'ha adonat que en vol ser la vuitena: “Allà dins pensava molt en el meu pare, Manel Callís. Sempre he sigut molt transgressora: he fet esports, periodisme, teatre, art, moda... però al final veus que a casa tens un llegat que no has valorat prou. I m’hi vaig connectar per primer cop.” I afegeix: "És una empresa artesanal que funciona, de qualitat, però la generació del meu pare ja s’acaba. I jo em vaig adonar que puc continuar-ho. Si no hagués anat a MasterChef, potser me n'hauria adonat massa tard".

Innovació sense perdre les arrels

La seva voluntat és continuar amb la tradició familiar, però, a partir de tota la seva experiència voltant pel món i amb la mirada moderna de les noves generacions, també aspira a aportar idees al negoci: "M’interessa molt explorar el món dels gelats i també fer pastissos amb menys sucre, més saludables, com fa en Jordi Bordas. M’agradaria introduir tendències més actuals, com pastissos individuals o sabors nous, tipus pistatxo o xocolata de Dubai, que ara està molt de moda, però sense trencar amb la nostra essència”.

Abans del concurs, Callís havia passat per un estudi d'interiorisme d'Anvers, per la redacció d'esports de TV3, havia estudiat moda a Milà, havia treballat al torneig de tenis Godó de Barcelona, a la Copa Amèrica... I tot aquest bagatge, d’alguna manera, es traslladarà a la pastisseria: "Vull fer direcció d’art dins la pastisseria, poder exportar alguns productes concrets tipus pastissos amb muntatges florals naturals per encàrrecs especials", vaticina. La pastisseria ja té presència a Barcelona i Madrid, però l’ambició de Callís és poder ampliar fronteres amb alguns productes concrets i associar-se amb alguns hotels.

Abans, però, cal formar-se i heretar els coneixements del pare, que té tots els comptes, les receptes i els inventaris al cap. La intenció de Callís és aprendre-ho de primera mà aquest estiu i, llavors, fer un curs específic de pastisseria a l'escola Hofmann de Barcelona, a l'Atelier o amb en Jordi Bordas. Mentrestant, també busca un pastisser expert amb qui associar-se. Tot plegat mantenint un peu a Olot i l'altre a Barcelona, amb l'objectiu de fer compatible totes les seves facetes que s'encaminen cap a un futur comú.