La pastisseria Foix crea un aparador de micos de xocolata valorat en 2.000 euros mentre pensa en el relleu familiar

BarcelonaEls batalls de les campanes de l’església de Sant Vicenç marquen les dotze del migdia d’un divendres mentre a la pastisseria Foix (c. Major de Sarrià) s’amunteguen els veïns davant de l’aparador on es veuen tres micos, un de gegant i dos de petits, amb plàtans i faves de cacau, tot de xocolata. Si algú volgués comprar tot l’aparador sencer, figures i decoració, hauria de pagar 2.000 euros.

M’ho explica el pastisser Joe Moretones (Barcelona, 1978), que va penjar l’hàbit d’enginyer industrial per la cuina i la pastisseria, que va aprendre a l’escola Hofmann, amb professors com l’Èric Ortuño de L’Atelier de Barcelona. “Vaig fer de stagier al Compartir de Cadaqués, i vaig treballar com a cuiner contractat els primers anys del Disfrutar de Barcelona”, relata Moretones. Després de treballar al millor restaurant del món va tornar a la Hofmann, però com a professor contractat, i aleshores és quan va passar a la seva passió pels dolços. Des del 2019 treballa a la pastisseria Foix de Sarrià en dues campanyes especials de l’any, la de Pasqua i la de Nadal. I és així com aquest any va pensar en fer un mico. “Tot va venir perquè vaig recordar que el 2017 havia fet uns dibuixos d’uns micos, que es recolzaven amb les quatre potes a terra, i fins i tot el vam fer per a l’aparador de la Hofmann”, diu.

Aquest any va recuperar els esbossos, que els tenia en una llibreta, i va canviar-ne el disseny. El va posar dret, amb una mà a l’estil nansa, que es toqués la cintura, i una altra estesa, amb els dits ben visibles, que aguantessin un ou de xocolata. “Aquest mico, el vaig pensar fixant-me en el Donkey Kong, que és un personatge de videojocs, i si et fixes en la cara, veuràs que són molt semblants”, diu. Tot és possible de fer en xocolata, o gairebé tot, però sobretot el que comporta imaginar-ho tot són moltes hores de feina. El mico de quaranta centímetres, que és amb el que va guanyar al concurs organitzat per l’agència de comunicació Sr y Sra Cake, li va comportar dos dies de jornades laborals, de vint hores cada una. “És la primera vegada que el feia i, a més, la figura la vaig fer a partir d’ous de xocolata, que en vaig necessitar fins a seixanta”. De fet, la tradició de mones de xocolata a casa nostra és tal com l’explica, les figures s’han fet a partir d’ous de xocolata, els quals va treballant. “No em considero escultor, però ho faig amb l’ajut d’una espàtula, i m’agrada, i especialment m’ho he passat bé esculpint la faç del mico, que he volgut que fos expressiva”. 

El mico guanyador, doncs, de quaranta centímetres d’alçada i tres quilos, es va alçar com a guanyador en la categoria de mones de xocolata, i aquesta Pasqua a la pastisseria Foix se’n vendran un total de quatre exactament iguals. “Ja estan encarregades i venudes, i el preu de cada una és de 450 euros”. Amb l’èxit, ja s’ha posat a fer-ne deu més, però seran més senzilles, amb el pit més petit, de menys alçada, i que costaran una mica menys. Uns altres preus molt diferents són els dels micos que estan situats a l’aparador del carrer Major de Sarrià. N’hi ha tres en total, són de mides diferents, i qui vulgui quedar-se l’aparador sencer, que ha passat altres anys, haurà de pagar 2.000 euros. “També hi ha la possibilitat de comprar-los per separat; aleshores el gran costa 1.000 euros i els dos petits, 700 cada un”, explica el pastisser, que afegeix que les mones no porten colorants, estan fetes totes de xocolata, blanca, blanca torrada, xocolata amb llet i xocolata negra. “Amb aquestes combinacions n’he fet els tons i les ombres”, revela.

Al seu costat l’ha anat escoltant, molt atent, el propietari de la pastisseria, Jordi Madern Mas, família del poeta que cantava “sol i de dol, i amb vetusta gonella”, J. V. Foix. “La mare del poeta J. V. Foix era la germana del pare de la meva mare”, m’explica perquè n’entengui el parentesc. Dels pares de J. V. Foix en tenen retrats a la pastisseria, i del poeta, una escultura, amb una rosa al costat, a la segona pastisseria, a la plaça de Sarrià, la que Jordi Madern diu que va obrir el poeta perquè la dirigís la seva germana. Els records familiars els té vius, el propietari, i quan parla del relleu familiar, de qui continuarà les pastisseries quan ell es jubili, afirma que el seu únic fill no ho farà. Tampoc els nets. “Tinc un nebot a la pastisseria que potser li interessaria, però no ho sé, tampoc”, explica.

Sigui com sigui, ara és temps de mones. Les de xocolata són les grans guanyadores. Però també n’hi ha unes altres que s’han de remarcar, les de crocant, que són singulars, i en Madern assegura que “molt tradicionals”. El pastisser que fa les campanyes més importants de l’any de la Foix, en Joe Moretones, pensa en altres creacions, un cop s’hagi acabat la Pasqua. “Com que els últims dos estius els he treballat a Ciutadella de Menorca, a l’Herbera Bakery, vaig pensar en fer una ensaïmada-panettone, una barreja de les dues masses, que ha batejat amb el nom de ensaimattone”. Va néixer a Menorca el dolç que és una ensaïmada per fora i massa de panettone per dins. En comptes de mantega, té llard de porc. “També l’he feta a la Foix, i també la vaig vendre en un pop-up que vaig fer a la pastisseria Cal Jan de Torredebarra”, diu el pastisser. L’ha arribat a fer de sobrassada i de xocolata, i de mides diferents. Així que és clar que, quan s’hagi acabat el temps de les mones, somiarem a tastar les ensaïmattones. No serà per dolços bons que es converteixen en excusa per anar a les pastisseries.