Quim Carandell: «'Vi' és la paraula més utilitzada al segon disc de La Ludwig Band»

La primera cançó amb la qual vau saltar al gran públic va ser Te'n recordes, on s'explica l'escena bíblica de la transformació de l'aigua en vi. Per què dedicar una cançó a aquesta temàtica?

— El bo que té el vi és que emborratxa. El vi és l'element que està present en la gresca que es genera en dinars o reunions, però a més de ser un element real, també és una promesa d'alguna cosa més, d'una vivència dionisíaca. Suposo que està bé perquè tothom ha passat per aquí. És precisament aquest vincle entre la lletra de la cançó i aquesta experiència molt estesa entre la gent, perquè al final nosaltres fem cançons perquè qui vulgui les escolti i se les senti seves.

Que el vi emborratxi és el principal objectiu?

— No, però sí que és la conseqüència principal.

Després de Te'n recordes, el vi segueix apareixent en les següents cançons. El consideres un tema de joventut?

— Crec que no, però sí que és cert que un amic meu va contar les vegades que sortia la paraula vi en el segon disc i, si no ho recordo malament, em va dir que sortia quatre o cinc vegades. Vi és la paraula més utilitzada, sense comptar les paraules recurs. És cert que estic molt obsessionat amb parlar de coses quotidianes i el vi aporta exactament aquesta sensació de proximitat del dia a dia. De fet, feia temps que volia escriure més cançons que parlessin sobre el menjar i els àpats, i penso que el vi és el primer representant d'aquestes trobades.

De totes les facetes de les quals parles del vi, en quina et veus més representat?

— El vi pot ser un element mitològic, pot ser un element que faci festa, però també pot resultar una temàtica molt esnob. Sempre he estat amant del vi i mai me n'he amagat, a més vaig treballar un any i mig en un celler. És un tema que m'interessa, però no vull teoritzar-lo, m'interessa més allò que visc: fer un dinar i prendre'm un got, perquè a mi m'agrada més prendre-me'l en got que en copa. Perquè això que fan alguns de parlar del vi per seduir no m'agrada.

Dius que vols allunyar-te de la teorització, però durant un any i mig has treballat en un celler, m'imagino que coneixent totes les especificitats d'aquesta beguda.

— El que passa a Espolla és que aixeques una pedra i et surt un celler o una botiga de vins. Era una cooperativa que es deia Can Torras, però els vins Torras de Castella van denunciar-los pels drets del nom, encara que la cooperativa feia 10.000 ampolles l'any, una cosa petitíssima, i ara es diu d'una altra manera. Però sí que en vaig aprendre molt i sortia un vi boníssim. Al final estic quedant com un esnob, que és el que no volia [riu].

¿El Quim esnobquè busca trobar-se al got?

— Depèn de si pago jo o no. A partir d'aquí tinc uns gustos força normals, soc més de negre que de blancs, però si puc triar, sempre demano el vi de la casa. Ah, i cap problema amb el vi amb gasosa.

Sempre ha estat així?

— Si recordo la primera vegada que vaig tastar el vi, no té res a veure. Em penso que tenia set o vuit anys. Vaig acompanyar els meus pares a fer un tast en un celler del Priorat. Hi havia un vi blanc dolcet en el qual els pares em van deixar mullar els llavis i em va agradar. Quan van acabar el tast, els pares van aixecar-se i es van allunyar de la taula, i amb un moment, encuriosit per un gust bo, però estrany, vaig tornar a la copa dels pares i vaig beure un bon glop d'aquell vi. Recordo que vaig fer una migdiada de sis hores.

Aquest estiu heu anat de concert en concert. ¿Recordes tastar algun vi en particular d'alguna població que hàgiu visitat?

— Doncs l'altre dia vam tocar en un festival que organitzen a l'Empordà, que era d'aquests concerts que s'organitzen en un celler. Ara ja fa bastants anys que treballem i vivint una vida bastant nocturna, i estem rodejats de temptacions i intentem mantenir-nos allunyats de tot això, perquè volem donar-ho tot quan toquem. Però esclar, tocar en un celler és un repte més gran, sobretot perquè era al costat d'Espolla i sabíem que gran part del públic eren amics nostres o coneguts, fet que et fa estar més tranquil. Per donar-nos la benvinguda ens van donar un vi, que devia ser dels bons, i entre unes coses i unes altres em vaig deixar anar una mica més. Aquell dia vaig sortir a tocar una mica borratxo, i a més borratxo de vi, que és una borratxera diferent d'altres begudes i pensava "ara t'adormiràs". I no, en absolut. Se'm va posar molt bé. I veure que la gent bevia vi mentre tocàvem penso que va fer possible una mena de comunió.