Magda Oranich: "Un bon culer sempre ha de tenir cava a la nevera"

Com de present està el vi en el teu dia a dia?

— La veritat és que bec poc, però la història de què és el vi, d'on és, de quin any... El llegat del vi de la Mediterrània en general m'apassiona, perquè el millor vi del món el tenim aquí a prop i a Catalunya en tenim de molt bons. Jo tinc la tendència natural de demanar vi català. No sé si les empreses ens ho agrairan, però si més no entre els uns i els altres hem aconseguit que a les cartes de vins dels restaurants hi hagi vi català, una cosa inexistent fa anys.

¿Ets de les que necessiten acompanyar una copa amb un bon menjar?

— Sí, sempre necessito acompanyar el vi d'alguna cosa, llevat que sigui una festa en què et donen una copa. Una cosa diferent és el cava, que per a un brindis va perfecte i un bon culer ha de tenir sempre cava a la nevera. Això ja ho deia el meu pare, però llavors en lloc de cava deia xampany.

¿Guardes algun record d'una victòria del Barça on el cava hi fos present?

— Doncs del primer cop me'n recordo perfectament. Va ser la primera vegada que vaig notar el vi al cap, quan tenia 7 anys. El 1952 els meus pares van agafar el cotxe per anar fins a París a veure la Copa Llatina. Jo era a casa amb els meus avis i vam seguir el partit per la ràdio, un partit que el Barça va acabar guanyant per 1-0 el Niça. Tot d’una el meu avi va animar-se i va obrir una ampolla de xampany. Només vaig provar-ne una mica d'una copa, però esclar, jo no havia begut mai.

¿De més gran recordes algun brindis en especial?

— Ostres, doncs un brindis que va ser brutal, torno a parlar del Barça i de París, va ser la segona Champions, el 17 de maig del 2006. Va ser una pujada d'eufòria tan gran quan vam guanyar! Havíem desitjat molt aquella Champions perquè feia molt de temps que no en guanyàvem cap. De fet, les copes d'aquell brindis que duien el segell del Barça marcat al vidre encara les tinc a casa i només les trec en ocasions molt especials.

Qui éreu en aquell brindis?

— Em vaig endur a París els meus fills i mig un net, perquè la meva jove estava embarassada. Quan ens vam proclamar campions vam anar-ho a celebrar al Bois de Boulogne, perquè la junta ja l'havia reservat. Allà vaig estar parlant molta estona amb algú que estava molt trist perquè no havia pogut jugar, Leo Messi. Sempre li he ensenyat la foto d'aquell dia que se'l veia molt trist perquè no va jugar, però després gràcies a ell hem guanyat tants i tants títols. També hi havia altres persones, fins i tot hi havia el president Zapatero, que és culer, que té el seu mèrit haver nascut a León en plena dictadura i ser del Barça. Evidentment, hi havia el Laporta i els altres membres de la junta. Però de fet, caminaves per París i tot eren culers.

Tots els teus records els vincules al Barça! Segur que en altres facetes de la teva vida el vi també hi és present.

— És que el Barça és una part molt important de la meva vida! Però sí, jo tinc la sort que per una cosa o per una altra em regalen vi. Ja sigui vinculat al món de l'advocacia o a la presentació d'un llibre o quan vaig a fer algun pregó. Aquests vins que em regalen amb tot l'afecte, si són bons me'ls guardo per al dia que tinc convidats.

Amb tot el que has voltat per Catalunya, amb quina DO et quedes?

— Per a mi el vi blanc és Penedès i el negre Terra Alta o Montsant. Però el que tenen posat com si fos un lingot d'or a la Cinquena Avinguda és el vi del Priorat. També hi ha llocs on hi havia poc vi i ara han sortit una colla de cellers. Sempre que vaig a l'estiu a l'Empordà m'emporto vi, perquè en tenen de boníssims.

Has tingut l'oportunitat de viatjar força, ja sigui a Ginebra a organismes internacionals com arreu del món per gust propi. ¿Recordes algun vi no català que et sorprengués?

— Sí, la veritat és que m'agrada tastar vins d'altres llocs quan viatjo. Per exemple hi ha una zona de molt de vi a Califòrnia, a la vall de Napa, que són bons i és curiós de veure, però no són com els de la Mediterrània. També a Suïssa fan un vi molt bo, però en el seu cas no fan prou producció. Això és el que passa al cantó de Vaud. Allà cada tomb que fa la muntanya és una petita terrassa on hi ha vinyes, inclús són patrimoni mundial de la Unesco, però esclar, tot i fer un vi boníssim és un terreny molt petit. Nosaltres tenim molta sort, perquè tenim la qualitat i deunidó de la producció!