El colmado que resisteix tots els embats (ara, el de la jubilació d'en Faustino)

BarcelonaTot va passar a finals de desembre. El 29 de desembre en Faustino Muñoz es jubilava i ho publicava al seu compte d’Instagram, però per la data que era va passar desapercebut. Molts fins i tot van creure que era una broma, una innocentada. Ho explica el seu fill, en Manuel Muñoz, que és qui està al capdavant del Colmado Quílez (Rambla de Catalunya, 63) com a encarregat. "M’hi he volgut dedicar sempre, per decisió pròpia, i soc aquí des de l’1 de gener del 2016", explica amb precisió. Com que és la setmana de Carnaval, ho diu mentre el gran taulell d’entrada està ple de botifarres d’ou, les més buscades pels clients.

El Colmado Quílez és un establiment de barri, que va viure uns anys moguts quan al desembre del 2014 es va acabar la moratòria de dues dècades que s'havia previst per als locals comercials de renda antiga en la llei d’arrendaments urbans (LAU), aprovada el 1994. Va haver de migrar al local del costat de la Rambla de Catalunya, va dir adeu al xamfrà emblemàtic amb el carrer d'Aragó, on tenia uns aparadors que eren obres d'art i ha resistit amb un local que és una tercera part del que havia estat. Sigui com sigui, com que el Colmado Quílez està situat en una artèria central per on flueix el riu del turisme, les vendes oscil·len entre el que toca menjar segons el calendari i el que els turistes volen emportar-se a casa. Expliquem-ho amb exemples: botifarres d’ou amb torrons de tota mena, que són un reclam des de la porta d’entrada, on estan exposats perquè es vegin des del carrer, i talls de pernil envasat.

Com que hem parlat de pernil, ens hi centrarem. Treballen amb una marca de qualitat i confiança, que es diu La Jabugueña, que està situada a la població de Jabugo, i que té un preu molt competitiu, si es té en compte que és pernil ibèric (17,50 euros els cent grams). Per a encàrrecs especials, en què el client els demana altres marques de pernil, també tenen amb Joselito, de Guijuelo. I és que l’especialitat de la botiga de queviures és tenir les marques més valorades del mercat de cada un dels productes que venen. El pernil, el cafè, que es pot comprar en gra i el molen al moment, els formatges (atenció al formatge català Betara), els olis d’oliva (com ara el Molí Coloma de la Boella) o els fruits secs. És a dir, tot el que hi venen són marques que no entren en els circuits dels supermercats: així que sapigueu que al Colmado Quílez hi trobareu les llonganisses de Vic Riera Ordeix.

Per continuar, amb els anys, el Colmado Quílez s’ha alineat amb les cases elaboradores per etiquetar amb el nom de l'establiment. És una manera d’aconseguir la confiança dels clients, que saben que les catànies Cudié etiquetades amb la marca Quílez en contenen més quantitat que les habituals. El mateix passa amb els fruits secs o els espàrrecs de Navarra, que també estan envasats amb el nom propi. I, a part de vendre-ho directament al client que entra a la botiga, la seva fortalesa és la venda directa a hostaleria, i d'entre tots els restaurants que proveeixen ressalta la gran relació que tenen amb el restaurant el Racó d'en Cesc.

Exquisideses d’importació

Al costat dels productes fets a casa nostra i a l’Estat, el colmado destaca per les exquisideses d’importació. El caviar, el número 1. "El dia que jugava el Barça contra l’Atlètic de Madrid, em van venir a buscar una llauna de caviar beluga iranià de dos-cents cinquanta grams valorada en mil euros", diu en Manuel. I ara comencen a arribar el dolç que es menja a Itàlia per Setmana Santa, l’anomenada colomba, que té la mateixa massa i gust que el panettone però amb forma de colom.

Tornem amb en Faustino. Va començar a treballar al colmado el 2 de febrer del 1978 (la data exacta la torna a dir el seu fill). Es va jubilar al desembre després de seixanta-sis anys seguits de feina. La seva bata blanca i blava impol·luta i la seva corbata les porta avui el seu fill, que va vestit amb l'uniforme oficial, igual que la resta de treballadors (tots homes). Era un apassionat de tot el que venia, i aprofundia en el seu coneixement per explicar-lo als clients. Tant és així que va escriure un llibre sobre els cent vint tipus d’aigües diferents que venen a l’establiment, i que les sap explicar com qui recita l’alienació d’un equip de futbol. Sap com estan fetes, on i per què són diferents.

En Faustino, amb la jubilació, té més dies per tornar a la seva població natal, Sevilla, però no es perd el dia que quedem amb el fotògraf perquè li faci una foto al costat del seu fill. Són molts anys de feina. I molts anys de reclamar que la societat valori l’ofici. "No tenim referents com passa amb altres sectors de l’alimentació que sí que en tenen; els sommeliers i els cuiners en tenen, però, nosaltres, els botiguers, no", repetia sempre. Entrar en una botiga de menjar i que et puguin dir com són els embotits que comprem o els vins, perquè el Colmado Quílez té prestatges i prestatges de vins de referència, és una sort de les bones. Per cert, una de les curiositats que es poden saciar és buscar els vins més cars que hi venen. Feu-ho. Jo us n’avanço un: un Bordeus. Un Pétrus, valorat en 7.250 euros. De vi català, L’ermita: 1.800 euros. "Tots aquests vins, especialment els Vega Sicilia, són els que ens venen a buscar els congressistes del Mobile World Congress", acaba explicant en Manuel.