Relapso: Un pecat del que ha havies fet penitència

“Podem parlar demà?”, em demana. “És que avui, estem de part!”. Alegre i feliç dic que sí, i em poso contenta per l’arribada al món d’en Luca, fill de l’autor del vi d’avui, en Javi Bueno: Relapso. Què vol dir relapse? És el que reincideix en un pecat del qual ja havia fet penitència o en una heretgia de què havia abjurat.

El nostre home, el pare recent, va estudiar sommelieria, va fer màsters i va treballar a Vila Viniteca. “Vila és una escola, la millor que hi ha. Jo era el comercial per a Barcelona. Però volia fer «coses meves»”. Va muntar una distribuïdora, Vispoke, que va ser comprada per Wine is Social, la que ven els vins que recomanem—amb llibertat, sense cap qüestió crematística per part nostra—i ell hi va entrar a treballar. Amb els diners de la venda va comprar tres hectàrees al Montsant, a la zona dels Guiamets, i també va comprar àmfores. Les té al celler d’en Josep Serra; un mestre, de la cooperativa de Falset, l’autor de l’Octònia i l’Aucalà, uns vins imprescindibles. Llavors, el cuquet. Va fer un vi amb la cooperativa del Masroig. El Rebeldes va guanyar el Vinari d’Or 2017 al millor negre jove. La primera anyada del Relapso, que vindria a ser la reincidència de la “rebel·lia”, és del 2018. En van fer 3.000 ampolles. Abans de tot això, d’aquest moment feliç, era comptable. La seva mare tenia un restaurant a Villaviciosa, Astúries, que es deia La bolera del peque, en honor al seu avi, a qui tothom anomenava així. Ell va començar per portar-li la carta de vins. Va tornar i va ser llavors quan va ser un relapse.

“De vegades, fem servir els nostres raïms de la vinya, de vegades, el comprem a la cooperativa del Masroig. Som partidaris i valedors de les cooperatives. Hi ha molt de vi bo a les cooperatives. Segons quin vi de cooperativa es posés en una ampolla d’aquest celler que tothom valora i admira, en lloc de valdre el que val, valdria cent vegades més”. Té raó.

Busquen una garnatxa fina i lleugera. No fan vi natural. A les ampolles hi posen sulfurós (però hi ha també sulfurós en una bossa d’amanida). L’anyada que tenen a les mans és barreja. Una part de la finca Mas d’en Ros i una part comprada a la cooperativa. És un vi que té dues parts. A la boca és sedós, sedosíssim, però també te l’omple, la boca. Busca la puresa de la fruita, busca ser àgil, busca poc grau. I què és el que no busca? No busca concentració, ni excés de barrica. Té molta estructura, molta profunditat (això l'hi dona l’àmfora) però també és molt lleuger. En fan 1.800 ampolles, és a dir: sis àmfores.

Aquest tipus de vi, lleuger però estructurat, que no és, és clar, el Priorat dels 90 que de vegades surt en aquestes pàgines, com envellirà? Sabem que el Priorat dels 90 envelleix perfectament. Però en Javi em diu una cosa, sobre una de les garnatxes, de gran lleugeresa, més apreciades del món. El mític Chateau Rayas, el celler més desitjat del sud del Roine, que comandava el desaparegut geni Jacques Reynaud. “Chateau Rayas com envelleix? Envelleix perfectament”. I sí, té raó. Me’n posa un altre exemple. “Fa molt poc vaig fer un tast vertical dels vins del Fernando Moras, el de El jardín de las iguales”, diu. I aclareixo que un tast vertical és un tast de diferents anys d’un mateix celler. “El 2016 i el 2017 estaven increïbles”, diu. Jo diria —i perdonin l’excurs— que l’admirat Fernando Moras sí que s’emmiralla en Chateau Rayas. Als seus vins hi trobaran meravelles. Taronja, curri, llorer... I envelleix bé.

El Relapso és una garnatxa cent per cent, que val vint euros, i diria que ningú et dona tant, per tan pocs diners. Els agradarà molt, molt. Poden reincidir.

 

Patrocinat per: