Manel Alías: "Tant de bo arribem a tenir molta varietat de vins sense alcohol"
Periodista
Sis anys de corresponsalia a Moscou han aconseguit que prefereixis el kvass en lloc del vi?
— No, a mi el kvass no em va convèncer mai. En puc beure, però no... És una de les coses que et fa veure de seguida les diferències culturals que tenim, també, en gastronomia. Per a mi és estrany que una cosa tan popular allà sigui tan desconeguda aquí, que no existeixi. Tinc una anècdota relacionada amb això d'una vegada que vaig anar a buscar uns amics a l'aeroport i vaig seure al davant i els tres amics al darrere. El primer que van comentar quan vam baixar del taxi va ser que el taxista anava mamant tota l'estona. És veritat que tenia una ampolla amb el color de la cervesa i anava bevent, i automàticament es van pensar que era cervesa. Els vaig explicar que el que bevia era kvass, que té com a màxim 0,5 graus. Vaig ser allà per frenar el que hauria estat un altre rumor d'aquests. No vol dir que a Rússia no hi hagi un problema amb l'alcohol, hi és i és molt greu. Però es desvirtua des de la distància.
De quina manera arriba el vi a Rússia?
— La cultura del vi i la cervesa hi ha arribat molt més tard que aquí perquè la beguda forta era el vodka. Això està canviant i des de fa alguns anys a totes les ciutats hi ha molts llocs per prendre vi i cervesa amb normalitat: sobretot és vi estranger. Jo sempre viatjava a Moscou amb els litres màxims permesos de vi perquè la mateixa ampolla que aquí et costa 5 o 6 euros, allà te'n costaria tres vegades més com a mínim. El vi que s'hi produeix i, de fet, el que s'ha begut durant moltes generacions des de l'època de la Unió Soviètica és molt dolç, és un vi que aquí no agradaria.
Si no m'equivoco, beure vodka a Rússia pot estar mal vist: passa el mateix amb el vi?
— Penso que no, el vi és una beguda més social i que et comporta menys problemes que el vodka. Te'n pot portar, però no tan bèsties. El punt festiu que des de Catalunya podem associar als combinats no és ben bé el mateix a Rússia. Allà el vodka ha fet molt de mal perquè era una cosa dintre les famílies, que es bevia a casa, en solitud, amb gent que té problemes. Segurament, la cervesa i el vi són un punt intermedi.
També hi ha l'alternativa del vi sense alcohol.
— Fa pocs dies vaig venir aquí, al Petit Celler, a demanar quin era el millor vi sense alcohol que tenien. I vaig muntar una taula al programa per parlar del vi sense alcohol. Perquè veig que el que ja està passant amb la cervesa, que hi ha hagut un canvi a una velocitat brutal, encara no ha arribat al vi. Aleshores em van explicar molt bé a la taula que vaig muntar que fer bons vins sense alcohol és molt més complicat que fer una bona cervesa sense alcohol. Perquè una cosa és passar de 5 graus a 0,5 i una altra és treure l'alcohol d'una beguda que té 14 graus. Però crec que és molt necessari.
Per què?
— Malgrat que he gaudit molt del vi, i en continuaré gaudint molt, està bé el canvi que hi ha ara mateix. És molt bo, el vi, però té perills. En canvi, si s'entrés al vi directament sense alcohol, tindríem menys perills. I, de fet, el vi sense alcohol podríem dir que no existeix encara. En diuen most. Estic tastant tots els vins sense alcohol per trobar-ne un de bo.
Fas un programa de nit. És sempre de nit, el moment de fer la copa?
— Lluito cada nit quan arribo a casa per no fer la copa de vi: no perquè tingui un problema, sinó perquè és sempre temptador per a mi, perquè sé que tinc poques hores per dormir perquè arribo molt tard de treballar i al matí vull portar el nen a escola. Però sé que no l'hi portaré igual si he pres vi. Aleshores, ara estic tastant tot el que no té alcohol, cerveses i vins, per al moment d'arribar a casa i posar un capítol d'una sèrie o parlar una mica. Això se'ns podria descontrolar molt fàcilment. I no se'ns ha descontrolat mai. Per a nosaltres és temptador perquè ens agrada. I per això cal fer un canvi. Ara, com a mínim, de dilluns a dijous, si em ve la temptació de prendre vi o cervesa, vaig a l'opció sense alcohol. Tant de bo arribem a tenir molta varietat de vins sense alcohol.
Tens un fill en plena adolescència i, malgrat que ara viu a Catalunya, s'ha criat a Rússia. Com li transmets com s'ha de relacionar amb el vi que d'aquí a poc es trobarà com a potencial consumidor?
— Tinc molta sort perquè, per les coses que ha vist a Rússia, ha fet creu i ratlla amb l'alcohol. Fins i tot em diu que no el vol tastar mai a la vida. I jo li dic que no ho faci, perquè crec que a ningú ens ha agradat el nostre primer glop d'alcohol. Com a ningú li pot haver agradat la primera calada. I, en canvi, la número mil sí que t'agrada molt. Com que l'alcohol té moltes més coses dolentes que no pas bones, si no en tasta mai, millor. No dic que sigui un friqui de la vida, però veig que en els joves que pugen avui, això ja ha canviat molt. I crec que es diverteixen d'una altra manera. Evidentment, la seva generació té coses pitjors que la meva, però aquesta és clarament molt més bona. Per tant, amb això m'està costant ben poc.