Judith Colell: "Quan va morir Franco es va encetar una ampolla de cava a casa"

La setmana passada veu acabar el rodatge de Frontera. Com ho vau celebrar?

— Vam acabar el rodatge tard a la nit i molt cansats, amb la qual cosa... Ho vam celebrar com vam poder: la Maria Rodríguez Soto i el Miki Esparver, que són els protagonistes, van portar uns croissants meravellosos i el director de fotografia i jo vam portar unes ampolles de cava a l'hora de sopar. No recordo quin cava era, però recordo que vaig insistir que fos, evidentment, català i que fos brut nature. De fet, és cert que als rodatges hi ha la tradició que a la claqueta 1-1-1 el director convida a alguna cosa i a la 2-2-2 ho fa el director de fotografia, i molt sovint es regala cava o vi, que sempre fa festa.

El motiu de l'elecció de cava en lloc de vi és perquè ets més d'escumós?

— No, jo soc més de vi que de cava. El cava m'agrada, eh?, però no és el meu fort. En canvi, el vi m'agrada blanc, rosat i, sobretot, negre. És cert que ara hi ha uns vins rosats molt interessants i a Catalunya també se n'estan fent moltíssims de molt fins, però penso que el millor és no encasellar-te en cap vi concret i poder-ne anar tastant de nous. Penso que cada plat té el seu vi i el millor de tot és saber-ho maridar. M'agrada molt cuinar, m'agrada molt menjar –tant de bo m'agradés menys!– i, per tant, també m'agrada assaborir un bon vi.

Saber maridar no és senzill. Com t'ho fas?

— Intento escoltar molt els que en saben. Quan compro els vins a Sant Cugat vaig al celler Vins Noe, que és meravellós i t'aconsellen molt bé. També soc sòcia des de fa molt de temps de Wine is Social, que també m'agrada molt perquè sempre em fan descobrir vins nous i m'envien les fitxes de cada vi i n'aprenc moltíssim. Ara bé, encara que et posin que hi ha aroma d'avellana o xocolata, oloro el vi buscant aquesta flaire i no sento absolutament res. Si fos una persona ordenada voldria classificar-los entre els que m'agraden i els que no. Reconec que m'agrada molt conèixer el món del vi. Quan tingui temps faré un curs de tast de vins, perquè les visites que he fet a algun celler m'han deixat amb ganes d'investigar més.

Tenir els orígens familiars a la Terra Alta també t'ha fet vincular més al món del vi?

— Tota la meva família materna és del Pinell de Brai, que tenen un celler preciosíssim. A més, estic molt orgullosa de ser de les Terres de l'Ebre, perquè em sembla un lloc justament molt combatiu i un dels llocs més interessants de Catalunya. Juntament amb el Pallars, són els meus dos espais. Tota aquella zona està molt marcada pel vi, des del Priorat fins a la Terra Alta, i passant pels Costers del Segre, fan vins boníssims. De vegades em sap greu que tot això no es vegi reflectit als supermercats. El Bonpreu, per exemple, té una gran selecció de vins catalans, però hi ha altres supermercats que a vegades només fan ofertes amb Riojas i Riberas del Duero, però els catalans sembla que sempre siguin més cars... Has de ser molt militant per comprar vins catalans.

Parlant dels teus orígens, tens algun record vinculat amb el vi que t'hagi marcat especialment?

— Recordo molt Nadal a casa meva amb els meus pares. Tinc una foto de molt petitona, sucant una neula al cava, que és una cosa que ara no faríem mai però que per mi és un gran record. Moments molt importants com finals de rodatge, el casament, pels fills, tots aquests moments han sigut inoblidables. Però ara que ho dius sí que recordo un brindis especialment. A casa meva quan va morir Franco es va encetar una ampolla de cava: més que la mort d'un dictador celebràvem el final d'una etapa negra per al nostre país. Jo era molt petita, tenia 7 anys, però recordo pensar "Què estem celebrant?". Però ara, molts anys després, entenc el que estàvem celebrant, i jo també ho hauria celebrat.