Roger Escapa: "Barrejar el cava amb els torrons és una cosa fastigosa"

D'entrada tenies certes reticències a fer l'entrevista. Què és el que et feia més cosa afrontar?

— Home, que no soc expert i que no vull que sembli que sé d'una cosa que no domino. Però per l'ofici que tenim hem de saber una mica de tot i de tant en tant al programa, en algun espai gastronòmic, segur que he hagut de parlar de vi, però ho faig amb un guió, jo normalment faig preguntes, no dono respostes. El repte de l'entrevista és no semblar un impostor. A veure si me'n surto.

Reformulant la pregunta de les cançons tòrrides a l'Eclipsi, quin seria el vi per a una nit tòrrida?

— Segur que n'he tingut alguna, de nit tòrrida barrejada amb vi, d'entrada perquè no m'agrada beure alcohol quan encara hi ha llum del dia. Avui estem fent una excepció. Però les meves nits d'aquests últims anys han canviat molt. Així com abans podia fer una copa de vi o una ampolla de vi fora, ara enceto una ampolla de vi a casa quan toca. Un dels meus plaers màxims un diumenge, que és quan comença el meu cap de setmana, segurament és una copa de vi i pernil bo. Crec que és el John Carlin, que és bon amic i company del programa, qui em va dir: "L'única cosa que genera consens a tot l'Estat és el pernil ibèric", i afegiria que una copa de vi negre també genera aquest consens.

Gairebé es podria dir que vas conèixer la Diana en un estudi de ràdio. A les vostres primeres trobades fora de l'àmbit de feina hi havia vi?

— Crec que hi va haver gintònics el primer dia, ja. També hi va haver alguna copa de vi, perquè vam anar a dinar i recordo que em vaig saltar la regla de només beure sense llum de dia.

Més enllà de la premissa que sigui fosc, què s'ha de donar per encetar una ampolla de vi?

— La gràcia d'una ampolla de vi és compartir-la. Aquests últims anys la comparteixo a casa amb la meva parella i en trobades socials. Ara bé, malgrat que hi ha tradició de demanar una ampolla de vi en alguns dinars de feina, no em sento gaire còmode bevent vi en aquest entorn, o alcohol, en definitiva. Mesuro molt la quantitat d'alcohol que prenc en un dinar de feina, difícilment em prendré més d'una copa i mitja, en aquests casos. Per a mi, beure vi és oci, i oci vol dir fora de l'univers laboral, normalment.

Ha estat precisament a la feina que has tingut l'oportunitat d'estar amb persones que hi entenen molt, de vi. T'has quedat amb algun consell?

— Totalment, amb col·laboradors com el Roger Mas i el David Carabén n'he après molt. També soc molt amic del Guillem Carol, productor de l'Eclipsi, i que també té els Cellers Carol de Vilafranca del Penedès, i ha estat amb ell que he après sobre el món del cava. A mi el cava mai m'havia agradat, era una cosa dolça que es treia amb els torrons i que a casa meva sempre era per als xin-xins. El Guillem un dia em va dir que això de barrejar el cava amb els torrons és una cosa fastigosa. I és veritat. El cava també és l'obertura d'un bon àpat o d'un començament. A la gran festa de casament que vam fer aquest estiu, la beguda principal va ser el cava, però no el vam treure en el moment del brindis, sinó que durant tot l'àpat va ser allà fent acte de presència.

Sabries dir quin ha estat el brindis que més t'ha marcat?

— A veure, he de fer memòria. He tingut motius per brindar, per alegries familiars o d'audiències...

Celebres els EGM amb bones ampolles de vi?

— Sí, i tant. Les coses bones que passen a la vida s'han de celebrar i un bon àpat, un bon vi i un bon brindis són una bona manera de celebrar-ho, sigui amb l'equip o en privat amb la gent que m'estimo. Alguna vegada ha passat que si hi ha un bon EGM l'he celebrat fent menú degustació d'estrella que em costi 150 o 200 euros i amb un vi que no se m'enfilés més dels 70-90 euros, perquè un cop gastes tants diners amb un àpat gairebé sap greu escatimar amb el vi. A més, hi ha una altra cosa que és que el gremi de la restauració té el marge de guany amb les begudes, així que el dia que vaig a un bon restaurant tampoc escatimo aquí, perquè també sé que és per on ells quadren els números.

Com seria el vi que demanaries?

— D'entrada demanaria que fos català, com a bons productors que som a Catalunya, i amb totes les denominacions diferents que tenim no necessitem gaire cosa més. I menys jo, que no soc un entès. Demanaria un vi negre, segurament. A mi em funciona molt la garnatxa, un vi que m'agrada és la Boscana, encara que si hagués d'escollir una denominació d'origen probablement em quedaria amb el Penedès, pels amics, i l'Empordà perquè hi he fet molta vida.

La relació amb el vi sovint va més enllà de la gastronomia. Quin és el teu primer record on hi hagués vi?

— El vi és absolutament cultural. Recordo aquelles llarguíssimes sobretaules de festes, amagat sota la taula amb els meus cosins, descordant els cordons de les sabates i cordant-los amb els del veí del costat, a tots els meus tiets. Molt simpàtics, érem. Ells beguts, brindant, rient i fumant, perquè hi havia molt de fum en aquelles taules. Aquest és un record d'infantesa, i ara jo ja començo a ser l'altra generació. A mi em cordarien els cordons.

Ara que comences a posar-te a l'altra banda, has pensat com vols parlar al teu fill de les begudes alcohòliques?

— És una gran pregunta, i no hi he entrat, encara. Crec que hi ha molts melons per obrir abans. No sé quina mena de pare seré, ni si seré patidor quan surti de festa. Vull pensar que no, que seré tolerant. Amb les drogues no hi he flirtejat, ni tan sols les he tastat, perquè m'han fet molta por i perquè no m'han interessat mai. Amb el tema del vi o de l'alcohol, que sí que ha format part del meu oci, espero explicar-li els beneficis i també els perills. Assumeixo que quan tingui 16 anys me'l trobaré borratxo de calimotxo, li explicaré que jo també vaig passar per aquella situació i l'acompanyaré en aquella ressaca.