Un vi que no et beus, sinó que se’t beu. La meravella, indòmita, del Salanques

Hi ha cellers que te’ls estimes, que no poden agradar-te més. Mas Doix és la meva debilitat i el vi d’avui, el Salanques, del Celler Mas Doix, a la DOQ Priorat, és un vi que sempre regalo als que estimo molt. Aquest celler, en aquesta DOQ, em permet parlar d’una manera de treballar que s’inspira en el sistema borgonyó. Deixin-me dir, primer, que al Priorat, avui, hi ha 2.000 hectàrees de vinyes cultivades per 532 viticultors i 109 cellers. Com a la Borgonya, la vinya és la principal activitat econòmica i el principal monument i valor de la zona. Entre els vins de la DOQ Priorat (la Q és de “qualificada”) hi ha el “vi de vila” (en què tot el raïm prové del mateix municipi), hi ha el “vi de paratge” (que prové del mateix indret paisatgístic), hi ha el “vi de vinya classificada” (que prové d’una sola vinya) i el “gran vi de vinya classificada” (que prové d’una vinya que és, en si, una peça única). D’aquesta última classificació, al Priorat, hi ha tres vins (ho sento, n’haig de dir icònics) que potser haurien de ser –cada un d’ells– una DO: L’Ermita, d’Álvaro Palacios; el Mas de la Rosa, del Celler Vall Llach, fet per Albert Costa, i El Tossal d’en Bou, de Mas Doix. Potser el de Mas Doix els sona amb un altre nom. Abans es deia 1902 i no duia, com ara, el nom de l’indret on hi ha les vinyes. Un tossal és un turonet. D’aquest en fan només 900 ampolles, és cent per cent carinyena i si un dia tenen la immensa sort de tastar-lo s’esborronaran per l’aparició, a poc a poc, a la copa, del perfum de la violeta. En fi, si ho fessin, avisin-me, que vinc. Per entendre’ns: a La Rioja o a la Ribera del Duero, d’aquests vins en diuen parcelarios.

Esmorzar, dinar i sopar

I bé, el Salanques, que és el que els deia que sempre regalo, és el vi que millor expressa el terrer del Priorat, tenint en compte la seva ubicació privilegiada, a Poboleda. Són a recer del Montsant, a la part més al nord. Això vol dir –i m’ho explica en Valentí Llagostera, el propietari– que tenen “dies de sòl mediterrani i nits continentals”. Però sòl amb accent, eh? Això preserva l’acidesa. És un vi fresc, elegant, mineral. Amb el preu que té pots dir: “Doncs m’estic bevent un senyor Priorat”. Té longitud, té fruita, té tot el que ens agrada. És un d’aquells vins que et fan dir: “Ja és buida l’ampolla?” L’acidesa que té és tan cruixent, tan mengívola... Hi ha un seixanta-cinc per cent de garnatxa, un vint-i-cinc de carinyena i continua mantenint aquest petit sospir de sirà. Ve de tres vinyes, dues d’elles situades al que avui és el paratge de La Salanca. La tercera és més al nord, al barranc de la Morera. Barrancs i barrancs, oi? “Perquè al Priorat hi ha el riu Siurana i petits barrancons que donen al riu”, fa en Valentí. Jo el maridaria amb carn, amb qualsevol plat de cullera, esmorzaria amb ell, dinaria amb ell, soparia amb ell.

I l’anyada que tenen a la copa és la 21. Com que ja fa temps que parlem d’anyades segons el que ha passat (la del míldiu, la de la pandèmia, la de la sequera...), els diré que aquesta és la del Filomena. Va nevar al Priorat, i, si se’n recorden, es va ensorrar la teulada de Vall Llach. Si descomptem el desastre, una nevada sempre és bona notícia per a la vinya. Fa fred, l’aigua s’escola a poc a poc i neteja. Com que la carinyena és de més de trenta anys, té un taní sedós, sedós, que deixa la boca molt neta. “És un cercle virtuós”, diu en Valentí. I és cert. Aquest vi neteja per continuar menjant (posem-hi carns, plats de cullera) i el menjar ajudarà perquè persisteixi i romangui. Té cos, però no pesa. No és que te’l beguis. És que se’t beu a tu. Mai, mai un vi ha explicat tant, tant un bellíssim, amable però indòmit, paisatge. No se’l perdin.

Patrocinat per: