Han tastat mai un ancestral de moneu? És ara!

Avui, la copa que tenim a les mans, ens convida, tot brindant, a un doble aprenentatge. Si vostès han vingut a parar aquí per curiositat, siguin benvinguts i acontentin-se amb saber que el vi d’avui és un ancestral de moneu. Però si a banda de curiosos són de “la colla del gaudi” (uns gaudiners, uns gaudirons, uns gaudinaires?) voldran saber-ho tot. Un ancestral és un escumós que fa la segona fermentació a l’ampolla. Agafes el vi, que encara no ha acabat la fermentació, l’embotelles i li poses un tap de xapa perquè no surti disparat. El moneu és una varietat catalana que va desaparèixer els anys 80. El Celler Torres la va recuperar l’any 98 i des del 2008 l’Incavi, que vetlla i endreça les nostres variadíssimes i preuades vinyes, n’autoritza la plantació. De moneu, a Catalunya, n’hi ha deu o dotze hectàrees i prou. Només sis viticultors en tot Catalunya fan moneu. I d’entre ells, l’Incavi ens assegura que només n’hi ha un que fa l'ancestral. Els presento en Lambert Perera, que és, juntament amb les seves dues mans, l’home orquestra del celler d’avui.

“Fa dos anys que faig vi. Feia calçat i... res a veure. De què em ve? De la crisi dels quaranta que vaig tenir. No em ve de família ni de res, això del vi. Va ser una mica la necessitat de canviar. Visc al Penedès des de fa temps. Fa anys que soc un amant del vi, sempre pensava que m’encantaria fer-ne, però que no en tenia ni idea. Vaig començar amb un amic, vam fer el primer any i el segon jo sol em vaig comprar unes vinyes de xarel·lo al Baix Penedès i l’Alt Camp. Faig de tot... Faig ancestral i brisat de xarel·lo, brisat de macabeu…", relata.

Començar com ell és una manera d’aprendre’n. I com tantes vegades, això és una sort: “Realment l’ancestral de moneu ve d’un error. Vaig veremar massa d’hora perquè havia fet el control de maduració malament. Vaig entrar el most a set i mig, que no donava per a res. I què vaig fer? L’ancestral en dos cops, primer a set i mig. I dotze dies més tard vaig veremar de nou el que quedava".

El moneu és una varietat rústica, que potser no agrada a tothom, però que s’ha de conèixer. Hi ha qui la treballa en cupatge. No és regular (un any pot donar molt, l’altre no res...) però resisteix molt, i aguanta la sequera. Dona molta acidesa, a la copa hi trobaran la fruiteta vermella (la maduixa, el gerd...). “És un escumós molt particular. No li afegeixo res. I a la vinya no hi he ficat ni coure, només l’he ensofrat un cop. És un ancestral natural, sense sulfit, sense clarificar”.

Aquesta és la primera anyada que surt al mercat. Es diu així, perquè vol fer referència al Bloody Mary (quan el van collir, de color s’hi assemblava) i a la varietat, sense acabar-la d’anomenar. Gaudeixin-la, coneguin-la. Té nou graus i mig, que per ser ancestral negre no és habitual. És fresc i anirà bé amb pasta o amb coca de recapte. Per cert! Per a quan un empresari muntarà una cadena de menjar ràpid basat en coques de recapte i clotxes? Per a quan?

Gaudeixin, estimats gaudidors, d’aquest escumós de la vinya de dalt, a Aiguamúrcia. Si és el primer cop que tasten aquesta varietat, tanquin els ulls i aspirin. Sempre es recorden els moments en què s’aprenen coses.

Patrocinat per: