Laia Viñas: "El vi s'escapa de l'ambient de festa juvenil"

El teu últim llibre, Aquí baix, en el qual parles de la Ruta del Bakalao, transcorre a la costa Mediterrània, però en cap moment hi apareix l’element del vi. Per què penses que no encaixa en aquest ambient?

— Doncs és curiós, perquè sense adonar-me'n vaig retratar una realitat que els productors de vi de la Terra Alta m'han comentat que avui dia encara existeix: és complicat connectar el vi amb els joves. Penso que el llibre retrata una subcultura juvenil de la dècada dels 90 molt concreta. L'entorn de festa en el qual es mouen els personatges els porta a fer un altre consum d'alcohol, que té a veure amb graduacions elevades. Justament el vi s'escapa d'aquest ambient de festa juvenil.

Amb quins personatges i entorns t'imagines una escena on aparegui el vi?

— Penso que he fet un canvi de perspectiva en els últims anys i ara sento que podria aparèixer en gairebé qualsevol escena popular. M'imagino el vi en qualsevol situació social entre joves, i sobretot davant d'una taula. És una cosa que abans no tenia entesa, sempre pensava en el vi com un element elitista, de calma i per moments concrets.

D'on surt aquest canvi de perspectiva?

— El canvi es va produir quan vaig començar a codirigir el mitjà cultural A Prop, a través del qual vam començar a fer reportatges en territoris de les Terres de l'Ebre. Vaig adonar-me que fins i tot dins de les Terres de l'Ebre també som força centristes i focalitzem el nostre interès al Baix Ebre i a Tortosa i, en canvi, la zona de la Terra Alta i la Ribera, precisament les zones on es fa vi, queden més oblidades. Així i tot, hem fet un treball per reivindicar les històries que passen en aquestes dues zones i he tingut la sort d'escoltar molts agricultors, productors, cooperatives, enòlegs i comerciants de vi i he pogut tenir una visió de 360 graus sobre aquest món. Conèixer la gent que està vinculada al vi m'ha fet valorar-lo com un element cultural.

De totes les històries que has pogut conèixer, quina recordes especialment?

— És complicat escollir-ne una, perquè t'adones que totes tenen les seves particularitats. Però potser em crida l'atenció especialment la nova fornada de productors joves, que estan molt convençuts amb la seva tasca com a enòlegs. Molts d'ells han anat a formar-se a Falset i després han tornat a les seves respectives zones a impulsar els cellers dels seus avantpassats o bé n'han començat de nous. Em sembla increïble. Per exemple l'Alícia Serres, a través del celler familiar del seu pare, Laureano Serres,va ser de les primeres enòlogues que van fer vins naturals a Catalunya, i estan boníssims.

Què és el més valuós que has après de veure de tan de prop la producció de vi?

— Per a mi, un dels grans descobriments del territori ha estat el vimblanc, un vi de licor gairebé desaparegut a tot Catalunya. Es feia a la Ribera d'Ebre, però especialment a Vinebre. De fa un temps hi ha alguns productors que estan tornant a fer vimblanc, però com que és un procés molt costós les produccions són escasses. Jo el vaig conèixer a través de la Noemí Poquet, del Celler Molí de Rué, i em va explicar que per fer el vi els grans de raïm es deixen sobremadurar i assecar al sol. Em sembla molt curiós i estava boníssim, recordo que l'ampolla es deia Sol i Serena i tenia un regust de pansa molt dolcet.

Veig que per a tu és important conèixer qui hi ha darrere de cada vi. Què més tens en compte a l'hora d'escollir una ampolla?

— Últimament, el primer que miro és que sigui Denominació d'Origen Terra Alta: són uns vins boníssims i tenen un preu molt assequible. També tinc molt en compte l'estètica: quan veig una etiqueta xula sé que hi ha algú que ha pensat en el disseny. Per exemple, Josep Ollé ha impulsat els vins Inspira - Vi i Cultura, que tal com diu el nom són vins dissenyats amb fragments de poetes i que pretenen fer valdre autors catalans a través de la cultura del vi. És un goig beure una ampolla de vi que té fragments literaris.

Tens molt present la Terra Alta, però també hi ha altres denominacions d'origen, com el Montsant o el Priorat, que estan força a prop. Per què penses que no les tens tan presents?

— És totalment cert, és una distància entre territoris que és estúpida, però també és causada per les mancances que pateixen tant les Terres de l'Ebre com la zona del Montsant i el Priorat: l'oblit i la falta d'infraestructura perquè hi hagi bona comunicació. Malgrat que la distància geogràfica sigui poca, no és gens fàcil arribar del Montsià al Priorat. A més, suposo que el fet que la Terra Alta sigui una de les quatre comarques que conformen les Terres de l'Ebre també fa que la tinguem més present, però tant de bo aquestes fronteres mentals desapareguessin.