Isona Passola: "Inexplicablement als cinemes no hi ha vi"

Com casa el vi i el cinema?

— Inexplicablement als cinemes no hi ha vi. És estrany si penses que, per exemple, als teatres sí que és comú que hi hagi un petit bar on pots prendre una copa de vi o cava. En canvi, al cinema s'hi venen refrescos ensucrats. És una cosa que sempre he tingut present i, de fet, ara que obrim el Cinema Texas, apostarem pel vi del territori des d'una dimensió creativa, volem fer molts tasts amb denominacions d'origen i amb vins d'aquí. En el cas del Texas, el bar serà molt important perquè ocuparà el vestíbul i ajudarà a donar una dimensió creativa i de connexió amb vins.

És capgirar la relació entre el món de la interpretació i l'alcoholisme, sovint marcada socialment pels excessos.

— Sí, i és complicat. El vi ha estat un dels molts excessos potencials que l'home ha tolerat. Hi ha drogues que realment han estat molt perseguides perquè se n'ha fet un molt mal ús, però no ha estat el cas del vi. Perquè conegut i begut amb tranquil·litat i mesura, se'n pot fer un ús gastronòmic i fins i tot creatiu. Tot això no és d'ara, ve de molt lluny, des dels clàssics que el vi està vinculat amb les arts.

Com a productora, guionista, antiga presidenta de l'Acadèmia del Cinema Català i actual presidenta de l'Ateneu Barcelonès, quin ha estat el teu vincle amb el vi?

— No he begut mai cervesa i m'agrada molt el vi dinant o sopant. Respecte als excessos, a mi sempre m'agrada molt tenir-ho tot controlat, el món ja és prou bonic per voler-lo perdre la vista i amb l'activitat que porto ja en tinc més que suficient. Tampoc me'n considero experta, em deixo aconsellar, però el que sí que tinc claríssim és que cal consumir els vins del lloc i, si pot ser, de la comarca. A Catalunya tenim uns vins boníssims!

Quina carta de vins té l'Ateneu Barcelonès?

— Anem-ho a mirar, estic bastant segura que no em farà quedar malament ara! Amb blancs tenim un xarel·lo ecològic del Penedès i la Cisqueta de la Terra Alta, en negres tenim denominació d'origen Montsant, Empordà, Penedès, Priorat i Conca de Barberà... Això és un excel·lent! En el cas dels blancs, un altre Penedès i Terra Alta, però també tenim dos verdejos, no fos cas! Hem fet una bona aposta, aquí hi ha molta gent que quan surt del teatre o del Liceu ve a sopar a la fresa. És un lloc increïble, aquest jardí romàntic al centre de Barcelona: té un encant especial que convida a prendre-hi un bon vi. De vegades veus taules brindant amb cava, tant si són joves com grans. Amb això vull dir que el vi s'associa a un moment de benestar. O almenys jo l'hi associo.

La teva imatge de felicitat passa per una copa de vi?

— No com un element central, però sí com a complement d'un ambient concret. Jo diria que un moment de felicitat màxima és una nit d'estiu a la vora del mar, sopant i amb una copa de vi blanc. Això és el que em ve al cap si penso en el paradís i, evidentment, compartint-lo amb algú, que hi hagi una connexió creativa, afectiva i divertida.

Quin vi és el que acompanyaria aquest moment?

— Això és com quan em pregunten quina és la pel·lícula que m'agrada més. És difícil d'escollir! Es tracta de fer valdre el conjunt, la diversitat… La diversitat sempre és riquesa i descobrir nous gustos és meravellós.

Hi ha algun vi que t'hagi marcat especialment?

— Diria que la cosa més exòtica que he tastat mai va ser una vegada que vaig anar a Sicília i a la falda de l'Etna vam beure un vi que es deia Donnafugata, me'n recordo especialment perquè el nom era preciós i tenia un regust de fumat de terra volcànica molt especial. Però veus, una cosa semblant també la podem fer aquí. Tinc un amic, el Pau, que vol recuperar les vinyes d'Olot a la Garrotxa perquè ha descobert que sota la terra volcànica hi ha indicis que hi havia hagut ceps i els vol replantar. Estic esperant els vins de la Garrotxa, a veure si són tan bons com els de l'Etna.