Un vi 'agropunk' i delicat com les orenetes

Abrunet. Així és com en diuen, de les orenetes, a Corbera d’Ebre, a la Terra Alta. I els dos germans que fan L’Abrunet, Joan i Francesc Ferré, en són, de Corbera. Si es miren l’etiqueta del vi, veuran un pagès que mira a terra. Té un sentit, això. El pagès sempre ha de mirar cap amunt, vejam si plou, vejam si “els de dalt” faran arribar la subvenció... Mirar a terra és donar valor a aquesta feina, la de pagès. Finalment, no cal mirar enlaire. I com les orenetes, poden volar per tot el món, però sempre tornaran a casa.

L’Abrunet, com els negres d’aquest celler (“los negres de casa nostra”, que diuen els dos germans), és molt lleuger, no té capa, poc alcohol, poc color. Aquesta és la gran gràcia de L’Abrunet. “I res de pesticides, i res de tot el que acaba en -cides”.

Fan verema manual, fermenten amb llevats autòctons (i això és, és clar, la veritable viticultura ecològica) i en dipòsits de ciment. “Entrem el raïm sencer sense derrapar. Premsem. Es passa tot l’hivern al formigó”.

Qui conegui la Terra Alta segur que sap la història de Corbera. El poble vell, amb l’església, foradada de bombes per la teulada, la millor escultura –avui– contra la guerra, va ser un dels testimonis de la Batalla de l'Ebre. Corbera va quedar del tot destruïda i, avui, trepitjar-la és trepitjar dolor i història. S’hi ha de caminar sense fer fressa, per Corbera.

I vet aquí que els habitants del poble, després de perdre-ho tot, van anar a viure a la part baixa, a un costat i un altre de la carretera. Si ho visiten –s'hi ha d’anar amb nens i joves– veuran que ben “museïtzat” que està. Allà, no fa gaire, enmig del vent i al costat de les pedres metrallades, vam sentir-hi la veu prodigiosa de la Judit Neddermann. Era el Festival Cruïlla. Música i vi.

El Celler Frisach, el dels dos germans de Corbera, té 40 hectàrees banyades per la sang de la guerra. I és per això que amb el col·lectiu Terra Enllà, periodistes i historiadors, fan un tast de vins a la cota 402. Allà, un dels vins que s’hi tasta és el Sang de Corb (m’encanta), que està dedicat als combatents. “Als nostres iaios”.

L’Abrunet és un negre, de garnatxa i carinyena, que surt de dues finques precioses. La Creveta, on hi ha la carinyena, i la Vall de Canyelles, on hi ha la garnatxa. Les cullen juntes, de manera, i això és molt interessant, que el cupatge el fan amb el raïm i no amb el vi.

Són dies de festa, de rebre a casa, de menjar de tot. El vi de la copa d’avui és fresquíssim i lleugeríssim. Pot ser meravellós per a la pasta (si hi ha base de tomàquet) i per a les aus, com el pollastre de Nadal o per a una llebre a la royale. Prendre aquest vi salvatge, tan salvatge com la Terra Alta, és endur-se’n al cor un glop d’història. La música que avui li posaria, cal explicar-la. A la Terra Alta, quan hi ha un bon tiberi, i serà molt pesat, fan servir una expressió que em fa riure molt. “Avui hi haurà gra fort”. Doncs bé. A Corbera hi ha un grup –mític– que es diu Gra Fort. Sortien a l’Sputnik, i Obrint Pas els havien fet de teloners. Són els creadors del concepte “agropunk”. Amb ells i aquesta copa de vi inclassificable –i agropunk– els desitjo molt bones festes.

Patrocinat per: