Constel·lats: un Priorat del segle XXI, sense sulfits ni complexos

L’Alba Domènech, la nostra protagonista d’avui, no ve de família viticultora, no té vinyes, ni celler. Va estudiar biologia humana i va fer el doctorat en biomedicina. “Estudiava l’estrès oxidatiu, que el patim tots els organismes, i això és la base de l’envelliment”, explica. I va ser fent aquest doctorat que va treballar amb el món, tan fascinant, i màgic, dels llevats. Aquí va començar tot. “Vaig tornar a Falset, que soc d’allà, i al Parc Tecnològic del Vi conec el Josep Lluís Pérez”. Ell és el viticultor fundador de Mas Martinet, un imprescindible, un geni del vi reconegut i respectat arreu. També és pare de la Sara Pérez, la viticultora que va inaugurar aquesta alegre secció. “Anava amb el Josep Lluís Pérez i els seus nets, els fills de la Sara i el René, a un lloc que ells tenien, que en deien Cal Millonari. Allà apreníem a plantar, a fer experiments, a microvinificar...”.

I així, jugant, va fer la primera anyada. “Vaig fer-la amb tines, amb les pells per infusió i em va agafar el cuquet. Va ser el 2018. Vaig fer 300 botelles, i no eren, encara, el Constel·lats. Es deia Cinc-Prima, amb guionet alt, que és la pauta de lectura que es fa servir amb les proteïnes de l’ADN, etc. Vas de Cinc-Prima a Tres-Prima”.

Aquesta artista apassionada de la ciència, una dona que respira vi i harmonia, va fer la seva primera anyada tota sola el 2019. Però, un cop tenia el vi premsat, se’n va anar a viure a Múnic (per la seva parella) amb la idea d’anar venint. “Jo el pensava tenir dos mesos en tina. I amb aquestes que ens van confinar. Li vaig dir a un amic: «Albert, em podries moure el vi a les tines?». I ell ho va fer. Al final vaig tornar, perquè allà tot estava parat, no podia trobar feina. Era el 2020. I llavors li vaig dir a l’amic si es volia unir a mi, ja que m’havia fet el favor. Va dir que sí, i la primera anyada, la 2020, va ser amb ell. I l'última amb ell, la 2023. Tenia moltes coses i no podia continuar. I des del 2024 ho porto sola. Jo soc el Juan Palomo del meu vi”.

Li agrada dir que el Constel·lat és quatre coses i té tota la raó. “Pur, íntegre, autèntic i complex”. Autèntic, perquè ve de la vinya i no hi posa ni hi treu res. Per això, també, diu que és pur: no hi ha res que no provingui del raïm. Íntegre, perquè no clarifica, només actua la gravetat, que fa que els fangs es precipitin al fons. I complex, perquè treballa amb totes les parts del raïm: rapa, pell i polpa.

Aquest vi és un Priorat d’estil modern. El clàssic Priorat feia molta extracció, però ella busca i aconsegueix un vi fresc, fàcil, sense emmascarar. “La fusta és igual aquí que a França”, diu tot referint-se a les botes, “i els tocs avainillats els tindràs al Priorat o el Roine”. Aquí tenen, doncs, un vi amb el caràcter de la llicorella del Priorat i la frescor del Montsant. “Un Priorat del segle XXI sense sulfits ni complexos!”, exclama. I jo que li dic: “Aquesta frase l’has de posar a la pàgina web!”

Beguin, doncs, aquest homenatge a la garnatxa, que és la varietat reina al Priorat des de sempre. Aquest 2022 és el reflex de l’anyada, el clima viscut. És un any càlid (estem, ara, tastant els vins de la sequera) que té fruita intensa, madura, negra. Cirera confitada, maduixa, figa, melmelada, regalèssia, cabell d’àngel. No és un vi “lineal”. Cada any és cada any. “Vaig aprenent a mesura que faig. El Constel·lats primer era un cupatge de garnatxa i carinyena, però ara ha passat a ser monovarietal de garnatxa. La carinyena la faig al Montsant”.

Un vi és moltes coses i aquest té una etiqueta que enamora. “L’ha fet la Marina Capdevila, anàvem juntes a classe, i es dedica a pintar murals pel món. Les seves muses són la gent gran. Gent transgressora, sense complexos... Si entres a la seva pàgina web el que em va fer per a la garnatxa blanca és una senyora gran a cavall... Amb el primer vi la vam guiar més, però a partir del segon, Revolució Solar, va preguntar-me si podia fer el que volgués i li vaig dir que i tant”. 

El celler on la “deixen” vinificar és a Gratallops, les vinyes són a la Morera i Porrera, perquè vol donar-nos la tipicitat de la llicorella a Porrera i la frescor i acidesa dels vins d’alçada, al peu del Montsant. Gaudeixin aquest vi de l’Alba Domènech, una científica que fa vi per treure la seva part artística (el vi és una suma de ciència, màgia, feina i art). Després de tastar-lo, d’acabar-se’l, la voldran convidar a un beure, perquè la voldran conèixer. I llavors voldrà dir que estan constel·lats, units.

Patrocinat per: