NI UN DIA A CASA
IVAN DÍEZ OLIVER / ADRIÀ ALBETS / CARLES DOMÈNECH

Gresca: El doble de Gresca

Rafa Peña i Mireia Navarro van decidir obrir la cuina amb una barra al voltant i crear dos espais que es comuniquen. Ara tenim així el doble de diversió

Gresca EL DOBLE  DE GRESCA Zoom

Feia temps que teníem ganes de Gresca. Ens n’havien parlat molt, però encara no l’havíem tatxat de la llista. Vam anar-hi a dinar. Un dijous. Un dia normal. Amb pluja. I l’experiència va ser positiva.

El local del restaurant és petit, estret, però acollidor. Fa 10 anys que els fogons del Gresca treballen, però a l’octubre el Rafa Peña, el xef del restaurant, va decidir deixar la cuina al descobert. Va obrir el Bar Gresca, al local del costat, i ho va connectar tot a través de la cuina, on a més hi ha una barra per menjar davant dels cuiners. Decisió encertada.

Ens trobem que no hi ha carta. Hem d’escollir entre tres menús. El del migdia (21 €), el degustació curt (43 €) i el degustació llarg, que és el més car. Fem el curt.

El poc temps d’espera fins que arriba el primer plat el passem intentant descobrir de què coneix l’Ivan la cap de sala. Fins que no l’hi pregunta no sortim de dubtes. És la Mireia Navarro, la dona del Rafa, i porten els nens a la mateixa escola. Ja està tranquil.

Per sucar-hi pa

Arriba un seitó marinat amb vinagreta de soja. Celebrem l’albergínia lacada amb fines herbes i crema de parmesà, es desfà a la boca. L’ou escumatamb verdura, un dels clàssics, paga molt la pena. Ve el peix: el gall de Sant Pere amb remolatxa, vinagreta de fruita seca i salsa d’ortigues, un dels més gustosos de les nostres contrades.

I al final l’estrella: el colomí (feia estona que vèiem el Rafa cremant plomes amb un bufador i teníem curiositat). Excel·lent. Les verduretes del plat tenen un gust un pèl fort, però la carn del colomí està magistralment cuinada. I amb una salsa excepcional... on evidentment hem sucat pa, com en tots els bons plats.

Per rematar-ho, dues postres: primer un sorbet de cassís vermell amb sake. Després un pastís de xocolata amb espècies que ens obliga a treure’ns el barret. Ho trobem autènticament acollonant. L’Adri fot uns ulls com unes taronges. El Carles, mentrestant, degusta el seu clàssic gelat de vainilla. Si pot triar, no falla. Tot plegat regat amb un bon Priorat (inStabile). La carta de vins (la passió del Rafa) és espectacular.

Massa gana

Acabem satisfets, però coincidim que no estem tips. De fet, l’Ivan resisteix la temptació de demanar una tapa del bar que li fa salivera: entrepà de porc amb crema fresca i verdures agredolces, que val 7 euros. Potser veníem amb massa gana, una cosa que ens sol passar.

Paguem un compte de 170,51 euros i marxem tots tres contents del Gresca però amb la sensació que ens ha faltat alguna cosa. La pròxima vegada entrarem per l’altra porta del restaurant i farem una visita al bar. Segur que no decep.

El Colomí del Gresca Zoom

El Colomí del Gresca / JORDI ROVIRALTA