Màrius Serra: "La terminologia del vi em fascina i a la vegada m'intimida"

A la presentació d’Enigmes del vi de Lleida vas dir: “Llibres i vi, dues cares de la cultura que es troben en una de les dues B que més m’agraden: la B de biblioteca i la B de bar”. En quina de les dues B et quedes?

— És un dilema mortal, però evidentment amb el bar, perquè hi ha gent. A mi m'agrada molt llegir i els llibres m'acompanyen sempre, però és una droga molt addictiva i és important mantenir l'equilibri entre la vida i la metafísica, perquè si no pots acabar vivint en un món paral·lel. La vida és carrer. El bar et baixa tota aquesta realitat, hi ha gent de tota mena, hi ha l'oralitat, tot d'elements imprescindibles. Si més no, són dos dels llocs que he freqüentat més.

A la presentació també fas una assumpció: "Dues cares de la cultura". El vi és cultura?

— Hi ha molta literatura sobre la qüestió, però, a part d'això, ja fa anys que veig que hi ha una nova generació que es dedica al vi com un fet cultural, amb la mateixa intensitat que la gent del teatre es dedica al teatre o a la gent que escrivim fent novel·les. És innegable que som el que llegim, som el que mengem i som el que bevem. I el vi, en el nostre cas com a mediterranis, és cultura.

Una representació d'això són les presentacions de llibres als cellers. Com et sents com a escriptor presentant al costat d'un vi?

— L'altre dia ho revisava i aquesta dinàmica de presentacions "vi i llibres" són totes d'abans de la pandèmia, entre el 2015 i el 2019, després no sé què ha passat. He anat a Porrera, a Sant Pere de Ribes i a tants llocs més i t'ho proposaven els mateixos cellers! Recordo especialment quan vaig anar a presentar una de les meves novel·les a Horta de Sant Joan, a la Terra Alta, i alhora també es presentava un vi nou. Ja no era només una presentació acompanyada d'un tast, sinó que es presentava un vi nou, Lo Presbiteri! Igual que es presenta un llibre! [riu] D'aquella doble presentació que va omplir la sala, la gent en va sortir amb un llibre i un vi sota el braç, va ser increïble!

Fora de les obligacions laborals, també combines vi i llibres?

— Sí, encara que en els meus àpats de casa he decidit, des de fa temps, no prendre alcohol. No perquè tingués cap problema, sinó com una mesura per reduir-ne el consum. Precisament això és el que em fa vincular els llibres i el vi, perquè sovint escric fora de casa i això fa que moltes vegades hagi escrit prenent una copa de vi. Escriure com a element creatiu, ho puc fer a qualsevol lloc perquè escric les novel·les a mà. Sortir a escriure a fora m'ajuda a separar el treball més mecànic de la transcripció dels textos a l'ordinador, llavors sí que haig d'estar al despatx assegut a la mateixa taula.

Com és aquest vi que prens?

— En general, m'agraden els vins negres, tot i que en els últims anys he anat descobrint molt bons blancs. Ara bé, soc de l'equip de l'antirosat, sé que ara hi ha aquesta reivindicació del rosat com a vins boníssims, però jo aquesta ultraconversió no la practico. Els vins blancs normalment els prendria sobretot durant els aperitius i els vins negres amb cos, per als àpats.

A part del gust, com et pot seduir un vi perquè l'escullis?

— T'he de dir que em fixo molt en la terminologia del vi, ja sigui per les presentacions que he compartit o per les descripcions que he llegit, i em fascina i a la vegada m'intimida. Sempre penso: "Tot això hi trobeu?" [riu] Em fixo més en orígens i històries que no pas en marques concretes.

I el nom de les etiquetes?

— Sí, és una de les altres coses a les quals soc molt sensible. El Xitxarel·lo, el Cabró!, aquests em vencen per la paraula i després s'ha de veure si responen a les expectatives. Penso que el nom del vi revela les intencions del productor. Per una banda, unes possibles pretensions, que me n'allunyen, o, per una altra, una autenticitat i genuïnitat, que moltes vegades prové de gent jove. A mi em fa molt de goig aquells joves que valoren la tradició i aposten per la modernitat. Dels joves enòlegs, em meravella l'autoconsciència del coneixement que tenen, de saber valorar que els mètodes dels seus predecessors tenien un sentit ben trobat. Aquest exercici no és tan obvi en altres rangs creatius o de l'art, que es pensen que el món l'han inventat ells i es declaren avantguardistes sense saber si algú abans ja havia estat disruptiu amb el model del moment.